Les diverses celebracions del centenari dels naixements
de Pere Calders, de Joan Sales i de Tísner, totes elles molt intenses i
atractives, han gaudit, -i encara gaudeixen- entre d'altres, de la col.laboració
imprescindible i activíssima d'una professora de literatura, Laura Borràs, que
ha fet una demostració de saber, de saber fer i de saber estar, que ens ha
embadalit a molts dels qui piulem a l'espai eteri de les lletres i dels mots intercanviant-nos
opinions i moltes sensacions.
Però jo vaig arribar a la Laura Borràs, i vaig ser
conscient del seu saber, fa cosa d'un any, a través de la seva obra Per què llegir els clàssics, avui? (ARA
Llibres, 2011). El llibre, interessantíssim tot ell, porta un subtítol
clarificador: Elogi de la lectura: de
Flaubert a Joyce, d'Èsquil a Maria-Mercè Marçal. És a dir, una guia -podem dir-ne cànon, també- d'un
viatge apassionant pels pilars de la literatura, com molt bé es pot llegir
a la contraportada del llibre..
A
la Introducció-presentació, Laura Borràs ja ens fa una invitació clara a la
lectura: permeteu-me la metàfora i
deixeu-me que us faci de guia, en la mesura del possible, pels viaranys i
giragonses d’aquest món... És una invitació a deixar-nos seduir per la
literatura per tal d’aprendre a estimar-la i a gaudir-ne, perquè la literatura, com a creació humana, és vida i ens parla de la
vida...
A
partir d'aquí el llibre dedica una part del seu contingut a definir què és un
clàssic i per què llegir-los? Finalment, la part més esponerosa i central està
formada per dos capítols on es revisen, d'una banda alguns clàssics del món i
de l'altra, clàssics d'aquí. En aquest últim apartat, el que ens toca més
d'aprop, l'autora s'acara a cinc dels nostres escriptors universals: Ausiàs
March, Llorenç Villalonga, Màrius Sampere, Joan Margarit i Maria-Mercè Marçal.
No entro en més detalls, primer perquè m'allargaria molt i segon perquè cal que
cada lector faci ell el viatge, el seu propi recorregut, a través d'aquests monuments de la literatura de tots els
temps.
Si ens atenem a l'objectiu general del llibre -per què llegir els clàssics, avui?- puc
assegurar que l'autora aposta fort per convèncer -als qui encara no ho estan-
de la seva necessitat perquè un clàssic és inesgotable i no acaba mai de dir el
que diu. Sempre que hi tornem descobrim coses noves, sensacions desconegudes i,
la majoria de les vegades, un plaer indescriptible. I convé que tinguem ben
present el que ens diu l'autora: mai no
és tard per arribar als clàssics, perquè precisament pel fet de ser-ho guarden
en el seu interior un secret inexhaurible. Jo diria, doncs, que llegir els
clàssics és anar a la recerca d'aquest món de secrets. Fem-li cas, i que
tinguem tots un bon viatge!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada