Antoni Cuadrench (Barcelona, 1936) (Fot. Josep M. Aloy)
Amb
motiu del cinquantè aniversari de La Galera-editorial que va crear l'any 1963 Andreu Dòria- s'han recuperat tres contes
d'Antoni Cuadrench, il.lustrats per una, aleshores, molt jove Pilarin Bayés. Una
bona notícia ja que tota recuperació és un reconeixement i la literatura del
nostre país té necessitat d'aquests reconeixements sobretot de les obres
d'aquells autors que durant el franquisme no van dubtar gens de prendre partit
a favor de la literatura per a nois i noies.
Antoni Cuadrench és una d'aquelles persones que es
va deixar aconsellar tant per l'editor de La Galera ,
Andreu Dòria, com per la pedagoga Marta Mata i va accedir, sense tenir
d'entrada vocació d'escriptor, a escriure uns quants contes davant la poca
oferta de lectures que tenien aleshores els nois i noies i, especialment, per
contribuir a recuperar una llengua prohibida i que calia recuperar.
La tasca d'aquell grup d'escriptors: entre d'altres Josep
Vallverdú, Joaquim Carbó, Emili Teixidor, Sebastià Sorribas i Maria Novell -que
fou mestra seva- i la tasca d'alguns il.lustradors ha estat reivindicada i
reconeguda des del primer dia en aquest blog i avui li toca el torn a Antoni Cuadrench,
nascut a Barcelona l'any 1936 i que des de fa deu anys viu al Bages (Santpedor)
jubilat però col.laborant en moltes iniciatives culturals de la població que l'ha
acollit. Parlant amb ell i repassant aquells anys de la represa, Antoni
Cuadrench s'emociona recordant tots aquells vells amics, especialment els que
ja no hi són.
La trajectòria literària d'Antoni Cuadrench és
curta: una dotzena de contes, la majoria publicats a La
Galera . Avui té una novel.la inèdita, amb fons històric: Més enllà d'Almansa, que busca editor. Malgrat
la trajectòria curta que ha tingut -ja que la seva professió s'ha desenvolupat
dins la indústria tèxtil- va deixar una empremta prou important com perquè ara La Galera reediti, en facsímil, els seus tres
primers contes: Les aventures d'en Flor i
en Mosqueta (1965), Els tres Cavallers
Alts (1966) i La fabulosa història
d'Eixerit 1er. i la seva carrossa (1968). Tots tres contes foren il.lustrats per Pilarin
Bayés i el conjunt constitueix un excel.lent regal d'aniversari que honora
l'editorial i ens permet tornar a reviure tres mostres de la literatura de la
represa, una literatura de compromís amb el país i de fidelitat als lectors
joves.
Els tres
contes són una barreja de fantasia, d'escenes pròpies de l'època així com
alguns elements que recorden el món de la rondallística. No cal dir que tots
ells tenen un valor com a testimoni de la literatura que es feia aleshores. Les
il.lustracions de Pilarin Bayés hi aporten frescor i naturalitat.
Les
aventures d'en Flor i en Mosqueta vol
explicar què passa quan dos nens han nascut el mateix dia i al mateix carrer.
És obvi pensar que tenen moltes probabilitats de ser amics de veritat i
compartir aventures encara que ells dos siguin ben diferents. Ells són en Flor,
bon minyó i estimat per tothom; l'altre, en Mosqueta, també bon noi però que no
està mai quiet i passa el temps fent invents i caçant mosques... Sempre van
junts amb el Mico, el gat d'en Flor... Però anar amb el Mosqueta vol dir viure
alguna aventura complicada que ara no puc pas explicar, és clar...
Els tres
Cavallers Alts narra la història del Rei Babau de Babònia
que es troba molt aclaparat i desesperat perquè tots els seus súbdits pateixen
d'una mandra descomunal i es passen el dia jaient sense fer res. Només
badallant, és clar. El Rei Babau demana als tres Cavallers Alts que l'ajudin a
resoldre el problema amb eficàcia i molta fantasia.
La fabulosa història d'Eixerit 1er. i la seva carrossa explica com el príncep Espavilat busca una carrossa perquè el seu pare, el Rei de Pallússia, que des de la mort de la reina estava molt trist, pugui passejar pels seus reialmes i anar a les festes amb l'honor que li pertoca... la Bruixa Tranquil.la, el Lleó Encantat, el Mussol Rialler i l'Ós Trist... l'ajudaran a trobar la desitjada carrossa...
Josep
Maria Aloy
Moltes gràcies, Joaquim Carbó per les teves paraules. Les adjunto aquí, amb el teu permís:
ResponElimina"Així que es va obrir una escletxa a la censura i vam poder proporcionar als nostres infants, nois i noies, tota mena de textos en català, curiosos, divertits i interessants, Antoni Cuadrench s'hi va incorporar amb tot l'entusiasme, tal com ho demostren aquests tres contes que es mantenen tan joves al cap de cinquanta anys d'haver-los escrit. Recordo aquella època amb un afecte especial. Ens hi vam llançar una colla de persones sense cap experiència i que procedíem de camps ben diferents. Uns, hem continuat, d'altres, com l'Antoni, ens han deixat fer perquè han vist que la cosa s'havia ben encarrilat i perquè la vida l'ha portat a altres activitats. És emocionant pensar en les reunions que fèiem en havent sopat, algunes a casa seva, al carrer d'Escornalbou, en què treballàvem, canviàvem impressions i ens il•lusionàvem. Veure avui el catàleg de les editorials que van néixer en aquell moment i de les que s'hi han afegit em fa pensar que les esperances s'han complert. Un nou llibre per a infants, avui, ja no representa una sorpresa sinó la continuïtat d'un moviment que ha proporcionat excel•lents professionals en tots els camps: editors, autors, il•lustradors, crítics, bibliotecaris i, sobretot, lectors! Visca!"