"L'Alfred i l'Elisabet són dos joves primitius que no saben
parlar. Per comunicar-se tenen els saccionaris, uns sacs plens dels objectes
que els calen per dir coses. Un dia, durant una tempesta torrencial, les aigües
els arrosseguen torrent avall. L'Arca de Babel els salva la vida i els permet
navegar per set mars diferents.
En aquesta llarga travessia viuran un munt d'aventures alfabexcitants
durant les quals aprendran a expressar el que senten mitjançant les paraules.
Finalment es podran dir, amb els ulls espurnejants, una cosa molt especial que
fins aleshores no havien estat capaços de dir-se."
Fins aquí el text de la contraportada que he volgut copiar perquè
resumeix clarament de què va la història. A partir d'ara, les meves opinions i,
sobretot, els meus sentiments. Des de la primera plana no he dubtat gens que,
amb aquest argument i amb aquests ingredients, Màrius Serra seria un cuiner de
primera i oferiria un producte atractiu i sucós.
L'obra va néixer de la cantata Beceroles,
que 30.000 escolars catalans, de vuit a dotze anys, van treballar i interpretar
en el marc de la Cantània del curs 2010-2011. Cantates a part, la història d'en
Màrius Serra mereixia fer el salt al llibre, i al llibre per a joves, primer
perquè la història s'ho val i segon perquè és una història innovadora que
aporta molts recursos nous al camp del llibre per a joves, un camp potser massa
ple de tanta literatura senzilleta i carrincloneta. Feia temps que no llegia
una història tan atractiva i tan ben elaborada com aquesta.
L'Arca de Babel, com el
títol ja insinua, és un cant a les lletres de l'alfabet, a les paraules, a la
comunicació, a l'expressivitat, a l'enginy, al llenguatge i a les llengües
totes, vinguin d'on vinguin i les parli qui les parli. I qui millor que en
Màrius Serra per recordar-nos que les paraules són, sobretot, vida, expressió i
joc. Els protagonistes de la narració, que a l'inici no saben com dir-se les
coses... al final poden fins i tot expressar-se que s'estimen i dir-se tot allò
que senten l'un per l'altre.
Perquè, en el fons, L'Arca de
Babel és una intensa història d'amor que es va arrossegant,
dissimuladament, durant tota l'estona fins que al final explota i es manifesta
gràcies a les paraules descobertes, enteses i apreses. Excel.lent missatge,
Màrius!
Jocs de paraules, petits poemes, descoberta de mots nous,
actualització de vells mots -vells i bells!- enginyoses construccions
verbals... van conduint els protagonistes i, per tant els lectors, a una
"alfabexcitació" general que els permet esdevenir uns verbívors
totals i totalment penjats dels mots. I és que, en definitiva, tots som mots!
L'Arca de Babel, de Màrius Serra
Bellament il.lustrat per Marc Sardà
Editat per Estrella Polar, 2012. ("L'Odissea")
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada