dimecres, 11 de juliol de 2012

"Per què llegir els clàssics, avui?", de Laura Borràs




Les diverses celebracions del centenari dels naixements de Pere Calders, de Joan Sales i de Tísner, totes elles molt intenses i atractives, han gaudit, -i encara gaudeixen- entre d'altres, de la col.laboració imprescindible i activíssima d'una professora de literatura, Laura Borràs, que ha fet una demostració de saber, de saber fer i de saber estar, que ens ha embadalit a molts dels qui piulem a l'espai eteri de les lletres i dels mots intercanviant-nos opinions i moltes sensacions.

Però jo vaig arribar a la Laura Borràs, i vaig ser conscient del seu saber, fa cosa d'un any, a través de la seva obra Per què llegir els clàssics, avui? (ARA Llibres, 2011). El llibre, interessantíssim tot ell, porta un subtítol clarificador: Elogi de la lectura: de Flaubert a Joyce, d'Èsquil a Maria-Mercè Marçal. És a dir, una guia -podem dir-ne cànon, també- d'un viatge apassionant pels pilars de la literatura, com molt bé es pot llegir a la contraportada del llibre..

A la Introducció-presentació, Laura Borràs ja ens fa una invitació clara a la lectura: permeteu-me la metàfora i deixeu-me que us faci de guia, en la mesura del possible, pels viaranys i giragonses d’aquest món... És una invitació a deixar-nos seduir per la literatura per tal d’aprendre a estimar-la i a gaudir-ne, perquè la literatura, com a creació humana, és vida i ens parla de la vida...

A partir d'aquí el llibre dedica una part del seu contingut a definir què és un clàssic i per què llegir-los? Finalment, la part més esponerosa i central està formada per dos capítols on es revisen, d'una banda alguns clàssics del món i de l'altra, clàssics d'aquí. En aquest últim apartat, el que ens toca més d'aprop, l'autora s'acara a cinc dels nostres escriptors universals: Ausiàs March, Llorenç Villalonga, Màrius Sampere, Joan Margarit i Maria-Mercè Marçal. No entro en més detalls, primer perquè m'allargaria molt i segon perquè cal que cada lector faci ell el viatge, el seu propi recorregut, a través d'aquests monuments de la literatura de tots els temps.

Si ens atenem a l'objectiu general del llibre -per què llegir els clàssics, avui?- puc assegurar que l'autora aposta fort per convèncer -als qui encara no ho estan- de la seva necessitat perquè un clàssic és inesgotable i no acaba mai de dir el que diu. Sempre que hi tornem descobrim coses noves, sensacions desconegudes i, la majoria de les vegades, un plaer indescriptible. I convé que tinguem ben present el que ens diu l'autora: mai no és tard per arribar als clàssics, perquè precisament pel fet de ser-ho guarden en el seu interior un secret inexhaurible. Jo diria, doncs, que llegir els clàssics és anar a la recerca d'aquest món de secrets. Fem-li cas, i que tinguem tots un bon viatge!

Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada