"Blau marí", una novel·la d'intriga per a joves

                                    

... el mar és una droga que et governa

els sentits, que et roba la voluntat....

"Blau marí" és una novel·la d'aventures escrita per Xavier Blanch i publicada per Fil d'Aram Edicions. La narració gira a l'entorn de la trajectòria de dos amics mariners per als quals el mar ha estat tota la seva vida, una vida curulla de records i d'experiències vitals i dures que, sense proposar-ho directament, són escoltades i viscudes amb passió pel net d'un d'ells, el Ricard, de dotze anys i una veïna amiga seva, l'Àstrid.

Atents i commoguts per les colpidores experiències dels dos mariners amics, la parella jove intentarà de totes totes seguir d'aprop l'evolució dels fets amb la intenció que l'avi no pateixi les conseqüències de tanta intriga i d'uns records massa traumàtics que podrien pertorbar-lo excessivament ja per l'edat ja per la seva bona fe i bonhomia.

Lluny dels molls, la vida era més neta,

a primer cop d'ull. No es veia el mar, però

es veia el cel. I el cel em semblava un mar

 immens ple d'illes desconegudes.

     

    I és en aquesta relació entre els dos amics mariners veterans on recau el pes de tota la història. Un pes potent i vibrant estimulat per una relació molt càlida gràcies sobretot a la personalitat d'aquests dos protagonistes. D'una banda, en Vicent, l'avi del noiet, i de l'altra l'amic de l'avi, en Ramon Gamundi, una autèntica creació de l'autor i una exemple de com un personatge pot arribar a créixer i a fer-se gairebé l'amo de la història a mesura que la narració va avançant. Aquest és un dels grans valors de la literatura: permetre que els personatges evolucionin, es facin creïbles i transmetin bones sensacions als lectors joves.

També la relació de l'Àstrid i el Ricard, els dos amics jovencells és molt autèntica i descriptiva, amb les seves variacions emocionals, amb les seves ingenuïtats i, també, és clar, amb els seus moments més dolços. Ell, un noi intrèpid que voldria ser capaç d'ajudar l'avi a dur una vida tranquil·la i sense imprevistos perquè és la persona amb qui viu i a qui més estima després de la mort d'accident dels pares. Ella, l'amiga fidel que pateix per un amic a qui acompanyarà arreu malgrat que no ho acabi de veure clar i malgrat que la por la tenalli. Però no hi ha més remei que superar-la perquè un amic s'ho mereix tot. Si la relació dels veterans mariners es mou per la càlida amistat entre els dos homes, la relació entre els dos amiguets es mou per la complicitat i la fidelitat entre ells dos. Dos valors -l'amistat i la fidelitat-, que assaonen clarament l'interès d'una bonica història.

(Xavier Blanch)

No cal dir que la novel·la descarrega finalment tota la seva potència tempestuosa en un desenllaç de gran tensió que no explicaré perquè no em toca a mi avançar-lo i privar els lectors de descobrir per ells mateixos com es tanca tota la intriga acumulada durant la lectura.

...La vida són els rius. La mort és la mar.

I jo m'he passat la vida en la mort. La mort

és el blau marí... Vaig néixer vora el riu, l'Ebre,

i me'n vaig anar aviat aviat cap a la mar....

He de destacar el llenguatge amè i precís amb què està escrita l'obra. Igualment vull destacar-ne el ritme àgil que no pateix cap retenció innecessària sinó que avança accelerant amb molta decisió a mesura que s'acosta el desenllaç. Les descripcions d'algunes escenes són elaborades com la tempesta final, així com algunes converses plenes de complicitat, d'humanitat i senzillesa. Són converses que porten al lector a conèixer millor la sèrie de records dels dos mariners sobre com era la vida durant la seva infantesa. Un d'ells fa una referència a l'escola on va anar, les poesies que li feien aprendre, els càstigs que rebia. Tot plegat convida a la reflexió davant la pobresa espiritual i cultural de l'època.

"Blau marí" és una aventura amb intriga assegurada, una història atractiva que es llegeix molt bé i que té moments molt emocionants que satisfaran als lectors que s'hi endinsin amb ganes.

Josep Maria Aloy