dilluns, 13 de maig del 2019

El blog “Mascaró de proa” de literatura per a nois i noies, es jubila




Sóc conscient que només el títol d’aquest comentari ja ho diu tot. No caldrien justificacions. La veritat, però, és que quan l’autor d’un blog de llibres per a joves acaba de complir els setanta ja comença inexorablement a distanciar-se de l’esperit d’aquella activitat tan estimulant a la que ha dedicat tanta vida i tanta energia i nota que ja va sent hora de prendre algunes decisions, no sempre fàcils, d’una manera més definitiva. I una d’aquestes decisions, llei de vida, és deixar pas als qui van venint al darrere.

“Mascaró de proa” va néixer amb la il·lusió de recomanar lectures per al públic jove. No sols això: ha volgut ser des del primer dia un recurs pensat sobretot per homenatjar els nostres escriptors, la seva feina, el seu compromís, la seva fidelitat i sobretot la seva presència constant. Perquè els apreciem. Perquè són els nostres escriptors.

(Joaquim Carbó i Josep Vallverdú)

“Mascaró de proa” ha publicat 329 comentaris i ressenyes sobre llibres durant set anys. El primer amb motiu de la mort del nostre amic i escriptor Emili Teixidor, el mes de juny de l’any 2012, a qui trobem tant a faltar. Però el blog ha retut homenatge també a aquells altres escriptors clàssics que un dia foren fonamentals per al desenvolupament d’una literatura de qualitat com foren –i són- Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas, Gabriel Janer Manila... dels quals he après moltíssim i sobretot a estimar aquesta literatura. També he après molt d’altres persones que mereixen que les recordi: Marta Luna, Teresa Duran, Maite Carranza, Miquel Rayó, Ramon Besora, Pep Molist, Pere Martí i Bertran, Valentí Gubianas, Josep-Francesc Delgado... entre molts d’altres.

(Sebastià Sorribas)

“Mascaró de proa” m’ha proporcionat moltes satisfaccions i ha significat un sincer compromís i un repte  que he volgut mantenir durant tots aquests anys malgrat la feina i les dificultats que ja coneixen els qui es dediquen a fer de prescriptors, de bibliotecaris o d’assessors.

“Mascaró de proa”, com totes les feines destinades a estimular els altres, a empènyer la societat, a difondre la lectura per formar lectors, em deixa també, no ho puc amagar, una sensació una mica agredolça. Tot ha canviat molt, tant el món editorial com els gustos literaris, com els temes d’interès de la literatura actual, com la crítica o com el mateix model de lector. Jo mateix també he canviat. I, d’altra banda, ha canviat molt poc la sensibilitat pels llibres i la lectura per part d’una societat que es manté bastant al marge d’aquesta activitat tot i sabent que llegir és un recurs enriquidor per a la formació de les persones, sobretot joves, que tots tenim o hem tingut sota la nostra responsabilitat. Tot i sabent que la lectura és un recurs excel·lent que ajuda a conèixer i a créixer en nous mons. I tot i sabent que la lectura nodreix la nostra maduresa estètica, lingüística i cultural.

(Emili Teixifor)

“Mascaró de proa” es jubila amb la sensació d’haver donat tot el que ha pogut. Però ningú no és imprescindible i tinc la seguretat que seguiran endavant tots aquells que es dediquen amb ganes a aquesta feina i que hi posen tot l’interès i tota la bona voluntat. Tot evoluciona i res no és per sempre. I menys en una feina com aquesta. Avui és massa fàcil resignar-se a no ser lector i renunciar, per tant, a enriquir la nostra experiència i les nostres emocions. Hi ha massa obstacles avui que despisten els nostres joves i els estimulen poc a agafar un llibre. Tampoc no sempre és fàcil trobar la manera justa de parlar d’un llibre i seduir-los... Tot i així, he estat molt content de poder participar durant set anys en aquesta activitat.

(Gabriel Janer Manila)

Aquest “Mascaró de proa” el vaig iniciar –deia- parlant dels nostres clàssics i he volgut acabar-lo parlant d’ells de nou i, per això, en el meu comentari anterior, informo sobre una bona notícia: La Galera reedita de nou aquells vells Grumets que tots plegats llegíem just fa quaranta anys o més. Una bona notícia, sens dubte i un regal que serà ben rebut pels lectors joves i no tant!

Res més.
Ha estat un plaer!
Molta sort i bones lectures!

Josep Maria Aloy

dissabte, 4 de maig del 2019

“Grumets, els mar és vostre”




Aquest mateix és el títol que la crítica Núria Juanico va utilitzar al diari ARA per informar que Edicions de La Galera i l’Editorial Altra han decidit reeditar alguns dels títols de la col·lecció “Els Grumets” que tanta difusió va tenir en el seu moment i tants lectors va crear la seva lectura.



Celebro la decisió i el compromís d’aquestes dues editorials oimés quan aquest mateix blog va néixer sobretot amb la intenció d’homenatjar aquests autors clàssics, alguns dels quals ja no els tenim entre nosaltres, i fer un reconeixement a tota la seva carrera d’escriptors. Són autors de la talla de Josep Vallverdú, Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas, Emili Teixidor i Jaume Cabré.



De moment les dues editorials han seleccionat aquests autors. Els títols que han reeditat són “En Roc drapaire”, “La colla dels deu”, “El zoo d’en Pitus”, “Didac, Berta i la màquina de lligar boira” i “La història que en Roc Pons no coneixia”. Hi ha molts més títols per reeditar, òbviament. També és obvi que les editorials vulguin saber l’acceptació que avui tenen aquests llibres i amb quin interès són rebuts pels lectors actuals.



Són títols, la majoria, que havien quedat descatalogats i ja pràcticament no es trobaven a les llibreries tot i ser llibres que van obrir un món d’aventures escrit en català quan escriure en català era enormement complicat i reprimit. Per això, val la pena l’esforç de les editorials per recuperar tot allò que conforma el nostre patrimoni i estimular la seva difusió a totes bandes malgrat que les històries hagin quedat tenyides d’un to ja passat de moda davant l’evolució que ha tingut la literatura la societat.


 Caldrà rellegir aquestes històries amb una mirada amable i valorar-ne els sentiments i les emocions dels seus personatges. I, sobretot, agrair el compromís dels autors a l’hora d’oferir uns textos carregats de valors i d’optimisme, els protagonistes dels quals, joves decidits i expeditius, s’ofereixen per ajudar tot aquell que ho necessita, amb la màxima solidaritat i complicitat. Algunes de les seves actituds tampoc no farien cap nosa si s’encomanessin en aquests moments, certament.


Josep Vallverdú, amb 95 anys, comenta que rellegint el seu “En Roc drapaire” ha disfrutat com una criatura. Estic convençut que els altres autors senten el mateix. Potser perquè continuen amagant un nen dintre seu. Aquest és el nen que es trobarà qualsevol lector que avui torni a llegir aquestes històries. Val la pena l’experiència. Val la pena que els joves ho visquin i els gran ho revisquin. Doncs, això: “Grumets, el mar és vostre”.

Josep Maria Aloy