dilluns, 9 de juliol de 2012

L'editorial El Cep i la Nansa homenatja a Joana Raspall




Homenatjar els escriptors és, sens dubte, un acte molt digne. La majoria de les vegades, però, aquests actes tenen lloc quan els protagonistes són morts. Aleshores tot són elogis que la persona interessada ja no pot ni sentir ni disfrutar. Però si homenatjar a un autor mort és un acte digníssim, homenatjar-lo en vida , a més, és un acte de justícia. Siguem justos, doncs, com ho ha estat una petita editorial de Vilanova i la Geltrú, El Cep i la Nansa, que l'any passat, als 98 anys de la poetessa de Sant Feliu de Llobregat, Joana Raspall, es va avançar a dedicar-li una antologia -El meu món de poesia- que recull una trentena de poemes seus la majoria dels quals formen part de llibres anteriors. Un bon regal per als lectors joves de la poesia d'aquesta autora i un homenatge singular i atractiu per a la protagonista que ja donava per tancada definitivament l'etapa creativa que li ha permès publicar una dotzena de llibres de poesia infantil escrits amb una gran tendresa i amb una bona dosi de passió per la llengua.

Els poemes d'aquest recull, il.lustrats per Pere Cabaret, contenen tots els ingredients de la poesia d'aquesta autora. Després d'una "Benvinguda" on la poetessa convida el lector a fugir del soroll i a buscar la calma on compartirem les nostres paraules, desfilen 28 poemes distribuïts en quatre blocs: "De dos en dos", "Naturalesa", "Lletres" i "Personatges". El llibre inclou un DVD amb poesies animades i recitades per l’autora.

Hi trobem des de descripcions molt belles: ... per fer lletres d’or / una papallona / s’hi espolsa les ales, / i el sol les dibuixa..., fins a un cant als llibres, que un cop oberts dintre la mà /seran un món /que es badarà /com una rosa; passant per poemes molt sensibles i afectuosos i plens de calidesa, com el de "La Nit":

La nit no m’espanta,
que és com llana flonja;
m’abraça, i em deixa
colgat de tebior.
Quan el sol apunta,
color de taronja,
ella s’acomiada
tot fent-me un petó.


Joana Raspall ha sabut trobar l'art de dirigir-se als lectors joves amb alegria i espontaneïtat i s'ha anat guanyant un públic que ara li és molt fidel. Jo diria que als seus 99 anys la poetessa ha aconseguit sobradament estimar els seus lectors i fer-se estimar per ells. Una comunicació plena i insòlita tenint en compte l'enorme diferència d'edat que els separa. Un misteri un pèl màgic, certament. Màgic i poètic alhora.

Josep Maria Aloy




1 comentari:

  1. Una altra recopilació que ha sortit enguany es: 46 poemes i 2 contes de l'editorial Abadia de Montserrat

    ResponElimina