Et seguirem llegint, Emili!

(Presentació a Banyoles de l'Associació Catalana 

per al Foment de la Lectura, 28 de gener de 2012)

Estimat Emili:

M'he decidit a iniciar el meu bloc i tenia previst començar-lo parlant d'un altre tema però la teva mort m'ha destarotat i he volgut iniciar-lo amb aquesta carta. Per tant, l'inici d'aquest bloc anirà ja sempre més lligat a tu i a la teva obra. I, si m'ho permets i no et sap greu, parlaré de tant en tant de tu perquè has estat un escriptor fonamental i un referent per a moltes generacions.

Moltes persones t'han conegut a partir de la teva novel.la Pa negre i, sobretot, a partir de la pel.lícula que n'ha fet en Villaronga. Però tu feia molts anys que eres famós, conegut i reconegut. Ho saps prou bé: l'any 1969 Edicions de La Galera va publicar quatre novel.les infantils a la col.lecció "Els Grumets": Rovelló, de Josep Vallverdú, Viatge al país dels lacets, de Sebastià Sorribas, La colla dels deu, de Joaquim Carbó i la teva Dídac, Berta i la màquina de lligar boira. L'any 1969! Fa quaranta tres anys i les quatre novel.les es continuen llegint encara ara. Allò va ser una festa i a partir d'aleshores ja no vau parar d'escriure tots quatre de tal manera que La Galera us va fer un petit homenatge qualificant-vos d' "El pòquer d'Asos".

Jo crec però, i així ho he reclamat sempre que n'he tingut ocasió, que la nostra societat encara us deu un homenatge col.lectiu als quatre. Un homenatge com cal. A qualsevol país més assenyat això s'hauria fet sense esperar que es morís ningú. En el nostre cas, dos ja no hi sou, malauradament.

Tots quatre, i molts més que s'hi van anar afegint, vau continuar escrivint i regalant autèntiques joies literàries als lectors joves. Seria llarg enumerar-les però de les antigues em quedo amb L'ocell de foc (1972) i de les més modernes tota la sèrie de La Formiga Piga, formada per nou títols que han esdevingut un regal molt atractiu per als més petits de la colla. Per cert, amb el primer llibre d'aquesta sèrie vas guanyar el Premio Nacional del Ministerio de Cultura. Aquell dia vaig ser molt feliç perquè jo formava part del jurat (del "jurado", vaja). Els dos membres catalans del jurat vam proposar el teu llibre i ja saps com és de difícil guanyar una batalla catalana a Madrid. I ho vam aconseguir! Quan et vaig trucar ja tenies tota la premsa a casa. Estaves cofoi!

La teva mort m'ha destarotat. Fa quatre mesos et vam convidar a una taula rodona celebrant la presentació pública de l'Associació Catalana per al Foment de la Lectura. Ens vas dir que depenia del tractament que estaves rebent i que a vegades et deixava estarracat. I vas venir! I vas estar brillant, malgrat la fatiga. En fa dos, de mesos, que ens vam tornar a trobar a la Universitat de Vic que et dedicava una jornada: Jornada Emili Teixidor, en van dir. Feies molt bona cara i vas estar molt homenatjat per un bon grup d'amics. Finalment, fa just una setmana que havíem parlat per telèfon: et comunicava que, si hi estaves d'acord, series l'autor protagonista del curs que ve a les escoles del Bages que hi vulguessin participar. I em vas tornar a dir que sí, molt il.lusionat.

Acabem just d'enllestir el dossier que hem de fer arribar a les escoles perquè els mestres comencin a programar les lectures... Les Formigues Pigues, L'ocell de foc, Dídac, Berta... I just ara te'n vas!

Però no aconseguiràs desviar-nos ni un pèl del nostre projecte, Emili. El curs que ve seràs homenatjat al Bages, tal com estava previst. I et tindrem present amb tota la naturalitat... I molts lectors joves de moltes escoles llegiran la teva obra i farem que la disfrutin i s'hi emocionin: "l'objectiu principal de la lectura és que ens emocioni", sempre deies.... i els explicarem qui eres... I, en pots estar ben segur, farem que no t'oblidin mai!

Josep Maria Aloy / 20 de juny de 2012