Emmarco amb quatre
fustes
un pany de cel i el
penjo a la paret.
(Maria-Mercè Marçal)
Tan petita i ja saps..., és una petita selecció de poemes de Maria-Mercè Marçal, adreçada als
lectors més joves, publicats per l'editorial Andana i il·lustrats per Marta
Altés. La tria dels poemes ha anat a càrrec de Jaume Subirana i són extrets
dels llibres Cau de llunes (1977),
Bruixa de dol (1979), Sal oberta (1982), La germana, L'estrangera (1985), Desglaç (1989)
i Raó del cos (2000). Una
breu introducció del mateix Subirana introdueix al lector dins l'obra i la
personalitat de Marçal.
Malgrat
les possibles dificultats de comprensió que poden tenir per al públic infantil alguns
d'aquests poemes, cal aplaudir la iniciativa de l'editorial a l'hora de crear
una col·lecció amb l'objectiu d'acostar
la poesia als primers lectors i a tothom en general, gràcies a uns
llibres acurats on paraula, imatge i maquetació estan pensades per ser d’allò
més agradables i atractives.
Avui, sabeu? les
fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre
elles les escombres i varetes..
(Maria-Mercè Marçal)
La
col·lecció "Vagó de versos", a més del títol que presentem avui, està
formada per una sèrie de poemaris ben diversos dels millors poetes del nostre
país. Vull destacar "L'ofici que més m'agrada" un llibre ple de la
màgia i la vitalitat amb què Joan Salvat-Papasseit feia ballar la ploma i
"La vida contada a un nen del veïnat" de Vicent Andrés Estellés, que
amb els seus versos els lectors poden assaborir els plaers de cada dia, però
també l'amor i la mort, perquè formen part de la vida.
"Tan
petita i ja saps...", de
Maria-Mercè Marçal
Jaume
Subirana a la introducció del poemari ens
presenta la poeta i alguns dels ingredients de la seva obra: Maria-Mercè Marçal
era ben jove quan va publicar el 1977, el seu primer llibre Cau de llunes, que havia guanyat el
premi Carles Riba de poesia l'any anterior, i aquells versos i els que
vingueren tot seguit (Bruixa de dol
és de 1079) la convertiren aviat a ella mateixa en una baula nova i ferma de la
cadena de les diverses tradicions que resseguia. La seva imaginació original i
potent, la gràcia amb què usava la tradició popular, el compromís amb la
llengua, amb el país i amb la causa de les dones, la curiositat i el bon gust
literaris van anar fent-ne no només la millor poeta catalana del segle XX, sinó
un dels noms imprescindibles de la nostra literatura moderna, i alhora una
autora seguida i llegida...
Subirana,
per aquest llibre de Maria-Mercè Marçal, ha triat 23 poemes provinents de
diversos reculls de l'autora. L'objectiu ha estat mostrar les diferents maneres
poètiques de dir que tenia, i també reflectir, si fos possible, la persona
vital, oberta, generosa i tenaç que va ser Marçal. Per obrir Tan petita i ja saps... ha triat una de
les "divises" en què la poeta escriu el seu nom amb guix (com la
canalla quan juga i quan aprèn) a sota d'un pany de cel... En un altre dels
poemes escollits (el que dóna títol al recull, esplèndidament musicat per
Jabier Muguruza), Marçal s'adreça a una nena (la seva filla, o ella de petita,
o el record de la nena que ha estat qualsevol de les seves lectores) i li parla
de la paret que de ben segur s'ha trobat al davant...
Tan petita i ja saps
com és d'alta
la paret que no es
deixa saltar!
(Maria-Mercè Marçal)
Aprofitem
l'oferiment que ens fa l'editorial valenciana Aldana a l'hora de difondre els
millors versos dels millors poetes a un públic infantil. Un públic que cal que
es prengui la poesia com una eina més de coneixement i de satisfacció personal.
Segons Jaume Subirana, la poesia de Maria-Mercè Marçal és avui un dels nostres
arbres, i ha crescut i continua creixent i branquejant per damunt de tantes
parets que ens envolten i no sempre ens defensen. Ompliu-vos-en les mans,
d'aquest arbre.
Vols venir a la meva
barca?
-Hi ha violetes a
desdir!
anirem lluny sense
recança
d'allò que haurem
deixat aquí.
(Maria-Mercè Marçal)
Josep
Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada