dijous, 28 de juny de 2012

Raspall, una petita joia de Pere Calders




Estem en l'any del centenari del naixement de Pere Calders i ho celebrem amb actes, estudis, llibres, escrits, piulades... cosa que està molt bé i molt d'acord amb les tecnologies en què estem ja totalment immersos.

Si hagués de rermarcar alguna petita mancança en tota aquesta moguda és la gairebé nul.la presència del Calders-per-a-nens, per dir-ho d'una manera clara i planera. Ja sabem que la literatura adreçada a aquest àmbit és molt sovint considerada una literatura menor o de segona fila. I, com que algú ho havia de dir, ho deixo dit. Aquest bloc, si una petita obsessió tindrà, serà aquesta: subratllar i compensar les petites injustícies d'una modalitat de literatura amb la qual molts esterm compromesos des de fa anys. Estic segur que Calders lamentaria aquesta manca d'equitat entre l'atenció que reben els llibres destinats als infants i joves i els destinats a la gent adulta.

Tornem allà on érem: aquesta petita joia -Raspall (Edicions Hymsa, 1981)- explica el disgust del nen Sala quan es queda sense gos i necessita substituir-lo ja que, si no, no trobaria la manera de portar més endavant la seva vida, que sense el gos tota cosa era fada i sense objecte... El nen Sala volia donar un destí honorable a la quantitat d'afecte que l'absència del "Turc" deixava vacant. El canari? El llum de peu de la biblioteca? Una pilota de roba? Un manyoc de cordill...? Res no li servia per reconduir una terrible quantitat d'estimació perduda per tots els racons de la seva ànima... Fins que fou en un racó de les golfes on va trobar un gran raspall passat de moda...

Si una característica té el conte és veure com l'autor, Pere Calders, d'una situació ben petita, va teixint una història que acaba per endur-se el lector i fer-li creure que tot és possible. Una imaginació desbordant però també una senzillesa en l'expressió donen al conte un atractiu difícilment superable.

L'obra, editada per primera vegada el 1982, reuneix dos grans referents de la literatura del país: el text de Pere Calders, que forma part de l’esplèndid recull Cròniques de la veritat oculta, i les il·lustracions de Carme Solé i Vendrell, esplèndides i molt eloqüents.

Per això Glòria Gorchs, en una comentari a la revista Faristol reclamava la possibilitat -jo en diria valentia- per part d'algun editor, de recuperar alguns dels contes de Calders en format de llibre il·lustrat. En el centenari del naixement de Calders, també crec que tot hauria de ser -o podria ser- possible.

"Raspall" és el millor present que Calders va oferir als nens i hauria de ser considerat com una peça mestra dins el gènere...No ho dic jo. Ho diu en Lluís Serrasolses a Escola Catalana (maig, 1999). No ho dic jo però ho subscric, és clar. Com subscric, ja ho he dit, la necessitat de publicar més contes infantils d'aquest autor. Infantils perquè els protagonistes són nens, però no perquè no hagin de ser llegits també pels grans.

Josep Maria Aloy / 28.06.2012




7 comentaris:

  1. Aquest conte, que estic d'acord que és una meravella, no s'havia publicat abans, Josep Maria? No era de Cròniques de la veritat oculta?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, fou publicat -només el text- l'any 1955 a Selecta, dins el recull de contes -una trentena- "Cròniques de la veritat oculta". Gràcies pel comentari!

      Elimina
  2. Potser amb una mica de previsió, i en qualsevol cas amb encert, Rosa Sensat el va reeditar el 2009: http://www.rosasensat.org/editorial/ca/colleccions/?colleccio=MARS&view=292

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la informació. En desconeixia aquesta edició. Un bon encert, evidentment! Que consti en acta, doncs!

      Elimina
  3. Benvolgut Josep Maria,

    demà passat, la companyia de la qual formo part, el Teatre Nu, estrenarem l'adaptació teatral del conte. Ho farem al Mercat de les Flors, a la Sala Pina Bausch, dins el festival GREC 2012. Per a l'adaptació hem comptat amb el treball escenogràfic de la Carme Solé Vendrell, que és qui va il·lustrar el llibre al qual et refereixes en el post.

    Celebrem molt llegir un bloc amb tanta sensibilitat pel llibre infantil i juvenil. Moltes gràcies.

    Víctor Borràs

    ResponElimina
  4. Gràcies, Víctor:
    Gràcies per la informació. No ho sabia pas i has fet bé de comunicar-ho. Espero que tingueu molta sort.
    Salutacions!

    ResponElimina
  5. Molt interessant! Si voleu trobar obres de teatre a Barcelona no dubteu a visitarnos a www.nitbcn.com

    ResponElimina