L'any 2013 i la literatura per a joves

El crític Andreu Sotorra publicava un article, a l'ARA del 29 de desembre passat, on recordava les efemèrides i els aniversaris més importants, en el camp del llibre per a joves, d'aquest any que just hem inaugurat.

Entre les celebracions que ell esmenta i les que jo afegiré queda molt clara una constatació: el número tretze no afecta negativament l'evolució de la literatura per a joves, ni pel que fa a escriptors ni pel que fa a obres. Una de les explicacions deu ser que ja és una literatura prou invisible i oblidada que ja no li cal el número tretze per semblar-ho encara més.

Andreu Sotorra, amb bon criteri esmenta aquelles celebracions que durant aquest any 2013 tindran un ressò especial, sobretot per a aquelles persones que segueixen d'aprop l'evolució del llibre infantil o juvenil i la valoren com a literatura de primer ordre, i cita per exemple l'efemèride més antiga: el 90è aniversari de l'editorial Joventut, una editorial que va tenir una època esplendorosa i va fornir de lectures molt vives els lectors que s'hi apropaven. Sotorra comenta el primer àlbum publicat per aquesta editorial: l'adaptació de Peter Pan i Wendy, de J.M. Barrie.

Continua, Andreu Sotorra, esmentant la celebració del cinquantenari de la fundació d'Edicions de La Galera, una celebració que serà comentada més àmpliament en el meu proper comentari donada la seva trascendència social i cultural ocorreguda al nostre país durant els últims cinquanta anys.

Una altra efemèride, continua l'Andreu Sotorra, és la dedicada a la veteraníssima poetessa Joana Raspall, que complirà 100 anys -escrit amb nombres crec que fa més impacte- el proper 1 de juliol. Els actes d'aquest centenari ja han començat i duraran tot l'any gràcies als suports que s'han rebut d'arreu del país per homenatjar aquesta centenària escriptora i de la qual tindrem ocasió de parlar-ne abundantment i de felicitar-la efusivament.

Finalment, una celebració també a tenir en compte, serà el norantè aniversari de l'escriptor Josep Vallverdú, el pare del Rovelló. El nou de juliol, dia del seu aniversari, tancarà un seguit d'actes que està preparant l'Institut d'Estudis Ilerdencs i que tindran un abast nacional, digne dels millors escriptors del país.

Però no s'acaba aquí la cosa. La literatura per a joves dóna per a moltes i molt diverses celebracions. Dins d'aquest any 2013 s'escau el cinquantenari dels dos premis més veterans de la literatura infantil i juvenil catalana: el Josep Maria Folch i Torres i el Joaquim Ruyra, respectivament. Dos premis que continuen convocant-se encara. El Folch i Torres va quedar desert en aquella primera convocatòria però el segon, el Joaquim Ruyra, es va atorgar a la novel.la de Josep Vallverdú, Trampa sota les aigües.

Molts llibres, òbviament, s'han publicat durant els anys acabats en tres i s'han concedit també molts premis en aquestes mateixes ocasions. Seria llarg enumerar-los. La implantació de la Normalització lingüística l'any 1983 -farà, doncs, trenta anys, i que ara el ministre Wert ens vol arrabassar- va ajudar molt a l'expansió d'una literatura que en alguns casos no tenia res a envejar a la que ens arribava d'altres punts d'Europa. Si l'any 1963 es podien comptar amb els dits d'una mà els escriptors que iniciaven la represa cultural del país, actualment, o sigui, cinquanta anys després, són prop d'un miler els escriptors que han escrit almenys un llibre per a infants i joves.

Enguany en farà vint, ja, de llibres importants com Han cremat el mar, de Gabriel Janer Manila; La medalla, del propi Andreu Sotorra, per citar-ne només dos exemples. També hi haurà, durant el 2013 molts aniversaris d'escriptors i il.lustradors però també aniversaris luctuosos, com ara els vuitanta anys que hauria celebrat l'Emili Teixidor, o bé deu anys de la mort d'Aurora Diaz-Plaja, una activista convençuda i tenaç en la creació de lectors joves.

La literatura per a joves té molts motius per celebrar onomàstiques, homenatges, efemèrides... És una activitat constantment en ebullició i que, malgrat la crisis, intenta aguantar com pot l'estrebada del moment. Tot i això, la crisi més greu que podria patir seria una possible davallada de lectors, cosa que caldria evitar de totes totes. I per evitar-la, tots plegats hi tenim, sens dubte, la  nostra part de responsabilitat.

Josep Maria Aloy