Edicions La Galera, 50 anys de navegació

A les darreries de l'any 1963, d'aquí uns mesos farà cinquanta anys, apareixien els primers llibres d'una editorial que, de mica en mica, s'aniria convertint en la més important, en quantitat i varietat, de les editorials catalanes especialitzades en la producció de llibres per a infants i joves.

Edicions La Galera salpava, doncs, modestament però il.lusionada, en una navegació contra corrent on diversos escriptors i il.lustradors pogueren compartir l'emoció de llevar àncores. La Galera es va convertir en una de les aventures editorials de més trascendència que ha tingut mai Catalunya.

El naixement de La Galera va lligat al moviment de renovació pedagògica que el país va viure l'última dècada de la dictadura franquista. L'artífex i el capità d'aquest Galera, Andreu Dòria, difícilment podia imaginar-se que cinquanta anys després, la tripulació de la seva nau fos tan multitudinària: mig centenar de col.leccions i vora dos mil títols.

Els dos primers contes editats per La Galera, l'any 1963, foren Una cullereta a l'escola i 3 avions amics. Els dos eren de la mateixa autora, M. Àngels Ollé, i inauguraven la primera, també, col.lecció: "La Galera d'Or", una col.lecció projectada i definida amb l'assessorament de Marta Mata. Els dos contes van trobar un acolliment força favorable en els medis pedagògicament més avançats, sens dubte per la innovació que suposaven en el camp de la literatura infantil i també per les variades possibilitats de treball que oferien a l'escola. La gran aportació de La Galera fou que amb ella naixia una nova i clara possibilitat de fomentar la lectura en català a les escoles i de crear i consolidar lectors.

Els Grumets de la Galera, la col.lecció més emblemàtica

Tres anys més tard del naixement de l'editorial, l'any 1966, es produeix un fet important. Es tracta de la publicació de la novel.la de Sebastià Sorribas El zoo d'en Pitus, que acabava de guanyar el premi "Josep Maria Folch i Torres", premi instituït per Òmnium Cultural i atorgat en el marc de les Festes de la Nit de Santa Llúcia. Amb aquesta obra, il.lustrada per Pilarin Bayés, s'iniciava la col.lecció "Els Grumets de la Galera", que en ben pocs anys esdevindria la col.lecció de novel.la infantil catalana més coneguda i reconeguda.

("El zoo d'en Pitus", de Sebastià Sorribas)

La convocatòria del Premi Folch i Torres, doncs, fou decisiva en la creació i l'edició d'una llarga sèrie de títols, que ja han esdevingut clàssics: Rovelló (1968) i En Roc drapaire (1971), de Josep Vallverdú; La colla dels 10 (1969) i I tu, què hi fas aquí? (1970) de Joaquim Carbó; Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969), d'Emili Teixidor;  El rei Gaspar (1976), del mallorquí Gabriel Janer Manila; La ciutat sense muralles (1978), d'Oriol Vergés... i podríem anar seguint la llarga llista fins a l'actualitat.

Una editorial amb clara voluntat pedagògica

Segons Francesc Boada, que va formar part del Consell editorial durant molts anys, La Galera va néixer amb una clara voluntat pedagògica, i aquesta premissa es va mantenir sempre com un factor inalienable, bàsic, definidor. Explica Boada, en un article publicat a la revista "Faristol" del passat mes de novembre, que els seus llibres seguien de prop les consignes del moviment de renovació pedagògica de l'anomenada escola activa. Textos i imatges eren sotmesos a una anàlisi minuciosa, no solament pel que expressaven de manera directa, sinó pel que traspuaven entre línies... L'educació en valors era un element essencial que estudiàvem en cada obra, convençuts que la lectura és un instrument clau en la formació de les persones...

(Andreu Dòria, fundador de La Galera)

D'altra banda la personalitat d'Andreu Dòria era expeditiva i intervencionista. Era la figura de l'editor que feia d'editor. Avui, aquesta figura gairebé s'ha perdut, tot i que alguna editorial petita l'està recuperant de nou. Segons explicava el mateix Dòria, a La Galera es treballava més amb el cor que amb el cap. Els llibres havien de ser com petites obres d'art i l'editor no tenia cap inconvenient de convidar els autors a sopar a casa seva per tal de treballar conjuntament el llibre. Aquesta manera tan familiar de fer les coses va durar una sèrie d'anys durant els quals es van publicar algunes de les narracions més importants, moltes de les quals encara es reediten actualment.

Però els temps canviaven i aquella estructura familiar es va veure obligada a reconvertir-se en una empresa que havia de fer mans i mànigues per resistir els embats de les diverses crisis que ha anat vivint el sector editorial al nostre país. L'Andreu Dòria es va morir i l'editorial va passar a mans del seu fill Romà que va treballar per impulsar-la de nou. Més tard i un cop dins del grup Enciclopèdia Catalana ja fou en Xavier Blanch qui va mantenir el timó de la nau de la millor manera que va saber. 

(1995. L'autor del blog treballant amb llibres de La Galera)

Actualment La Galera continua ben viva. Òbviament, prou feina ha tingut a salvar els mobles i a activar la producció, segurament sense aquella passió i trempera dels inicis, perquè els temps han canviat. I molt! Avui no es pot treballar amb el cor. O no només amb el cor. Cal tocar de peus a terra tot i que ens pugui agradar molt navegar dins d'una galera. En tot cas, el cor avui ens permet, si més no, recordar aquells inicis tan complicats com apassionants. Felicitats a tots els que van fer possible La Galera.

Josep Maria Aloy