dilluns, 29 de gener del 2018

"Tot quan veus és el mar", de Gabriel Janer Manila, compleix 30 anys




"Tot d'una que arribaren, la Berta s'enfilà en una roca,
es va girar de cara a les sabates, i va dir:
-Mira: tot quan veus és el mar".

"Tot quan veus és el mar", de l'escriptor mallorquí Gabriel Janer Manila és una de les històries infantils més belles que s'han escrit mai. Si visquéssim en un lloc normal, -diu Miquel Rayó-  alguna obra d’en Biel Janer Manila  -"Tot quant veus és el mar", per exemple- seria canònica; vull dir: tots els ciutadans de parla catalana la llegirien almenys un cop en la vida. I allò que convida més a llegir qualsevol de les novel·les d’en Janer Manila -a part dels temes que hi exposa- és el tractament del llenguatge, la pulcritud dels mots, l’ús del vocabulari i sobretot l’ús de la metàfora.

(Gabriel Janer Manila)

"Tot quan veus és el mar" compleix trenta anys i es manté amb una salut excel·lent. En el seu moment va ser premiada amb el Premi de Literatura Infantil de la Generalitat de Catalunya i amb el Premio Nacional de Literatura Infantil i Juvenil del Ministerio de Cultura. La novel·la, amb il·lustracions de Mercè Arànega fou publicada per Edicions de La Galera, a la col·lecció "Grumets", ara fa trenta anys, i no s'ha deixat d'editar, fet que l'ha convertit ja en una obra clàssica.

...«no hi ha un sol arbre sense una ferida sobre l'escorça....».


Gabriel Janer Manila, mestre del realisme màgic, de la sensibilitat extrema i de la tendresa emotiva.

        En "Tot quan veus és el mar", Berta, la protagonista infantil, és una nena que té el cap que li vola, una filla que enyora el seu pare i una somiadora que viu el món que l’envolta d’una manera molt particular i emotiva. Molts diuen d’ella que al cap hi té grills i bubotes. La complicitat de la seva mestra, converteix a les dues en les grans protagonistes de l'obra junt amb dues sabates que la seguiran arreu i que la Berta imagina que pertanyen a una fantasma, de la qual es fa amiga, malgrat que les companyes es burlin d'ella i pensin que ha perdut el cap, amb tant de fantasieig i amb tants de núvols que li omplen l'enteniment. L'entristeixen les rialles fresques de les companyes, l'escarni que li fan contínuament, la burla a què es veu sotmesa per culpa de les seves insòlites imaginacions. Mònica, la seva senyoreta, entén que tot plegat és producte de la insatisfacció de la nena i de les ganes de canviar la realitat, per resumir-ho amb una frase.

"La meva mare diu que no hi sortiràs, a la fotografia
del vell Adrià, perquè creu que tot és una invenció
 del meu cap, una fantasia, o un somni. I potser
no s'equivoca; però no sap la força que contenen
les fantasies, i desconeix el poder dels somnis..."

Els personatges de Janer Manila són personatges, doncs, que somien, que esperen un demà, que lluiten. El somni i la imaginació són les principals armes d’uns personatges que sedueixen alhora que provoquen un cert neguit i plantegen al lector interrogants que tenen una resposta no gens fàcil, però amb la precaució sempre d’un final obert, amb una clara invitació a continuar somiant, a continuar imaginant i, sobretot, a continuar vivint. Janer Manila n’és un mestre indiscutible, d’aquest art de teixir fantasies i quimeres, de teixir paraules. Perquè, en definitiva, "la paraula –diu ell mateix- segueix essent la més atractiva de les vies d’accés a la imaginació".

"La Berta no cercava fugir-ne de la realitat,
sinó que, lluny d'escapar-se'n, ales a lloure,
pel camí del somni, tractava d'organitzar-la
d'una altra manera...".

La qualitat literària del mestre és indiscutible i el seu compromís amb els destinataris de la seva obra no deixa indiferents ni a petits ni a grans. El bon lector, sobretot si és jove, s’haurà d’esforçar en la lectura, sens dubte, però en sortirà enriquit –i de quina manera!- i augmentarà enormement el seu gust literari. Aquesta és una de les funcions més importants dels autors que anomenem clàssics. En Biel Janer Manila, tal com ja he dit, és un d’ells. I que per molts anys!.

Josep Maria Aloy

dilluns, 22 de gener del 2018

"L'interrogant gegant" un conte emotiu d'Eulàlia Canal



"L'interrogant gegant" és un àlbum per als lectors més joves, publicat per l'editorial Animallibres, que narra una petita però emotiva història escrita per Eulàlia Canal i il·lustrada per Sebastià Serra, protagonitzada per tres germanets que surten a fer una caminada per la muntanya i topen amb una sorpresa inesperada.

       Doncs sí, l'Arlet, en Lluc i l'Ibai passegen per la muntanya. Ha estat nevant tota la nit i la vall sembla un pastís de nata. La mare anava a treballar a l'hospital de la ciutat i quan tornava sempre els portava una pila d'històries. Mentre els tres germans caminen per damunt la neu senten un soroll i els sorprèn un avió volant en ziga-zaga, que acaba estavellant-se a prop d'on són ells.


Els tres germans s'espanten i no saben que l'accident l'ha provocat un signe d'interrogació gegant que el petit dels tres, amb el carretó que duia, ha deixat marcat a la neu. Tampoc s'imaginen que justament aquest interrogant salva la vida dels dos soldats pilots que anaven dins l'avió... I no explico més per no avançar el desenllaç sorprenent que amaga la petita història d'aquest interrogant gegant. Una història certament simpàtica.

Es tracta d'un àlbum escrit amb emoció que toca suaument el tema de la guerra i alhora també el de la solidaritat dels uns i el de la generositat dels altres. Amb poques paraules i ben dites la història adquireix volum els efectes del qual arriben amb emoció al lector, especialment si la seva lectura aconsegueix que s'identifiqui amb algun dels tres germanets decidits i resolutius.


Eulàlia Canal és una experta explicant històries noves i innovadores. La seva inventiva és enorme i el resultat sempre produeix una satisfacció agradable al lector perquè arriba a produir-li sensacions noves i diverses. Si, a més, les il·lustracions són descriptives, generoses i ben assaonades com les que dibuixa Sebastià Serra, el resultat és encara més satisfactori.


Josep Maria Aloy

dilluns, 15 de gener del 2018

Jaume Cabré publica un nou conte infantil !



La Mariona, la Berta, la Menjanits, dos Gats, una Garsa i un Roure són els protagonistes de l'àlbum "La Mariona i la Menjanits", escrit per Jaume Cabré, il·lustrat per Romina Martí i publicat per l'editorial Estrella Polar. Es tracta d'un conte molt atractiu destinat sobretot als primers lectors.

És una sort per a tots els lectors joves que Jaume Cabré sigui avi ja que així tenen també el privilegi de poder gaudir dels contes que l'autor ha regalat als seus nets. En aquest mateix bloc ja vaig comentar el conte que va dedicar al Pere, el seu primer net, i que porta per títol "En Pere i el bosc". Ara li toca a la Mariona. I es veu que no serà l'últim. "És una manera de deixar un llegat, discret i humil, als meus nets, deia l'escriptor en una entrevista. Un llegat que és un regal molt atractiu per a tots, és clar. I que en vinguin més!


       La història gira al voltant d’una nena, la Mariona, que, acompanyada del seu gatet, es fica dins d’un conte en què un ésser entremaliat, la Menjanits, no permet que es faci mai de nit. La Mariona i el seu gatet troben la Berta, també acompanyada del seu gat i viuen una aventura fantàstica intentant descobrir, amb l'ajuda del Roure quin és el motiu perquè no es faci mai de nit.

Una mena de fada anomenada Menjanits n'és la responsable i la seva feina haurà de ser la de retornar les coses al seu lloc. I no dono més pistes per tal que els lectors joves vagin vivint i fruint del desenvolupament de la història. Una història fantàstica que toca suaument el tema de l'amistat i de la solidaritat entre els nens, el respecte pels animals i que ens ve a dir que amb l'esforç conjunt és com es solucionen molts obstacles imprevistos.

La fantasia apareix arreu i li permet a l'autor, per exemple, que els protagonistes puguin entrar dins d'un conte i viure la història des de dins. O bé, també, que els animals parlin i s'entenguin. "En el món de la literatura infantil pots fer realitat somnis sense demanar permís a ningú", diu l'escriptor. Això no vol dir que hom pugui fer tot el que vulgui i de la manera que vulgui. Tot ha de tenir una versemblança i Cabré la sap mantenir fins al final.


Les il·lustracions són de Romina Martí. No li ha estat fàcil dibuixar els dos escenaris -el real i el fantàstic-, com no li ha estat fàcil tampoc dibuixar aquesta mena de fada o bruixa anomenada Menjanits. Tot un repte que Romina descriu amb gust i amb una presentació molt atractiva. I el conte, és clar, acaba com acaben els contes: "I vet aquí una nena, una gata i un gat... i aquest conte s'ha acabat!"


Josep Maria Aloy

dilluns, 8 de gener del 2018

La Literatura per a nois i noies també celebra els seus aniversaris i les seves efemèrides



És propi d'alguns diaris i revistes avançar les efemèrides i celebracions que tindran lloc durant l'any pel que fa al món dels llibres i de la literatura. I fan bé. Però, com és habitual, només tenen en compte els productes literaris adreçats al públic adult.

No entenc per què s'han de quedar al calaix les celebracions i efemèrides que es produiran dins el món fruitós, atractiu i jovial de la literatura per a joves a la qual un pilot d'editorials hi dediquen ingents esforços per oferir productes de qualitat i rigor que mereixen ser recordats i celebrats. N'assenyalaré, doncs, només una part -petita- del conjunt de celebracions i efemèrides que tenen lloc durant aquest nou any 2018

Aquest 2018 celebrem els 30 anys de…

Sí, celebrem que fa trenta anys que el mallorquí Gabriel Janer Manila va guanyar el Premio Nacional, a Madrid, i el Premi de la Generalitat amb la mateixa obra: "Tot quan veus és el mar". També celebra trenta anys la col·lecció "Ala Delta" de l'editorial Edelvives, així com la col·lecció "Marobert" d'Edicions B. Es va publicar, també, el primer número de la revista de Literatura Infantil i Juvenil "CLIJ". En aquest mateix any vam poder llegir, finalment, les versions catalanes de "La història interminable" i "Momo", de Michael Ende i va guanyar el Premi Joaquim Ruyra, Josep-Francesc Delgado per la novel·la "Si puges al Sagarmatha".

També compleixen trenta anys un pilot de narracions entre les quals vull destacar "Prohibit de ploure en dissabte", de Maite Carranza; "El secret de la moixernera", de Pep Coll: "Els ulls del drac", de Maria Àngels Gardella; "Quin dia més GGGGRRRR!" de Miquel Obiols. Per partida doble es van publicar "El corsari" i "Les ales roges" de Miquel Rayó; de l'Emili Teixidor "En Ranquet i els seus amics", i "Pàgines d'un adolescent" de Xavier Benguerel. Finalment es publica, també, la versió catalana de "Matilda" del cèlebre Roald Dahl, a l'editorial Empúries.

També celebrarem els 20 anys de…

... diversos premis, dels quals vull destacar el Columna Jove per l'obra "L'or dels déus" i el Vaixell de Vapor per "Les històries perdudes", dues obres del prolífic i inesgotable Jordi Sierra i Fabra. També es va publicar, fa vint anys, "Tots els ports es diuen Helena", del periodista i escriptor Joan Barril, dissortadament mort el dia 13 de desembre de 2014. També serà el vintè aniversari de l'excel·lent novel·la "L'home que es va aturar davant de casa", del prolífic Joaquim Carbó, i també de "La formiga Piga es deslloriga", de l'enyorat Emili Teixidor.

I celebrarem el desè aniversari de noves efemèrides...

... entre les que destaco el setè volum de Harry Potter, "Harry Potter i les relíquies de la mort". Recordem que el primer volum d'aquesta famosa sèrie de l'escriptora J. K. Rowling, va aparèixer l'any 1999.  Pel que fa a premis, es va endur el Gran Angular l'escriptora Anna Manso amb l'obra "Canelons freds". Fa deu anys també que Joaquim Carbó publicava "L'última casa" que tancava la sèrie de les "cases" que havia començat a publicar el 1966 amb la cèlebre "La casa sota la sorra". També Maite Carranza publicava una excel·lent narració "Màgia d'una nit d'estiu". D'altra banda, Josep Vallverdú, que ha anat escrivint sense aturador, publicava "Xau, el gos nàufrag". D'aquest mateix autor, celebrem també durant el 2018 el 50è aniversari del Premi Folch i Torres atorgat al simpàtic gosset "Rovelló", un dels títols més reeditats de la literatura catalana per a nois i noies i un dels llibres més estimats pels lectors joves.


No vol ser aquest un llistat exhaustiu perquè aquesta literatura és enormement abundosa i inabastable. Fins i tot massa. Però la mostra és prou significativa perquè la tinguem en compte i la reconeguem com cal.


 Celebrar i recordar els aniversaris tant de les obres com dels seus autors és homenatjar-los i reconèixer el seu compromís amb la llengua i la seva fidelitat amb els lectors. Si és important fer-ho amb els escriptors i obres de la literatura per a adults, encara ho pot ser més de fer-ho amb la literatura per a nois i noies ja que són aquests els qui demà seran capaços de reconèixer i valorar la literatura en general.


Que tinguem, doncs, un bon 2018!


Josep Maria Aloy