dilluns, 20 de juliol del 2015

Ni vacances càlides, ni lectures refrescants



Els qui ens dediquem al difícil ofici de recomanar lectures segurament ens fem pesats cada estiu amb titulars com: "Lectures refrescants en temps de calor", "Les vacances, el millor moment per llegir"... etc. etc. En cap branca de l'activitat humana no entendríem invitacions o incitacions tan insistents: ningú ens pressiona que durant les vacances fem esport o viatgem o fem una dieta determinada o bevem orxata...

Per què en el camp de la lectura ens entossudim tant a pressionar el personal? Per què aquestes ganes de convèncer tothom? Cada vegada més penso que qui no vulgui llegir, que no llegeixi. No fa mal a ningú i ell s'ho perd. I només aquells lectors que en tenen ganes però els falta una orientació, un petit guiatge, una empenta per acabar de trobar el llibre que busquen, aquí trobaran alguns títols selectes.

La resta? Que siguin feliços i que estiguin tranquils que no els empiparem pas. Si a hores d'ara no han descobert el cuquet de la lectura probablement serà perquè les persones més properes a ells els ha mancat sensibilitat a l'hora d'oferir-los un regal tan preuat com un bon llibre. Sempre hi són a temps, però.


Una selecció de lectures:


 A mi no m'agraden els llibres!
Joan Portell Rifà
Dibuixos d'Oriol Hernández
Animallibres, 2010 (2ª edició)
(Per a primers lectors)

Al Joanet no li agraden els llibres perquè, d'entrada, potser és normal que a ningú no li agradin els llibres. A sant de què t'ha d'agradar més un llibre que una pilota? I com passa amb totes les coses, els llibres no agraden fins que un estímul te'ls fa agradables. (Més informació)


El meu llibre dels mesos de l'any
Ramon Besora
Il·lustracions d'Anna Clariana
Baula, 2014
(Per a primers lectors)

Amb els tres protagonistes del llibre, la Mar, en Pol i el seu amic inseparable, l'esquirol Tap, el jove lector anirà descobrint els mesos de l'any amb poemes, amb endevinalles, amb jocs i un munt de refranys que de ben segur el sorprendran, com també el sorprendran la màgia, els secrets i les curiositats que s'amaguen darrere de cadascun dels mesos i també com canvien els paisatges i la vida dels animals durant l'any. (Més informació).


Això és un secret que només jo sé
Eulàlia Canal
Dibuixos de Zuzanna Celej
Animallibres, 2014
(A partir dels vuit anys)

"Arribo a l'escola i trobo la porta oberta... La Dèlia no és al seu lloc al costat de la porta com sempre. Damunt de la taula hi ha el cafè amb llet sense tastar. Miro cap a les escales i, aleshores, la descobreixo estirada a terra. Al seu costat, hi ha un botó amb el gravat d'una serp, me'l poso a la butxaca i penso, no em pregunteu per què, que sóc a l'escenari d'un assassinat."

Aquest és el text de la contracoberta d' "Això és un secret que només sé jo", un relat excel·lent d'Eulàlia Canal (Granollers, 1963) il·lustrat per Zuzanna Celej i publicat el 2014 per Animallibres. (Més informació).


La botiga de Mascotes extraordinàries
Rubèn Montañá
Il·lustracions de Marta Montañá
Barcanova, 2015
(13è Premi Barcanova de Lit. Infantil)
(A partir dels 9 anys)

"La botiga de Mascotes Extraordinàries", de Rubèn Montañá, amb il·lustracions de Marta Montañá i publicat per Barcanova, és un d'aquells relats nascuts per fer petar de riure i per escampar el bon humor entre els lectors joves. L'autor, Rubèn Montañá ja va treure el cap en aquest blog per una altra història ben diferent. En aquell cas es tractava de "La nena de l'arbre", una història molt atractiva publicada per La Galera el 2014. Si aquesta fou guanyadora del Premi Josep Maria Folch i Torres, la de les mascotes que presentem avui ho ha estat del 13è Premi Barcanova. Són unes obres i uns premis que honoren l'autor i insinuen ja una trajectòria literària que farà parlar els crítics i seduirà els lectors joves. (Més informació)


Em deia Simbad
Francisco Castro
Il·lustracions  de Bartomeu Seguí
Tàndem edicions, 2015
(A partir dels 10 anys)

Qui més qui menys té -o pot tenir- un avi amb alzheimer a casa... qui més qui menys comença rient-li les gràcies... qui més qui menys s'ho va prenent seriosament... Qui més qui menys l'entén i entra en el seu joc esbojarrat... i intenta complaure'l i fer-lo feliç... i se l'estima més que mai... com li ha passat al Paulo, de deu anys, a qui l'avi anomena "Simbad el mariner". (Més informació).


Cartes d'amor de 0 a 10
Susie Morgenstein (Nova York, 1945)
Trad. Jordi Vidal
Nandibú, Pagès editors, 2014
(A partir dels 10 anys)

"Cartes d'amor de 0 a 10 anys", de Susie Morgenstern (Nova York, 1945), publicada el 2014 per Nandibú, el nou segell de Pagès editors, i traduïda per Jordi Vidal, és la història de l'Ernest, de deu anys. Deu anys de buidor, ja que la seva mare va morir el dia que ell va néixer, i el seu pare va desaparèixer de cop. Deu anys d'avorriment. La vida amb la seva àvia, de nom Precieuse, no té cap al·licient: escola, dinar, deures, sopar. Ni telèfon ni televisió. (Més informació).


 Llibre de les bèsties
Ramon Llull
(A través de Roc Casagran)
Il·lustracions d'Aitana Carrasco
Sembra Llibres, 2015
(A partir dels 10 anys)

"En una plana bellíssima, per on saltironejava l'aigua, hi havia un grup de bèsties que volien elegir rei. Discutien amb vehemència, i al cap d'una bona estona, la majoria va arribar a l'acord que el lleó fos declarat monarca."

Així comença aquesta nova versió del "Llibre de les bèsties", la nova "llavor" de Sembra Llibres, una versió actualitzada i alhora fidel de l'obra de Ramon Llull, a través de l'escriptor Roc Casagran, amb unes il·lustracions sòbries i elegants d'Aitana Carrasco que encapçalen cada un dels set capítols del llibre. Publicat fa molt pocs dies, és un excel·lent regal per a tota classe de lectors, joves i adults, que ens arriba com a homenatge i reconeixement del nostre i gran Ramon Llull, mort fa 700 anys. (Més informació)


Diumenge al matí al peu del salze
Dolors Garcia i Cornellà
Barcanova, 2015
13è Premi Barcanova de Literatura Juvenil
(A partir dels 11 anys)

Durant unes colònies escolars el mestre proposa a la trentena d'alumnes que acaben la primària que posin en un sobre un objecte que simbolitzés la infantesa que començaven a deixar enrere, un objecte que representés el futur que volien i, escrit en una paper, alguna cosa que volguessin fer desaparèixer per sempre, com ara una nosa, algun temor o alguna experiència negativa... Tot plegat ho enterraran al peu del salze de la casa de colònies... I d'aquí a cinc anys tornarem a desenterrar-ho. (Més informació).


La merla blava
(La primera novel.la sobre el 1715)
Maria Carme Roca
La Galera, 2015
(A partir dels 12 anys)

"La Merla Blava", publicada per La Galera és -segons el subtítol de la portada- "la primera novel·la sobre el 1715" que segons la seva autora -especialista destacada en novel·les de caire històric- és l'any d'una repressió absoluta sobre els vençuts de la guerra de Successió del 1714 en què Barcelona intentava sobreviure a la barbàrie i les imposicions, mentre la misèria i la destrucció campaven arreu. (Més informació)


 Balau, l'heroi del riu
Josep Vallverdú
Pagès editors, 2015
(A partir dels 13 anys)

En una societat totalment col·lapsada pels enginys electrònics i tota classe d'estímuls audiovisuals, Josep Vallverdú recorre a la prehistòria, un dels seus temes preferits, per descriure l'evolució dels humans, l'origen de la civilització, la invenció de les eines, del foc, de la vida en comunitat... Un clar missatge a favor del progrés però també de la comunicació, de la solidaritat, de l'esforç... (Més informació)


Bones vacances!
Bones lectures!
I fins al setembre!!


Josep Maria Aloy

dilluns, 13 de juliol del 2015

"Cavall Fort", una mina inesgotable



Obrir un "Cavall Fort" qualsevol, amb una néta a cada banda, és obrir una porta desconeguda, plena de llum i d'aventura capaç de satisfer la curiositat i estimular la imaginació de lectors joveníssims. És descobrir que més enllà de la realitat hi ha uns escenaris fantàstics que conviden a observar colors i formes i a fomentar el plaer de la lectura.

Potser va sent hora que ens fem càrrec del que suposa tenir al nostre abast una publicació per a nois i noies que aviat complirà 54 anys, amb 1270 números i que, lluny de repetir-se o de disminuir l'interès, aposta clarament per innovar i potenciar els seus continguts per tal d'oferir un producte digne, amè, agradable i molt satisfactori.

Obrir un Cavall Fort pot ser una escena inquietant quan veus la il·lusió amb què les dues nétes, la Bruna i l'Arlet, una a cada banda, observen, assenyalen, riuen i se sorprenen davant els seus continguts i sobretot davant el conjunt d'il·lustracions. Avui hem obert a l'atzar el volum on hi ha enquadernats els "Cavall Fort" del segon semestre del 2013. Entre una multitud de còmics i jocs diversos trobem un conte. És de Teresa Clua i els el llegeixo en un ambient de màxima concentració.



El conte "Sóc genial" de Teresa Clua (Número 1228, Segona quinzena de setembre de 2013):

Es tracta d'un conte divertit que arrenca somriures constantment, optimista i positiu. En Marçal, el nen protagonista, ens explica en primera persona tot allò que fa durant un dia: llevar-se, esmorzar, anar a l'escola, jugar al patí... A les dues nétes els sona aquesta melodia... Malgrat que en Marçal sigui un "trasto" sap ensortint-se'n de tot amb respostes espontànies que desarmen pares i mestres... El seu optimisme i la seva ingenuïtat desprenen alegria i la Bruna i l'Arlet no paren de seguir-li les bromes. És la prova que un bon conte provoca reaccions agradables i mirades de complicitat. I penso que els volums de "Cavall Fort" estan plens de possibilitats com aquesta. Les meves nétes estan de sort perquè tenen a casa tota la col.lecció i, per tant, més de mil contes i quilos i quilos de material divers, divertit i enriquidor.

He acabat de llegir el conte. Les nétes encara riuen i es queden uns segons en silenci. És el silenci que es desprèn en finalitzar una història bonica i que dóna pas a la necessitat immediata de buscar-ne una altra. Tenim tot el temps del món. Però, sobretot, tenim una col.lecció sencera que ens espera. Una col.lecció inesgotable i estimulant. Felicitats, "Cavall Fort"! De part meva, però sobretot de part d'elles. De la Bruna i de l'Arlet.


Josep Maria Aloy

dilluns, 6 de juliol del 2015

"Em deia Simbad", o quan l'alzheimer truca a la porta. Un relat per a joves lectors



Qui més qui menys té -o pot tenir- un avi amb alzheimer a casa... qui més qui menys comença rient-li les gràcies... qui més qui menys s'ho va prenent seriosament... Qui més qui menys l'entén i entra en el seu joc esbojarrat... i intenta complaure'l i fer-lo feliç... i se l'estima més que mai... com li ha passat al Paulo, de deu anys, a qui l'avi anomena "Simbad el mariner".

       Diu l'escriptor Gabriel Janer Manila que, en el fons, totes les històries són històries d'amor i "Em deia Simbad" és una d'elles. El seu autor Francisco Castro mostra una sensibilitat especial per explicar una història que podria ser -potser fins i tot és- ben real. Publicada per Edicions Tàndem, la novel.la, un llibre sobre l'Alzheimer, va ser inclòs en la llista d'Honor de la IBBY, l'Organització Mundial per al Llibre Juvenil. Les il·lustracions de Bartomeu Seguí hi aporten l'alegria i la naturalitat necessàries per tal de suavitzar els efectes colpidors d'una història corprenedora i emotiva.

Per a Simbad, el protagonista de la història, tot plegat suposaria una experiència probablement massa difícil de sostenir per a un nen de deu anys, oimés si els pares ja han superat el límit de la seva paciència aguantant un avi a casa que s'està tornant boig, com ells diuen. Però el noi mira i observa i entén que l'avi necessita afecte i complicitat i ell es proposa donar-li tant una cosa com l'altra.


 I sap que l'avi passa èpoques. La pitjor és quan l'avi no sembla l'avi, quan jo no existisc ni amb la forma de Simbad ni amb cap altra, ni existeix ningú més de la família perquè no ens reconeix... En aquestes èpoques, la mare es torna histèrica i el tracta de boig. I és el pare qui "a tota velocitat" li explica alguna cosa de la malaltia de l'avi... però sempre "atotavelocitat". Però també són moltes les vegades que... quan ens quedem sols l'avi i jo ens convertim en Simbad i en el Capità o en Simbad i el Capità dels Set Mars o en Simbad i Barba-roja... segons com estiga aquell dia el cabet de l'avi o segons com li pegue. I en aquestes estones, cal reconèixer-ho, tot és molt divertit.

La narració colpeja els lectors per la sensibilitat amb què està explicada però també els sedueix per l'humor i la naturalitat que, malgrat tot, es desprèn d'algunes escenes i és que, segurament, la millor forma d'explicar una història molt dura és fent-ho amb alegria i una mica d'humor per no excitar ni tensar massa els sentiments del lector i demostrar-li que, malgrat tot, la vida s'ha d'entomar amb una bona dosi de serenor i d'afecte. Com fa en Simbad, vaja! Simbad, el mariner!


Josep Maria Aloy