L'editorial Sembra Llibres publica
un recull de relats del singular col·lectiu italià Wu Ming, un recull qualificat
com un “atles subversiu de llocs i històries curioses” amb il·lustracions molt
atractives i expressives de Paolo Domenico. Els textos són una divertida barreja
de fantasia i realitat, escrits amb un llenguatge amè i accessible. Tant per la
fàcil comprensió, com per l'interès de les històries que explica, es tracta
d'un llibre adequat també per a lectors joves tot i que no vagi dirigit
exclusivament a aquest públic.
"... perquè hem
comprès que el centre del món
és el lloc al
voltant del qual giren els teus
sentiments i els de tots els altres."
La històries que s'hi expliquen porten els
lectors a una reflexió sobre el món en què vivim "i, com passa en la bona literatura, ens aporta més preguntes que
respostes, permet estirar de molts fils”, afirma Joan Carles Girbés,
responsable de Sembra Llibres. L’editor considera que l’obra “aborda molts temes i fa cultivar l’esperit
crític, que és bo a qualsevol edat. És un
llibre de valors, però distint al que és habitual en la literatura infantil”.
Sembra Llibres ha estat la primera editorial a publicar aquest recull de relats
en un idioma diferent de l’italià. Arran d’aquesta iniciativa, altres cases
s’han interessat a comprar els drets de l’obra per tal de traduir-la.
"Que no s'ha
d'anar només a llocs bonics.
De tant en tant has
d'anar a veure també els lletjos.
Primer, perquè
podries adonar-te que també en un lloc lleig
hi ha coses boniques. Segon, perquè una cosa
lletja vista
amb els propis ulls
no és mai la mateixa que si te la
conta un altre. I
potser tenen raó."
L'obra té
dos protagonistes, la parella formada per Adele i Guido Cantamapes. Es diuen
Cantamapes perquè, com dos contacontes, relaten els seus viatges i els llocs
que han visitat, llocs que apareixen als mapes o que no hi apareixen, o que
apareixen en mapes estranys que només ells coneixen. I les històries són prou
interessants com per atreure el lector. Guido i Adele les conten tan bé que et
sembla que les cantin. Canten els mapes dels seus viatges. La descripció dels
seus viatges i descobertes van passejant el lector per diversos escenaris en
què les històries reals i imaginàries es barregen i ens recorden, alhora,
alguns dels episodis més obscurs de la història de la humanitat.
La
parella de narradors disposa d'un divertit vehicle per tal de traslladar-se en
els seus desplaçaments. És un estrambòtic i original Autopeix, un automòbil
pintat amb escates. També tenen un animal pelut i marró, amb orelles menudes,
cames curtes anomenat Glaston... A més,
utilitzen el Llibrot dels viatges, un
dietari on anoten tots els desplaçaments que fan i les experiències de cada una
de les sortides, amb reflexions i opinions diverses sobre tot allò que veuen i
viuen. D'entre els temes tractats en el llibre hi troben, entre d'altres, les
agrassions a la natura, les guerres, l'ecologia, el colonialisme i l’imperialisme i la competitivitat.
El llibre traspua una sensibilitat anticapitalista que, tot i això, no es
presenta d’una manera moralista o adoctrinadora. La literatura infantil exigeix molta
responsabilitat, s’han de tractar els lectors amb naturalitat i respecte,
explica Girbés. Un obstacle que els Wu Ming
superen amb èxit.
Hi
descobrirem sucoses històries com ara la construcció d'un cinema secret enmig
del desert de Sinaí (Egipte), el despreniment d'una presa a la localitat
italiana de Vajont el 1963 (un perill del qual la periodista Tina Merlín ja havia advertit) o la història del naufragi d'un
contenidor comercial a l'oceà Pacífic el 1992, que va acabar amb un vessament
de milers de joguets de plàstic a la mar que els corrents d'aigua es van
encarregar d'escampar per tot el planeta. És destacable també la visita que fan
a l'Illa de Pasqua on hi ha les estàtues de pedra de dimensions colossals i on
la parella es pregunta per què no hi ha ni arbres ni animals en aquella illa.
La resposta, òbviament, la deixo perquè la descobreixi el lector.
"Cantamapes" és un llibre pensat per a xiquets, però es pot accedir a ell a
qualsevol edat. Dóna molt de joc llegir-lo amb els fills o a les aules, ja que
queden moltes preguntes en l'aire i convida al debat, a parlar amb els més
menuts, afirma a l'editor. Condensa en les seves històries
breus el gust per la descoberta, pel coneixement, per la Història... a través
d'un seguit de referències que estimulen la imaginació i la curiositat per
conèixer millor el món.
Independentment
de l'edat, gaudir-lo i aprendre'n alguna petita lliçó és només qüestió de
voluntat i predisposició. El resultat serà, sens dubte, una lectura agradable i
molt atractiva que satisfarà els lectors. La satisfacció d'haver llegit i fruït
d'una obra ben singular.
Josep
Maria Aloy
Podeu ficar una imatge de l'autopeix?
ResponElimina