dimarts, 26 de juny del 2012

L'últim regal de l'Emili Teixidor als lectors joves




Joan Fuster deia que, per a un escriptor, morir deu ser deixar d'escriure. És clar, ens queda la seva obra, que seguirem llegint. Però Jaume Subirana també diu Et seguirem llegint, és clar, però ja no serà el mateix.

Haurem d'aprendre a gaudir de l'obra de l'Emili sense tenir l'autor ja entre nosaltres. Aquesta és potser la sort dels creadors. Que seran recordats per la seva obra. I l'Emili ens ha deixat una trentena de llibres perquè els joves i els seus prescriptors puguin mantenir així el caliu que l'escriptor sap transmetre'ns des de la primera pàgina.

L'Emili Teixidor va morir fa una setmana, el passat 19 de juny, sense poder assaborir massa el seu últim llibre per a lectors joves: La Formiga Piga va a la biblioteca (Cruïlla, 2012) il.lustrat per Gabrierla Rubio que ha il.lustrat tota la sèrie de la Formiga i que, és clar, ara s'ha quedat aturada al volum novè.

Destinada a lectors joves que ja han seguit altres títols de la sèrie, en aquesta ocasió la narració explica que la Formiga Piga va a veure el Mussol Tot Sol, el bibliotecari, per dir-li que la reina ha de reposar després de la malaltia que ha passat i que vol uns quants llibres: els que expliquin les històries més interessants, per animar-se llegint. El Mussol acompanya la Piga per les diferents sales de la biblioteca i li parla dels llibres que els lectors llegeixen des de fa molts i molts anys.

És una història tan senzilla com original, que té la pretensió i l'ambició d'introduir el jove lector en el coneixement d'una sèrie de grans obres literàries de tots els temps. Un petit cànon literari que explica de forma molt resumida l'argument i alguna característica de cada una de les grans obres seleccionades. Un bon estímul per motivar a la lectura ja que davant la mirada del lector desfilen des de la Il.líada, L'Odissea, L'Eneida, la Bíblia, passant per la Cançó de Roland, la Cançó del Cid, Tirant lo blanc. També El Quixot, un dels capítols més divertits i que ajuden a fer-se càrrec de qui era aquest estrafolari personatge que tothom coneix de nom però no li saben els fets... També dedica una atenció a les grans novel.les d'aventures del XIX com també al teatre i a la poesia...

El llibre acaba amb un capítol dedicat a El millor llibre del món. Un capítol molt emotiu per on es passegen i es barregen personatges de diversos contes ben acompanyats tots d'algun missatge positiu i encoratjador de cara als lectors joves. És en aquest últim capítol on sembla que encara sentim la veu de l'Emili i la seva passió pels llibres. Excel.lent tot plegat! Una petita joia! L'últim regal del mestre!

Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada