50 anys d' "El zoo d'en Pitus" de Sebastià Sorribas

(Portada de la 5ª edició del 1976)

"El 1966, Sebastià Sorribas construeix

un petit miracle de paper. La vareta màgica

que fa renéixer una literatura infantil catalana

en ple franquisme al carrer." (Francesc Canosa)

Dues de les més importants novel·les catalanes juvenils celebren enguany el seu cinquantè aniversari. Es tracta de "La casa sota la sorra" de l'escriptor Joaquim Carbó i la d'en Sebastià Sorribas, "El zoo d'en Pitus". Fa pocs dies parlava de "La casa sota la sorra" i de l'edició especial que acaba de publicar l'editorial Columna amb motiu d'aquesta efemèride. (més informació aquí).

Poques novel·les, fins i tot les dirigides a lectors adults tenen el privilegi de superar aquesta fita. Que una novel·la juvenil compleixi 50 anys sense que pràcticament se li noti el pas del temps és una mostra més de la vitalitat d'una literatura sovint -ho hem de tornar a dir- menystinguda i qualificada de literatura menor.

"Resultes simpàtic, com el teu creador, per la teva

naturalitat. La clau del teu èxit, Pitus, és la de les forces

més profundes, que també solen ser les més senzilles.

Per això has rebut el do de la longevitat. Per la teva

simplicitat. Perquè tots els infants porten

un Pitus al cos." (Xavier Bosh)

       No es tracta però només de dues flors d'estiu i prou. La literatura per a nois i noies en català té una bona salut de ferro i un excel·lent prestigi i són molts els títols que van celebrant, l'un darrere l'altre, diversos aniversaris. Fou el cas, fa sis anys, del cinquantè aniversari de la primera novel·la de Josep Vallverdú "El venedor de peixos". I hem celebrat també els aniversaris de les novel·les "Trampa sota les aigües" o "Rovelló", del mateix Vallverdú; de "La colla dels deu", de Joaquim Carbó; de "Dídac, Berta i la màquina de lligar boira", d'Emili Teixidor o "Viatge al país dels lacets", també de Sebastià Sorribas. Enguany s'escau també el quarantè aniversari de la novel·la "De qui és el bosc" de Mercè Canela, "El rei Gaspar", de Gabriel Janer Manila, "Un català a la Manigua" d'Oriol Vergés o "Tres xacals a la ciutat" de Josep Vallverdú, entre d'altres.

I celebren també enguany el trentè aniversari la divertida "Ostres tu, quin cacau!" de Maite Carranza així com nombroses novel·les de diversos autors entre els quals Antoni Dalmases, Dolors Garcia i Cornellà, Joan Pau Hernàndez, Gemma Lienas, Marcel Miralles, Josep Górriz o Xavier Moreta, entre d'altres.

"El zoo d'en Pitus", un petit miracle de paper

"Deu ser que aquesta obra té farcit. Que té ànima.

Deu ser que tots som de la colla d’en Pitus,

de la gran colla humana que viu els llibres

que llegeixen la vida..."

(Xavier Blanch)

"El zoo d'en Pitus" iniciava, l'any 1966, la cèlebre col·lecció "Els Grumets de la Galera". De petit miracle de paper defineix Francesc Canosa la novel·la d'en Sebastià Sorribas. Altres escriptors i crítics han parlat d'aquest Zoo d'en Pitus atenent no sols als seus valors històrics i humans sinó també als seus emotius missatges, com també a la intencionalitat de la novel·la i a l'atmosfera agradable que saben crear els seus protagonistes joves.

Amb motiu del quarantè aniversari de la novel·la, l'any 2006, La Galera va publicar una edició commemorativa d’aquest llibre i hi va incloure una introducció on diverses persones del camp de la literatura infantil opinaven sobre l’èxit del llibre. S’hi poden llegir valoracions ben diverses, com la d’en Xavier Blanch, ex-director de l'editorial, quan diu: ... Deu ser que aquesta obra té farcit. Que té ànima. Deu ser que tots som de la colla d’en Pitus, de la gran colla humana que viu els llibres que llegeixen la vida... També recullo les impressions de la professora i doctora Teresa Colomer quan diu: ... Com un gos que es mossega la cua, potser el llibre agrada els infants perquè tothom el coneix, els seus germans grans l’han llegit i, a poc a poc, ha passat a ser un dels grans de la vida lectora que els nens saben que passaran en la seva expectativa del camí de fer-se grans. Aquesta és precisament la gràcia que tenen els clàssics escolars a tots els països normals. I que duri.

... a poc a poc, ha passat a ser un dels grans de la vida

lectora que els nens saben que passaran en la seva

expectativa del camí de fer-se grans. Aquesta és precisament

la gràcia que tenen els clàssics escolars a tots

els països normals. I que duri.

(Teresa Colomer)

Diversos són els motius pels quals "El zoo d'en Pitus" ha emocionat i encara emociona els lectors joves: primer perquè és un llibre de colla i la colla sempre ha estimulat els lectors joves. És una aventura realista, plena de sinceritat i d’espontaneïtat, on no s’enganya a ningú i les coses s’esdevenen sense forçar-les... També perquè els personatges són molt reals, nets i transparents, positius i no van de res i, per tant, permeten que el lector s’identifiqui fàcilment amb algun d’ells. I perquè l’acció que porten a terme els protagonistes és una acció possible, versemblant, solidària i, a més, estimulant ja que cadascú hi col.labora segons les seves possibilitats i sense fer la competència a ningú.. En definitiva, perquè sense ser una novel·la clarament pedagògica, transmet una sèrie de valors molt positius entre els quals destaca el de la solidaritat, l'amistat, l'esforç i la generositat d'un grup de nens i nenes d'un barri ben popular on la canalla tenia el privilegi i la sort de poder jugar i conviure al carrer i la capacitat de proposar-se un repte atractiu i d'una gran complicitat.

"... estic segur que us farà passar estones mot bones,

i que tots voldríeu ser de la colla que s'ha empescat

aquest zoo de barriada -per a un fi tan noble- i que

segurament us trobareu identificats amb els seus

protagonistes i viureu les seves generoses activitats…"

(Artur Martorell al pròleg de la 1ª edició d'"El zoo d'en Pitus")

Sebastià Sorribas va morir el dia 6 de desembre de 2007. (més informació aquí). Va poder celebrar feliç el 40è aniversari del seu estimat Zoo. A nosaltres ens toca, ara, tot recordant-lo, celebrar el 50è aniversari i tots els aniversaris que vagin venint. Serà el constant i merescut homenatge a l'escriptor i el nostre permanent agraïment per la seva aportació a la literatura catalana per a nois i noies.

Josep Maria Aloy