dilluns, 29 de setembre del 2014

La Galera publica "Tirallongues del cel i la terra" del gran mestre italià Gianni Rodari



Vaig aprendre que Gianni Rodari encara
no havia perdut, als seus cinquanta anys llargs,
la capacitat d'admirar-se, la capacitat d'estrenar el món
cada dia, la capacitat de preguntar-se per què sí o per què no,
davant de cadascuna de les més petites i quotidianes coses que veia.
(Teresa Duran, en una visita de Rodari a Barcelona)

He parlat en diverses ocasions, en aquest mateix bloc, de la personalitat i l'obra de l'italià Gianni Rodari nascut l'any 1920 i mort als seixanta anys, l'any 1980. Rodari ha estat un important referent per a la literatura infantil i juvenil europea i, molt especialment, per a la catalana. Les seves obres han estat i són molt llegides encara avui.

A hores d'ara ja no cal convèncer ningú del carisma i prestigi de Gianni Rodari tant pel que es refereix a la narrativa per a joves -plena d'humor, d'ironia, de tendresa i de fantasia- com per les obres destinades a treballar la creativitat i la imaginació dels nostres joves i a enriquir la seva capacitat de comunicació a través del llenguatge i de la paraula. Obres com La gramàtica de la fantasia ha estat durant anys un bon manual d'ús per a molts mestres.

Edicions de La Galera acaba de publicar les Tirallongues del cel i la terra, un recull de poemes escrits amb una gran imaginació que tracta dels temes més diversos i insòlits com són un zoo multiforme que no para de bellugar-se, ascensors que es transformen en astronaus, comptables balancí i dinasties de poltrons, accents que desapareixen, parèntesis que es descuiden de tancar, punts i coma belluguets, rimes entremaliades i juganeres... Com tots els llibres de Gianni Rodari, aquest és una invitació a deixar-se arrossegar alegrement pel món de la fantasia, sense renunciar a una mirada crítica sobre el món.

(Gianni Rodari)

Rodari és el pare de la fantasia i, per tant, un provocador fantàstic, el mestre que pregunta als seus alumnes les coses més insòlites i que els proposa inventar relats, capgirar-los, com si tot fos real, com si tot fos possible: Si en comptes de cabells al caparró / ens hi sortissin flors, quina il.lusió! La fantasia i l'humor es barregen sovint, com en el poema "Problemes de temporada" on els escolars es troben que a la classe de matemàtiques han de calcular: el perímetre de l'alegria, la superfície de la llibertat i el volum de la felicitat. Una bona manera d'endinsar-se en el món de la imaginació amb un somriure als llavis. Com quan descriu el que passa al planeta Borralló, que ens recorda El Petit Príncep, un planeta tan petit que ... el calendari hi dura / tot just una setmana: / dilluns és dia de Reis, / dimecres és Quaresma, / i dissabte Sant Silvestre, / l'any acaba d'esma.

Malgrat que siguin textos on l'humor, la fantasia i el somriure en són els elements indispensables, també Rodari aprofita per enviar algun missatge crític als humans que tantes coses mal fetes fan. És el cas del poema "Després de la pluja" que, entre altres coses expressa que és una llàstima que l'Arc de Sant Martí sempre hagi de sortir després d'un temporal i es pregunta si no fora millor i més convenient saltar-nos-el directament: ... Un arc de Sant Martí sense tempesta, / aixo sí que seria una festa. / Una gran festa per tota la terra: / fer la pau abans que la guerra.

Tirallongues del cel i la terra, publicat per La Galera i amb il.lustracions de Bruno Munari està dividit en diversos apartats. En tots ells podem observar els típics ingredients de la literatura de Gianni Rodari: i.lusió, fantasia, humor i sempre sempre aquella nova mirada a la realitat per reconvertir-la i desenvolupar la capacitat d'inventar i sobretot la capacitat de ser una mica més crítics tots plegats. En aquest sentit, l'últim apartat porta per títol "Les faules a l'inrevés", la primera de les quals diu: Això era i no era /un pobre llop, un cadell, / que li duia a l'àvia / el sopar en un farcell. / I enmig del bosc, / on és més fosc, / va ensopegar la terrible / Caputxeta Vermella, / armada amb un trombó / com el del gegant gegantó. / El que tot seguit va passar / us ho podeu imaginar... I qui diu la Caputxeta diu la Blancaneus que clava un gec de mans als pobres set nans...o la bella Dorment que no agafa el son...

Per a Rodari la literatura i les paraules són joc i fantasia. Una joguina que diverteix tant a qui l'escriu com a qui la llegeix. La seva literatura és un doll de frescor i neix sempre d'una fecunda i incansable activitat creadora. Tots aquests ingredients el van convertir en un autor estimadíssim pels lectors joves. I encara ara, després de complir-se trenta-quatre anys de la seva mort, els seus llibres es continuen reeditant. Tot un reconeixement al mestre!


Josep Maria Aloy

dilluns, 22 de setembre del 2014

Editorial Arcàdia publica, per als petits, un conte d'Anna Manso molt emotiu i embolcallat d'humor


        Allò que m'ha sorprès més d'aquesta història emotiva i explicada amb sensibilitat és la variada selecció dels personatges, tots ells amb característiques similars pel que fa a gustos i a dèries o "manies". Així tenim, d'una banda, el protagonista, Octavi, un nen que es passaria totes les tardes veient com el seu pare -un lutier important- treballa en la construcció de violins. En aquest personatge i en aquest tema se centra una vibrant història.

Però l'Octavi no està sol. Té un amic i una amiga: en Nicolau, sempre pendent de la seva col.lecció de cromos i la Georgina que dedica tota l'hora del pati a estudiar el cau d'una aranya peluda... Per completar l'escenari un personatge singularíssim: la iaia que es passa l'estona davant la màquina de rentar per recuperar de seguida els seus mitjons... És realment una troballa, per la seva comicitat, la idea de fer aparèixer al llarg del relat aquesta iaia esperant davant la màquina els seus mitjons.  És, aquest, un tema que recorre tota la trama i la traba de tal manera que li dóna una consistència i un atractiu divertit i ple d'enjòlit. Vull destacar també l'aparició al final del llibre d'un matrimoni tan estrafolari com curiós que hi acaba d'afegir un punt de surrealisme divertit.

Tot i l'humor intermitent que despunta a moments la història, el tema que tracta no és gens còmic i l'autora l'exposa amb tota la cruesa sabent que amb l'ajuda de la iaia les coses no arribaran a colpir tant el lector jove. El tema del relat és la pèrdua de facultats del pare -el lutier- i l'obligada decisió d'abandonar un ofici que sempre ha estat viscut com un exercici de precisió, d'art i de sensibilitat. L'Octavi s'adona des del primer dia de la pèrdua de facultats del pare i dels canvis d'humor que comporta aquesta pèrdua i ho pateix sense saber com pot ajudar a resoldre algun cosa.

No n'explico més per no trencar ni avançar les emocions que ha de viure el lector llegint la història. Sí que voldria destacar com l'autora ens descriu les feines d'un lutier i les eines per a la construcció d'un violí, com també com s'expressa literàriament a través d'alguna metàfora com la del "dits que ballen claqué" per expressar la malaltia del pare. Tot plegat amb una elegància extraordinària.

L’obra, segons explica el crític Pep Molist al seu bloc, està inspirada en un personatge real, en un dels millors luthiers del món, David Bagué, veí del barri de Gràcia, on també viu l’autora que, captivada per l’experiència vital del luthier, decideix escriure’n un conte.

 Les il.lustracions de Gabriel Salvador, senzilles però tendres, intenten expressar la diversitat d'emocions i de sensacions que va desprenent una història d'aquest calibre, al llarg de la lectura.


 Josep Maria Aloy

dilluns, 15 de setembre del 2014

Editorial Mediterrània publica una petita biografia del poeta Joan Vinyoli per als lectors més joves



Tot i que no és fàcil apropar als nois i noies una poesia que en principi no ha estat escrita per a ells, Editorial Mediterrània, amb motiu de celebrar-se enguany el Centenari de Joan Vinyoli, ha publicat una petita biografia del poeta barceloní, acompanyada d'un petit tast d'algun dels seus poemes més planers i entenedors.

... de vegades, la poesia ens produeix un calfred
perquè connecta amb un aspecte molt íntim
 i molt sentit de la realitat.
(Joan Vinyoli)

       Aquest Joan Vinyoli, escrit en forma gairebé de conte, amb text de Cristina Palomar i il.lustrat per Isabel Mestres s'inicia amb unes frases de Salvador Espriu parlant de Vinyoli i tot seguit s'endinsa en un dels seus poemes "Platja dura" uns versos a través dels quals Vinyoli recorda la seva infantesa viscuda a Santa Coloma de Farners.

Seguidament quatre dades sobre el naixement del poeta, el tres de juliol de 1914, el naixement de la germana, la mort del pare, el canvi de residència a Sant Joan Despí on els germans al jardí juguen molt sovint i, sobretot, fan volar l'estel i en Joan tanca els ulls i somnia que vola...; la tornada a Barcelona i l'inici dels estudis als Escolapis, primer, i als jesuïtes del carrer Casp, després.

El relat comenta anècdotes que busquen alguna complicitat dels joves lectors amb Vinyoli, idea aquesta que és un dels propòsits del llibret. Per exemple quan explica que el poeta i la seva germana tenien el costum de fer el pessebre per Nadal ... amb els tous de molsa, les muntanyes de suro i la neu de farina. En Joan guardarà les figuretes de fang del Naixement durant tota la vida... 

I continua la biografia: l'estiu de l'any 1922 la família va a estiuejar a Santa Coloma de Farners. Aquí és on descobrirà el poder de les paraules estimulat pel toc de campanes del campanar de l'església... El text també ens dóna a conèixer els primers premis, la feina a l'editorial Labor, la creació d'un agrupament excursionista, l'amistat amb Carles Riba, la publicació d'alguns poemes i la inevitable guerra civil...

El casament del poeta l'any 1943 i el naixement dels seus tres fills; el premi Ossa Menor amb el llibre Les hores retrobades; els estiuejos de la família a Begur on en Joan s'enamora de les cales i de la proximitat de la muntanya al mar; una conjunció que li obre un nou món... Tot porta al lector a conèixer l'etapa més madura del poeta, les seves obres -que tracten sobretot de l'amor, de la poesia i de la mort, els reconeixements a la seva trajectòria entre els quals la Medalla d'Or al Mèrit Artístic atorgada per l'Ajuntament de Barcelona. La mort del poeta es produí el 30 de novembre de 1984.

El text d'aquesta publicació recull els moments més importants de la vida de Joan Vinyoli. Potser s'hi troben a faltar alguns fragments dels poemes més accessibles i que permetin als lectors joves tastar els mots sorgits de la seva ploma i que expliquen o intenten explicar alguns dels seus records més personals i l'abast de la seva experiència vital, malgrat que, com he dit al principi, no és fàcil traslladar als joves una poesia que no va, en principi, destinada a ells... Editorial Mediterrània ha apostat, malgrat tot, per intentar-ho. Ara ja dependrà d'altres mediadors.

Tira't el cércol de manera
que et passi pel cap,
salta al mateix temps els esglaons
de l'escaleta de l'entrada
que dóna a l'avinguda del jardí,
mira la grava del jardí,
tanca els ulls i
vola.
(Joan Vinyoli, "Retrat de família")


Josep Maria Aloy

divendres, 5 de setembre del 2014

Excel.lent "Bestiolari de Joana Raspall"



Pagès Editors acaba de publicar un recull de tots els poemes de Joana Raspall que tenen com a protagonista algun animal. El llibre es presentarà divendres que ve, dia 12, a la Setmana del Llibreen en Català, a Barcelona.

La producció poètica de Joana Raspall, destinada als lectors joves, supera els sis-cents trenta poemes dels quals cent onze tenen protagonista animal. Són poemes però que es trobaven escampats en dotze llibres. Ara apareixen recollits en una edició magnífica, amb il.lustracions d'Anna Clariana, unes il.lustracions que haurien agradat i molt a Joana Raspall.

 Joana Raspall ens va deixar aviat farà un any, el quatre de desembre, poc després de complir cent anys i de veure i viure, durant tot l'any del seu Centenari, com el país s'abocava a llegir i a difondre la seva poesia, molt especialment la infantil. Un bon reguitzell d'actes, exposicions, treballs, recitacions, homenatges i reconeixements va suposar, per a ella i per als seus lectors, un degoteig d'emocions sobretot durant els dos últims cursos.

A Manresa, un col.lectiu de mestres jubilats que col.labora donant suport escolar a un grup de nois i noies, va dedicar tot el curs passat a llegir cada dia un poema de la Joana Raspall. Alguns alumnes, amb molts problemes d'aprenentatge, fins i tot el van memoritzar i recitar en públic. Toni, de nou anys, un alumne d'una d'aquesta escoles que rebien ajuda va manifestar que li agradaven els poemes de la Joana Raspall perquè els entenia i va remarcar sobretot els que es referien a animals perquè els trobava molt divertits.

En Toni no sospitava en aquells moments que estava posant la primera pedra a una possible publicació-recull del que avui ja és el "Bestiolari de Joana Raspall". Ell, que va tenir la primera idea, potser no sabrà mai la transcendència d'aquell comentari seu, però qui la va recollir sabia que, en part, gràcies a ell, l'obra de la Joana podia créixer una mica més, podia difondre's una mica més i, sobretot, podia ser "disfrutada" per molts altres nois i noies d'aquelles mateixes edats.

Els poemes d'aquest Bestiolari s'han recollit i ordenat alfabèticament. El subtítol de llibre és "Per terra, mar i aire", expressió que agrupa totes les bèsties sense haver de fer-ne classificacions. Una breu introducció a la poesia de la Joana Raspall ajudarà a presentar els poemes a les aules i a assaborir-los amb més facilitat. Per altra banda, Carme Arenas, comissària dels Actes del Centenari de la Joana, és l'autora d'un pròleg que té la missió de presentar el llibre.

És la mateixa Carme Arenas qui qualifica la poesia de Raspall d'una obra que destil·la ofici, emocions, saviesa i unes grans dosis d'observació i no és mai gratuïta, ja que sempre proposa al lector una reflexió, un dubte, una admiració... i jo hi afegiria una rialla i un bon pilot de somriures. A través d'aquest Bestiolari s'entreveuen molts valors positius com l'esforç, la senzillesa, l'alegria, la solidaritat... que són els ingredients generals de tota la poesia de Joana Raspall.



Cal reconèixer que l'editorial s'hi ha lluït i que les il.lustracions a tot color d'Anna Clariana hi aporten una llum i una sensació d'amplitud que no sols haurien complagut molt a l'autora dels poemes sinó que ajudaran als joves lectors a treure tot el partit d'uns poemes que segur que els agradaran, com deia el Toni, perquè els entendran.

Com a primer responsable -o curador- d'aquesta edició celebro que la proposta hagi arribat a tan bon port. Joana Raspall s'ho mereixia!

Josep Maria Aloy


La presentació d'aquest Bestiolari, de la mà de la professora Laura Borràs i de l'actor Jordi Bosch, es durà a terme el proper divendres, dia 12 de setembre, a dos quarts de sis de la tarda, a la Plaça de l'Escriptura, a la Setmana delLlibre en Català, instal.lada a la plaça de la Catedral de Barcelona. Serà un nou homenatge a la poeta. Ens agradarà molt que hi sigueu!