dimecres, 20 de juny de 2012

Et seguirem llegint, Emili!




(Presentació a Banyoles de l'Associació Catalana 
per al Foment de la Lectura, 28 de gener de 2012)


Estimat Emili:

M'he decidit a iniciar el meu bloc i tenia previst començar-lo parlant d'un altre tema però la teva mort m'ha destarotat i he volgut iniciar-lo amb aquesta carta. Per tant, l'inici d'aquest bloc anirà ja sempre més lligat a tu i a la teva obra. I, si m'ho permets i no et sap greu, parlaré de tant en tant de tu perquè has estat un escriptor fonamental i un referent per a moltes generacions.

Moltes persones t'han conegut a partir de la teva novel.la Pa negre i, sobretot, a partir de la pel.lícula que n'ha fet en Villaronga. Però tu feia molts anys que eres famós, conegut i reconegut. Ho saps prou bé: l'any 1969 Edicions de La Galera va publicar quatre novel.les infantils a la col.lecció "Els Grumets": Rovelló, de Josep Vallverdú, Viatge al país dels lacets, de Sebastià Sorribas, La colla dels deu, de Joaquim Carbó i la teva Dídac, Berta i la màquina de lligar boira. L'any 1969! Fa quaranta tres anys i les quatre novel.les es continuen llegint encara ara. Allò va ser una festa i a partir d'aleshores ja no vau parar d'escriure tots quatre de tal manera que La Galera us va fer un petit homenatge qualificant-vos d' "El pòquer d'Asos".

Jo crec però, i així ho he reclamat sempre que n'he tingut ocasió, que la nostra societat encara us deu un homenatge col.lectiu als quatre. Un homenatge com cal. A qualsevol país més assenyat això s'hauria fet sense esperar que es morís ningú. En el nostre cas, dos ja no hi sou, malauradament.

Tots quatre, i molts més que s'hi van anar afegint, vau continuar escrivint i regalant autèntiques joies literàries als lectors joves. Seria llarg enumerar-les però de les antigues em quedo amb L'ocell de foc (1972) i de les més modernes tota la sèrie de La Formiga Piga, formada per nou títols que han esdevingut un regal molt atractiu per als més petits de la colla. Per cert, amb el primer llibre d'aquesta sèrie vas guanyar el Premio Nacional del Ministerio de Cultura. Aquell dia vaig ser molt feliç perquè jo formava part del jurat (del "jurado", vaja). Els dos membres catalans del jurat vam proposar el teu llibre i ja saps com és de difícil guanyar una batalla catalana a Madrid. I ho vam aconseguir! Quan et vaig trucar ja tenies tota la premsa a casa. Estaves cofoi!

La teva mort m'ha destarotat. Fa quatre mesos et vam convidar a una taula rodona celebrant la presentació pública de l'Associació Catalana per al Foment de la Lectura. Ens vas dir que depenia del tractament que estaves rebent i que a vegades et deixava estarracat. I vas venir! I vas estar brillant, malgrat la fatiga. En fa dos, de mesos, que ens vam tornar a trobar a la Universitat de Vic que et dedicava una jornada: Jornada Emili Teixidor, en van dir. Feies molt bona cara i vas estar molt homenatjat per un bon grup d'amics. Finalment, fa just una setmana que havíem parlat per telèfon: et comunicava que, si hi estaves d'acord, series l'autor protagonista del curs que ve a les escoles del Bages que hi vulguessin participar. I em vas tornar a dir que sí, molt il.lusionat.

Acabem just d'enllestir el dossier que hem de fer arribar a les escoles perquè els mestres comencin a programar les lectures... Les Formigues Pigues, L'ocell de foc, Dídac, Berta... I just ara te'n vas!

Però no aconseguiràs desviar-nos ni un pèl del nostre projecte, Emili. El curs que ve seràs homenatjat al Bages, tal com estava previst. I et tindrem present amb tota la naturalitat... I molts lectors joves de moltes escoles llegiran la teva obra i farem que la disfrutin i s'hi emocionin: "l'objectiu principal de la lectura és que ens emocioni", sempre deies.... i els explicarem qui eres... I, en pots estar ben segur, farem que no t'oblidin mai!

Josep Maria Aloy / 20 de juny de 2012

17 comentaris:

  1. Joaquim Carbó: et penjo el teu comentari tal com m'has dit. I moltes gràcies per tot el que dius!

    Em penso que l'amic Aloy ja sap que en alguna ocasió he expressat el meu desconcert davant l'allau de blocs de coneguts i professionals que em conviden a treure el nas pel seu bloc per saber què pensen, opinen i aconsellen en relació a temes d'interès comú. Als gairebé vuitanta anys de fer de la vida, el meu afecte pel paper imprès em porta a fullejar els tres o quatre periòdics diaris que entren a casa cada dia, ara que la premsa en català viu un moment com mai havia conegut. Hi ha, també, les revistes. I, sobretot, els llibres que encara no he llegit i els que voldria escriure i encara no he escrit. No dono l'abast. Per això acostumo a exposar les meves reticències quan m'informen d'un nou bloc. NO és el cas, però, ara mateix, amb el que ens proposa Josep M. Aloy. Finalment n'hi haurà un que ens permetrà saber què ens pot dir l'autor del moment que viu el món del llibre infantil i juvenil. Puc assegurar que estaré a l'aguait i que intentaré informar-me puntualment de les novetats que hi exposi. Només em puc lamentar que la primera notícia amb què l'ha obert sigui la desaparició de l'amic i col·lega Emili Teixidor. El trobaré a faltar! Aquella mena de pòker format per Vallverdú, Sorribes, Teixidor i jo mateix, ja només en quedem dos. I tots dos amb molts anys a coll. Descansa en pau, Emili!

    Una abraçada,
    Joaquim Carbó

    ResponElimina
    Respostes
    1. La pèrdua de l'Emili ha estat un fet que ens ha aclaparat a tots plegats. Aquest bloc anirà molt lligat a ell i ell hi tindrà una presència notable. I també hi tindreu una bona presència aquells entossudits herois que vau començar a escriure per a nois i noies quan ningú no ho feia. Us mereixeu -ja m'ho has sentit a dir moltes vegades- un monument!
      Gràcies pels teus comentaris!

      Elimina
  2. Josep Maria,

    Enhorabona per haver engegat aquesta iniciativa tan atractiva! Segur que a molts lectors ens encantarà que ens vagis oferint "cullerades petites" de literatura infantil i juvenil catalana.

    La primera cullerada és amarga, però una plataforma com aquest blog ajudarà a difondre la vàlua d'Emili Teixidor.

    Endavant!

    Maria Pujol i Valls

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Maria, pel teu comentari.
      No podrem evitar, dissortadament, les "cullerades amargues" però, si més no, farem que serveixin per difondre encara amb més empenta i entusiasme la biografia i l'obra dels nostres autors, a vegades massa silenciades i a vegades massa poc estimades.
      Moltes gràcies!

      Elimina
  3. És ben cert que de blocs n'hi ha cada vegada més, la xarxa és un espai ple d'informacions que un ha de saber destriar... En tot cas, als entusiastes de la literatura infantil ens alegra saber que comptem amb un nou espai on poder fer descobertes en aquest àmbit. De la mà de Josep Maria Aloy en podrem fer moltes i de molt interessants. Enllacem aquest espai al nostre, per anar-lo seguint (www.imagina-lij.blogspot.com), i ens sumem al sentit comiat d'Emili Teixidor amb els desitjos de reivindicar-lo, llegint i compartint la seva valuosa obra.

    A Joaquim Carbó, un dels "quatre asos", tenim ganes d'escoltar-lo ben aviat a Montserrat!

    Vanesa Amat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero estar a l'alçada de les expectatives que avui desperta un bloc sobre literatura infantil i juvenil. De ganes no me'n falten.
      Gràcies pel teu interès!

      Elimina
  4. Gabriel Janer Manila20 de juny de 2012 a les 19:54

    Gràcies, Josep Maria, per la teva bona pensada de crear aquest bloc dedicat als llibres per a lectors joves i als treballs de motivació lectora. M'agrada veure't actiu, que no desisteixes. Podria aplicar-te aquella frase que Mossèn Alcover feia servir per explicar l'excepcionalitat d'un poeta popular -un glosador, en diem a Mallorca- del segle XIII. Deia, i això mateix pot dir-se de tu: "D'homes com aquest només en neix un cada cent anys i quasi mai sura". Serà un plaer llegir el teu bloc, les teves "visions" dels llibres, les obres filtrades per tu. Gràcies.
    He sentit profundament la mort d'Emili. I pens que, aquest bloc, pot ser un homenatge al seu record a la seva dedicació, al seu geni. Fa poc, no re que faci un mes, ens vàrem trobar a Barcelona, per casualitat. Parlàrem una estona. Mai no hauria anat a pensar que era la darrera vegada que parlàvem. Que tingui un bon camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Gabriel, pels teus elogis una mica desmesurats i que no em mereixo pas. Aquí jo només faig de cronista. La gent important sou vosaltres, els qui heu dedicat una bona part de la vostra vida a fer una cosa tan important com crear històries per als nois i noies -i també als grans, evidentment!-. I oferir històries és oferir vida i plaer, i això no té preu.
      Ja en parlarem, en aquest bloc, de tots aquests temes. Temes que a tu t'agraden molt, per cert, i n'has donat mostres repetidament en diversos assajos i en una enorme diversitat d'articles.
      Moltes gràcies, de nou, pel teu interès i per la teva amistat!

      Elimina
  5. Enhorabona, Josep Maria. Per aquest article i pel bloc. És una bona notícia que t'hagis decidit a posar-lo en marxa. Ja veus, jo no t'he perdut pas la pista, encara que fa temps que no parlem ni ens escrivim. I tant que ho havíem fet! Jo tinc un bon record d'aquells temps. I no he deixat de llegir, és clar!
    També tinc un molt bon record de l'Emili. Jo vaig estudiar a l'escola que va fundar i dirigir, i sempre he pensat que és un dels culpables que maficionés a llegir. Quan te'l creuaves pel passadís t'aturava i et preguntava bruscament: què llegeixes ara? Pobre de tu que diguessis que no llegies res! Una altra dèria que tenia era entrar a qualsevol classe i interrompre-la, sense avisar (ho podia fer, era el director!) i passar llista. A mesura que anàvem contestant, un per un, ens preguntava com es deia tal o tal paraula en anglès. Si no ho sabies, tenies temps que acabés de passar llista per buscar-ho, perquè quan arribava al final tornava a començar i tornava a fer la pregunta als que havien fallat. Sempre recordaré que vaig aprendre que moll es diu "wet" amb aquest mètode!
    Estic content de tornar-te a llegir. Una abraçada.

    Xavier Carrasco

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben trobat, Xavier:
      he trobat molt interessant la teva crònica sobre les teves experiències escolars amb l'Emili, com a director de l'escola. I em sento molt satisfet que el meu bloc les hagi recollit. Els lectors d'aquest bloc estic segur que també ho agrairan. Moltes gràcies!
      Feia temps que no xerràvem i ara podrem tenir-ne una nova oportunitat. Ja ho veus: la fal.lera no s'apaivaga gens i les ganes de treballar pel món del llibre i de la lectura no disminueixen ni amb l'edat. En el fons, crec que som més nens del que ens pensem.
      Moltes gràcies pels teus comentaris i els teus estímuls!

      Elimina
  6. Salutacions cordials al nou espai d'opinió sobre els llibres que ens agraden (o que no ens agraden tant). Caldrà tenir esment del que en Josep Maria hi pubica. El seu seny i la seva expertesa ens orientaran cap a lectures i autors.

    Miquel Rayó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Miquel, pels teus elogis també una mica desbocats, que tampoc no em mereixo. Però m'esforçaré per ser assenyat i expert tant com pugui. I espero que ens hi anem trobant.
      Salutacions i gràcies!

      Elimina
  7. Felicitats per aquesta iniciativa !!!
    El bloc ens ajudarà a tots, et demano però autorització per recomanar-ho a facebook.
    Gràcies per les orientacions.
    Carme Garcia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme!
      Només faltaria! Pots difondre'l tant com vulguis!
      Espero estar a l'alçada de tots els lectors!

      Elimina
  8. Moltes felicitats Josep Maria pel teu blog ! Sempre en les teves classes del postgrau per al foment de la lectura feies que m'apassionés més per la nostra literatura; vaig aprendre molt i ara que tens aquest blog et puc assegurar que el seguiré atentament ja que em servirà moltíssim per no deixar-me perdre una bona lectura i poder recomanar-les després als meus joves lectors de la llibreria Abacus.
    Moltes gràcies
    Laia Massons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Laia, pels teus elogis. Ara jo he de dir que en el Postgrau sobre la lectura també vas ser una alumna excel.lent i col.laboradora... El que és segur és que som uns apassionats incorregibles dels llibres i això es nota d'una hora lluny i és difícil de dissimular.
      Molt sort i que duri!!

      Elimina
  9. Felicitats Josep Maria! Ben segur que ens ajudaràs amb les teves aportacions. Tot i que ja no m'ocupo de les lectures que fem a l'institut, seguiré el teu bloc per mantenir-me al dia sobre la literatura infantil.
    Respecte a l'Emili, la seva desaparició encara el farà més gran. La seva defensa de la llengua segueix avui més vigent que mai.
    No defalleisis
    Josep Manel

    ResponElimina