"L'home de les mans de xocolata", de Carles Sala i Vila

Carles Sala és un escriptor reconegut amb una trajectòria literària important en el món de la literatura per a nois i noies. La seva sensibilitat és palpable a cada una de les seves històries i els lectors ho podran comprovar llegint aquest conte il·lustrat de manera exuberant per Lluís Farré i publicat per Arcàdia editorial.

"L'home de les mans de xocolata" pertany a la col·lecció "La meva Arcàdia". És el volum novè d'una sèrie pensada per enviar als joves lectors petites reflexions sobre diversos temes i valors. Cada volum conté a la contraportada un petit text sobre el tema del conte que permet anar més enllà del propi conte i obrir un petit diàleg i una breu reflexió sobre alguns valors educatius del text.

"Donar temps és donar vida.

Per això és el regal més preuat de tots,

perquè qui dóna temps es dóna a si mateix."

(Josep Maria Esquirol, a la contraportada)

   En Tomeu recorda com si fos avui quan va començar a sovintejar l'obrador del seu pare. Durant els primers anys l'ajudava en feines senzilles. Quan el seu amic Enric li proposava anar a jugar sempre li contestava que tenia feina a l'obrador. L'Enric sempre li deia que treballava massa. Va acabar anant a l'obrador cada dia com si no hi hagués res més important a fer que omplir capses i paperines de bombons. Ni tan sols es va adonar que a mesura que les mans li creixien també se li anaven enfosquint a poc a poc... i els dits li començaven a agafar un cert regust de xocolata dolça. És a dir, li començaven a xocolatejar.

Quan l'Enric el continuava convidant a sortir, a ballar, en Tomeu li contestava que no podia pas... i quan a l'estiu el convidava a anar de vacances amb les dues famílies, en Tomeu li contestava que tenia molta feina a la nova botiga que havia obert... L'Enric li repetia allò de: treballes massa, Tomeu! I en Tomeu va continuar sense jugar, i sense anar a ballar i, per descomptat, sense fer vacances. Fins que un bon dia, li va arribar l'hora de jubilar-se...

I no segueixo per no desvelar un final emotiu i ple de sensibilitat que caldrà que descobreixi cada lector i pugui valorar per ell mateix quin és el missatge positiu que es deriva de la història d'aquest "xocolater" excessivament treballador i de tot el que es va perdre treballant tant i de com una decisió personal pot influir en la vida d'una persona. Sense establir ni forçar judicis de valor, el conte exposa amb lucidesa i naturalitat els pros i contres de dedicar tot el temps del món a una única activitat personal tot abandonant les possibilitats de regalar-lo generosament a altres persones i a una diversitat més àmplia d'objectius.

Josep Maria Aloy