"Quim, el nen que no volia ser res", de Davi Nel·lo

 

No hi ha pregunta més innocent i estimulant per a la mainada que la de "Què vols ser quan siguis gran"? I no hi ha respostes més ingènues que les que intenten respondre a aquesta pregunta. Però difícilment en trobarem una de tan insòlita i contundent com la que dóna el Quim, el protagonista d'aquest relat, quan diu que quan sigui gran "no vol ser res".

Aquest és el tema principal d'aquest conte de David Nel·lo, il·lustrat per Jordi Vila Delclòs i publicat per l'editorial Arcàdia a lacol·lecció "La meva Arcàdia", composta, ara com ara, per set títols publicats amb la intenció de fer arribar als lectors més joves històries que inviten a la reflexió.

"Per arribar a tenir una personalitat

cal no deixar-se arrossegar per les dèries

de consumir, seguir l'última moda o fer el que

tothom fa. Per ser un mateix cal ser una mica

diferent". (Victòria Camps, a la contraportada)

       Fins als set o vuit anys el Quim va ser un nen feliç i alegre... La visita d'un inspector -el senyor Futur- a la seva escola va motivar però que tots els alumnes haguessin de respondre la pregunta que els feia el tafaner inspector de què volien ser quan fossin grans. Tots ells van respondre amb una enorme varietat d'oficis i de professions menys en Quim que, forçat per les circumstàncies incòmodes del moment, va respondre amb tota la sinceritat de què era capaç que ell no volia ser res. És més, no li agradava parlar del futur, un tema que l'incomodava enormement.

 Acabats els estudis de secundària és el moment en què, sobretot la mare, planteja de nou al Quim què vol fer a partir d'ara i la resposta continua essent la mateixa de sempre... Davant d'això la mare busca una solució per evitar tenir a casa un fill "que no vol fer res". I navegant per internet en troba una: una escola a la Sibèria ofereix una carrera de tres cursos on s'ensenya precisament a No Fer Res. Cap a la Sibèria falta gent! Arribat a l'escola el surten a rebre multitud de nois i noies de la seva edat provinents de tot el món. A tots els uneix un mateix objectiu: unes ganes tremendes de no ser res. Passats uns dies el Quim envia una postal als pares dient-los que s'ho passa molt bé perquè no fan res i el seu mestre els ajuda molt .

Els tres cursos passen de pressa i el mestre, al final de la carrera, els reparteix un diploma que és la prova que s'han graduat en els estudis de No Fer Res amb la màxima qualificació. No cal dir que els pares reben el Quim molt il·lusionats i orgullosos pel fet que hagi aconseguit el títol de No Fer Res amb molt bona nota. I fins aquí puc explicar si no vull que algú s'enfadi per avançar un desenllaç que sempre és terreny privat dels lectors.

D'aquesta manera, aparentment tan senzilla i tan inversemblant, és com el Quim aprèn a no fer res i a no ser res. La llibertat i la capacitat de decidir un mateix allò que vol ser -encara que la decisió passi per no voler ser res- conformen el tema a l'entorn del qual gira la història. Un tema amb una bona dosi de surrealisme i de fantasia però que es deixa estimar perquè el lector sap que no voler fer res per no voler ser res és un objectiu que no s'acompleix mai del tot perquè a la vida sempre s'aprèn de tot una mica i molt d'algunes coses. La decisió d'en Quim no està exempta d'una actitud coherent i ve a ser una reivindicació de la importància de la presa de decisions des de molt jove i de la responsabilitat d'assumir-ne les conseqüències que se'n derivin. "Per ser un mateix -diu Victòria Camps a la contraportada- cal ser una mica diferent".

Quim, el nen que no volia ser res és un relat original, ben il·lustrat i sobretot ben presentat i escrit amb un llenguatge planer, descriptiu i molt clar que deixa en el lector una enorme sensació de bonhomia i d'agradable satisfacció i que, més enllà del pur divertiment que provoca, el convida molt especialment a la reflexió.

Josep Maria Aloy