Ricardo Alcántara (Montevideo, 1946) ha consolidat
una llarga i sòlida trajectòria en l'art d'explicar contes, la característica
dels quals és molt sovint l'excel·lent i l'extrema sensibilitat. L'última seva
petita joia, que acaba de publicar l'editorial Animallibres ,
es titula "Fils i tisores"
que, il·lustrat per Rebeca Luciani, reincideix en el tema de les pors infantils
i la manera de tractar-les i superar-les.
La
protagonista del conte és una nena, la Raquel, que entre el canvi de casa i
l'absència del pare, es mostra insegura i tot li fa molta por. La casa immensa
a la que s'acaben d'instal·lar ella i la seva mare la veu de seguida plena de
fantasmes i malsons cosa que obliga a la mare a enginyar-se-les perquè la nena,
a poc a poc i de manera molt natural, vagi vencent aquests pors i acabi per
circular sola per la casa -i, és clar, per a tot arreu- amb total llibertat.
Hi ha recursos per a tot i per a qualsevol problema.
Només cal posar-s'hi. I els recursos que utilitza la mare perquè la Raquel
agafi confiança en ella mateixa són diversos però ben efectius perquè es basen
en la confiança i sobretot en l'afecte. I és que res no motivarà tant el nostre
fill o la nostra filla com la confiança que sapiguem dipositar damunt d'ells
així com l'afecte que domini totes les relacions que hi puguem establir. I
Ricardo Alcántara i Rebeca Luciani ho saben explicar molt bé. L'un amb les
paraules justes i adequades i la Rebeca amb la sensibilitat poètica de les
seves il·lustracions. Un tàndem atractiu i amb un resultat exquisit. La resta
ja depèn dels pares i mestres que sabran fer arribar aquest bon clima afectuós
als futurs lectors.
Josep Maria Aloy
El llibre transmet un missatge molt emotiu i enriquidor, m´ha agradat molt.
ResponEliminaSalvador