La veritat és
que no ho sé... N'hi ha tants, de blocs, que parlen de llibres infantils i
juvenils que estic convençut que un més, el meu, ja no caldria.
El que passa és que després de seguir i perseguir la
literatura per a joves dels últims cinquanta anys al nostre país, després de
conèixer tants autors i il.lustradors i, sobretot, després d'haver llegit tant
i de seguir llegint tant i de parlar-ne tant en diversos mitjans, sento encara sovint
el cuquet d'afegir cullerada a aquest món tan divers i dispers. Una cullerada,
però, diferent: que lloï les excel.lències de les obres bones (no pas de les
bones obres), d'aquelles que segurament passen desapercebudes per culpa
d'altres títols més cridaners, més mediàtics i de publicitat més apegalosa.
Voldria que la meva, fos una cullerada que ajudés a enaltir
aquelles editorials petites que no tenen ressò públic perquè les grans se les
empassen senceres. Tot i reconeixent, és clar, que les editorials grans també
treuen de tant en tant petites joies que cal comentar. Voldria que fossin
petites cullerades, escrites amb sentit comú i amb ganes d'equilibrar tantes
inèrcies i rutines en un món tan menystingut com el de la literatura infantil i
juvenil que per no tenir, no té ni una ni cap presència en els mitjans de
comunicació, ni una crítica esponerosa i àmplia, ni un prestigi que la faci del tot creïble
i atraciva.
Voldria esperonar els joves a llegir. Al meu llibre Et diran que llegeixis, Bernat, (Edicions
de l'Albí, 2010), dedicat al meu fill, hi ha un bon repertori de raons i de consells
que volen justificar per què val la pena llegir, però també per què cal llegir
els nostres escriptors, els de casa, especialment aquells que han estat uns
referents al nostre país després de la grisor del franquisme i que encara
esperen -potser ja no- un homenatge col.lectiu com cal, que les nostres
institucions segueixen negant.
És de tot això que m'agradarà parlar en aquest bloc,
en un discurs que vull fer en llibertat i sense trabes, amb una mirada serena i
tranquil.la al món del llibre per a joves, tenint en compte sempre que, precisament
aquests joves, demà seran els adults que hauran de ser -tant de bo!- models de
ciutadans cultes i savis i responsables que la cultura d'aquest país es mantingui
viva i sana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada