Eulàlia Canal
és una escriptora, nascuda a Granollers, que fa pocs anys que s’ha posat a
escriure i que va sorprendre el 2006 amb una història molt original i
innovadora, Un petó de mandarina (Barcanova), que va merèixer
el premi Barcanova. Una història que va ser elogiada per la crítica —la poca
crítica que es fa del llibre infantil, és clar.
A partir
d'aquell moment, l'Eulàlia Canal ja no va parar d'escriure i actualment porta ja publicats una
dotzena d'obres de les quals voldria destacar Un somni dins un mitjó (Animallibres, 2008) amb il.lustracions molt
atractives del navassenc Valentí Gubianas ,
L'arbre de les històries (Animallibres,
2009), La pluja als llavis (Barcanova,
2010) o bé Sota el coixí... una porta (Baula,
2010), per citar-ne només uns quants. Es tracta d'una literatura molt fresca,
digna, atractiva i divertida. Gairebé sempre els personatges són nens que viuen
experiències quotidianes però embolcallades d'una enorme tendresa i amb
elements fantàstics que ajuden a explicar-les. Els seus personatges transmeten una
calidesa i uns sentiments que s'encomanen als lectors i que l'autora no pretén
mai dissimular. Això fa que moltes de les seves històries siguin petites
històries d'amistat i fins i tot d'estimació.
Ara com ara, l'últim llibre publicat porta per títol
Cargol, i què faràs dins un iglú?,
amb il.lustracions de Carole Edet (Barcanova, 2012). Es tracta de dues petites
històries d'un Cargol "fabufantàstic" que ha esdevingut ja un personatge
bastant habitual en l'obra de l'Eulàlia. Un Cargol amb qui s'emmirallen fàcilment els joves lectors per
la similitud d'experiències i sensacions.
En la primera d'aquestes dues històries, el Cargol
vol anar a passejar amb la Papallona, -perquè endevinem que n'està ben
enamorat- però no sap pas com demanar-li-ho. Al Cargol li caldrà comptar amb
els seus amics per aconseguir allò que vol. I els amics, òbviament, no el
defraudaran pas gens.
En la segona història -que dóna títol al llibre- el
Cargol vol fugir al pol Nord per no haver de resoldre els deures de l'escola.
El mestre Popòtam Tipàtic els demana que pensin què volen ser de grans. Però
ell, que és tan menut, no es veu amb cor de fer res en aquest món tan inmens. I
per això vol fugir i evitar el compromís de definir-se, de rumiar, de prendre
iniciatives. Per això deixa escrita una carta als seus amics dient-los que se'n
va al pol Nord a congelar-se dins d'un iglú... Els seus amics comencen a preguntar-se
què li pica ara, o si ha perdut algun cargol... La història és enormement
emocionant i, per això, no puc explicar-la. Les emocions i els sentiments,
sempre a flor de pell, fan que els lectors se sentin protegits i agombolats per
aquesta sensibilitat neta i brillant d'un autora que sap què vol explicar i com
ho ha de dir. Que no sempre és fàcil!
Llenguatge i imaginació, són dos ingredients que converteixen
les obres de l'Eulàlia Canal en narracions seductores i molt atractives, amb
personatges propers que poden, també, esdevenir un model de referència per a
lectors que viuen situacions i problemàtiques similars.
Josep Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada