La capsa negra ha de ser un regal, ha d'anar
embolicada, i amb un llaç, si cal. S'ha d'entregar
a mà a la persona que t'ha fet mal perquè la rebi
com un regal, i si és possible, públicament...
Serà el paper més difícil de la meva vida..
Amb poc més de
dues-centes pàgines, l'escriptor Àngel Burgas (Figueres, 1965) ens enfronta a
un text dur, colpidor i de molta actualitat: els abusos sexuals dins la família.
L'autor vol demostrar -i ho fa amb la suficient delicadesa i sensibilitat- que
qualsevol tema, fins i tot l'assetjament sexual, és susceptible de ser
novel·lat perquè forma part directa o indirectament de la vida de molts
lectors, incloent-hi, és clar, els lectors més joves.
"L'actor Lucas Bilbo", editat per
Edebé, és l'última novel·la de Burgas, un escriptor que amb poc temps s'ha
destacat per una trajectòria excel·lent i molt atractiva. Algunes de les seves obres
passen d'unes mans a les altres i són llegides per multituds d'alumnes d'arreu.
En aquest mateix bloc ja vaig comentar una altra de les seves novel·les,
"Noel et busca", considerada una de les millors de l'any 2013, per la
qual cosa va rebre el Premi de la Crítica Serra d'Or.
"L'actor Lucas Bilbo" planteja ja des de les primeres
pàgines un conflicte que s'anirà definint de forma gradual però amb un ritme
creixent i una intriga desbordant. Segons llegim a la contraportada, "ningú no va ser conscient de la desaparició
de la Rut el dia en què es va produir. Aquell matí havia anat a classe, -feia
2n. de batxillerat- però a la tarda no
va aparèixer pel gimnàs a l'hora de l'assaig de teatre. L'endemà tampoc no va
anar a classe.. Aviat els seus companys es van adonar que alguna cosa estranya
passava: els professors estaven neguitosos i, a mig matí, es va presentar la
policia. El rumor es va estendre com la pólvora als quatre segons:"Ha
desaparegut la Rut Fàbregues!"
El lector assisteix des de bon començament a un
relat ambiciós que el convida a participar en la investigació del cas i
l'estimula a viure amb emoció la seva resolució. Com un investigador més es
preguntarà: quin misteri s'amaga rere aquesta desaparició? Quina relació tenen
els dos protagonistes de la novel·la? Quina és la reacció dels pares de la
noia, dels companys de l'institut, dels amics... Però això no és tot ja que un
nou element s'afegirà al tema de la novel·la: l'afició al teatre tant de la Rut
com del Lucas. Aquest últim acabarà essent un gran i sol·licitat actor tant de
cinema com de qualsevol de les sèries televisives. La conjugació d'aquests dos
grans temes: l'assetjament i l'afició al teatre formen un tàndem
interessantíssim que ajuda a entendre moltes reaccions dels personatges i
complementa moltes de les accions i decisions que han de prendre. La novel·la es
resol amb una bona dosi de realisme i d'intriga que captiva el lector i no el
deixa reposar ja que se sent totalment atret i atrapat per un desenllaç
contundent i clar que no puc explicar per no avançar conclusions.
A la
novel·la, el lector toparà també amb petites llaminadures d'una trama
treballada amb gust. Una d'elles, per exemple, serà la relació entre Lucas, el
protagonista, i el comissari que investiga el cas de la desaparició de la noia.
Un lector observador descobrirà que aquesta relació que comença freda,
desconfiada i distant es va greixant i convertint en un joc de complicitats que
la va enfortint a poc a poc. El noi i el policia tan aviat se les tenen com es
desafien mútuament, com es paren trampes, com s'envien silencis... dins d'una
complicitat creixent que fa que les relacions vagin també creixent en confiança
i fidelitat i tinguin un final positiu i eficaç.
(Àngel Burgas)
L'objectiu més clar i contundent que ofereix la
novel·la és que el lector no sols entri en contacte amb uns fets tant
degradants com són els que tenen a veure amb els abusos sexuals sinó que, a
més, li serveixin per prendre consciència de la seva gravetat i de la seva
perillositat. La literatura també serveix per això. Per ajudar a créixer en
felicitat personal i en llibertat. I a viure respectant els altres, cosa que
l'autor ha sabut fer de forma brillant i natural. Es tracta, en definitiva,
d'una bona història molt recomanable.
D'acord, no era teatre, sinó realitat, però
la Rut havia escollit una posada
en escena teatral,
amb un element d'atrezzo que era la capsa negra,
de la qual emergia tot el dolor i tota la impotència
que havia sacsejat la vida d'aquells personatges.
És vida o és teatre? Quina és la frontera?
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada