"La tortuga poruga i la seva amiga eruga", de Carles Sala

El gironí Carles Sala, junt amb l'Eulàlia Canal, de la qual ja he presentat un conte fa poc, constitueixen dues de les revelacions més importants, al meu parer, de la literatura catalana per a gent jove d'aquests últims anys. La seva aportació a aquest gènere literari, sovint menystingut i silenciat, ha estat riquíssima per la forma de tractar els temes, per com es dirigeixen als lectors joves i com saben transmetre l'emoció de les seves narracions. Són escriptors que contribueixen a la renovació de la literatura infantil i la dignifiquen.

A Carles Sala, les coses que més l'atrauen -segons explica ell mateix- són les paraules, les plantes i els pinyols d'alvocat, amb els quals fa penjolls, arracades i clauers... Aquest artista, sensible i afable, ha guanyat un grapat de premis des que l'any 2007 es va decidir a escriure. Té publicats, des d'aleshores, divuit contes, l'últim dels quals és el que presento avui i que porta per títol: La tortuga poruga i la seva amiga eruga (Barcanova, 2012), il.lustrat amb molta gràcia, i una excel.lent dosi de delicadesa, per Marta Montañà.

La tortuga d'aquesta història és terriblement poruga; tant, que ja de molt petita va decidir amagar el cap sota la closca i no tornar-lo a treure mai més. No volia veure re. Per sort, però, un bon dia es fa amiga d'una petita eruga verda que l'acompanya pel bosc i li explica com és de bonic el món que l'envolta. Però serà capaç de convèncer-la perquè tregui el cap de sota la closca?

El conte és una metàfora aparentment ingènua però molt atractiva sobre la por, la por al món, a donar la cara, a veure enemics inexistents... La tortuga viu amb el cap amagat, doncs, fins que l'eruga li fa veure la inutilitat d'aquesta determinació: ... -Quin acudit viure amb el cap amagat! Amb tantes coses boniques que hi ha per veure!...

Les dues bestioles acorden fer un tàndem i mentre la tortuga la carrega a l'esquena i la passeja, l'eruga li va descrivint el món que veu amb tots els seus colors... mentre continua pensant que és molt injust que la tortuga no vulgui veure totes aquelles meravelles.

Però l'eruga es converteix en papallona i s'ha d'acomiadar de la tortuga perquè ara li toca volar... Quin greu que la tortuga no la pugui veure volar amb els colors que tenen les seves ales! La curiositat l'empeny a anar treient el cap a poc a poc fins a quedar embadalida contemplant la papallona i els seus colors... contemplant la vida! No es van dir res. Només es van mirar, van somriure i, tot seguit, la papallona va aixecar el vol.

Les històries de Carles Sala són tan senzuilles com tendres; tan sinceres com espontànies i tan atractives com seductores. Amb els mínims elements, l'autor és capaç d'oferir una dosi exquisida d'emocions que els lectors joves agraeixen.