dilluns, 29 de maig de 2017

"Els mitjons de l'ogre" un conte de Maria Carme Roca



Hi ha ogres i ogres. I en Maties, l'ogre de la Maria Carme Roca, era petit i rabassut. No feia gens ni mica de por, perquè era molt amistós. Això sí, feia molta pudor, sobretot de peus, que els tenia molt grossos.
Tampoc no li agradava devorar criatures. Era un ogre tranquil i força eixerit. Ah, i el més important de tot: col·leccionava mitjons.

El conte, publicat per Jollibre/Grup Promotor i il·lustrat amb imatges fresques i lluminoses per Eva Sans, explica amb un llenguatge molt amè i accessible als primers lectors, la petita i simpàtica aventura d'aquest ogre carregat de mitjons que un dia s'adona que els va perdent, avui un i demà un altre.

       Una de les gràcies del conte, a més de l'argument centrat en els mitjons, és la utilització de tant en tant dels rodolins, un recurs literari que als lectors joves els encanta per la musicalitat i el joc de paraules que permet. És més, fins i tot els permet d'inventar-ne ells mateixos i contribuir d'aquesta manera a ampliar o allargassar la història. Així trobem que l'ogre tenia mitjons per ballar, mitjons per passejar; mitjons per dormir, mitjons per presumir i de vermells, un munt de parells... Cada dia al matí escollia els mitjons que es posaria: ... avui, que és un dia festiu, me'ls posaré de color ben viu... La majoria feien també molta pudor. Però a l'ogre això li era igual. I és que d'aquesta manera era més fàcil suportar la relació amb els altres animals.



Però des de feia un parell de setmanes, en Maties estava força preocupat. Resulta que de cop i volta, perdia mitjons, els seus estimats mitjons. De mica en mica es va anar capficant. Algú els hi prenia? Qui els voldria els seus mitjons? I per a què? Va convidar a berenar algunes bèsties però no van saber què dir-li. L'única cosa que va aconseguir va ser atabalar-se encara més. I va decidir consultar-ho a la Rata Sàvia. Es va posar uns mitjons amb farbalans, que eren molt elegants... Al cap d'un parell de setmanes la Rata Sàvia li va dir: -Ja tinc el que buscaves. -Ah, sí? Que bé! Explica't, explica't!

Però, és clar, no puc explicar tot el conte perquè això és feina de cada un dels lectors. I, compte! Perquè una cosa és saber qui era i l'altra demostrar-ho. I les dues coses les han de descobrir els petits lectors. Segur que en són capaços. Només puc dir que per arribar al final els lectors hauran de trobar-se amb els millors personatges dels més importants contes tradicionals. És un altra de les sorpreses que ens guardava l'autora. Vinga, doncs! Endavant!

Aquí acaba aquest llibre
escrit, il·lustrat, dissenyat,
editat i imprès per persones
que estimen els llibres.



Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari