dissabte, 22 de desembre del 2018

“Contes des de la presó”, d’Oriol Junqueras als seus fills




“Us estimo molt, Lluc i Joana, malgrat la distància i les migrades dues hores de visita al mes. Us estimo com tots els pares estimen els seus fills... i amb tota la modèstia, em sembla que una mica més.”

“Fills meus, potser afortunadament ara sou massa petits per entendre per què només podeu estar amb el vostre pare dues hores al mes i després d’un llarg viatge. Potser el vostre pare no podrà veure com apreneu a llegir o escriure. Però aprendreu al costat de molta gent que amorosament compensarà aquesta absència. De tal manera que, Lluc i Joana, un dia podreu llegir aquesta carta, que el vostre pare us escriu ara, després d’haver estat amb vosaltres dues hores. Només dues hores.”

“Ara, des de la presó, no us puc demostrar aquest amor tant com voldria i tan com, sense dubte, mereixeu.” Són les paraules emotives d’un pare castigat injustament a la dura realitat de no poder veure créixer els seus fills, a no poder-los educar amb normalitat i a no poder gairebé ni comunicar-se amb ells. Per això els dedica uns textos i una carta molt tendra per demostrar-los que els estima, que pensa constantment en ells i que vol tornar a casa...

“Ara, des de la presó,
no us puc demostrar aquest
 amor tant com voldria i tant
com, sense dubte, mereixeu.”
(Oriol Junqueras)

Una “Carta als meus fills” seguida d’onze contes i un poema final constitueix un regal emotiu i tendre

Des del primer dia del seu empresonament com a pres polític, Oriol Junqueras ha mantingut una emotiva i constant comunicació amb els seus fills, Lluc i Joana, de tres i cinc anys respectivament, així com amb la seva parella. Necessitava recordar-los i que ells també el recordessin, malgrat que només el veien –i el veuen- dues
hores cada mes.

La revista Sàpiens, on l’Oriol ha publicat diversos articles sobre història, ha recollit una part d’aquest material, i n’ha publicat el petit volum que presentem. Un petit volum però intens que la revista ha regalat als seus subscriptors i lectors.

La publicació comença amb una carta molt tendra i molt emotiva als fills, carta de la qual ja n’hem presentat alguns fragments, i que continua amb nou contes o nou textos de divulgació, curiosos i divertits que repassen fets històrics com “El principi de tot”, que explica el Big Bang, o bé “Quan els romans van arribar a Sant Vicenç dels Horts” i també “Quan tot el món estava cobert de gel”. També s’hi expliquen experiments com ara “Des del menjador de casa” o “Sense aire no hi ha foc” o “Fer ploure dins de la cuina de casa”. Fins i tot, algun comentari curiós com “Una ovella amb 42 quilos de llana”, “L’home de l’eclipsi”, “El pont més alt del món” o “Mireu cap al cel!”. Tots aquests textos estan explicats amb un llenguatge amè, planer i volgudament dirigits al nivell de llenguatge dels dos fills de l’autor. Un compendi, en definitiva, de petites lliçons sobre curioses i atractives informacions.

El volum acaba amb un poema esperançador i estimulant titulat “Un dia em veureu tornar” que transcric a continuació i amb el qual l’Oriol pretén encoratjar i animar els fills.

Un dia em veureu tornar

Encara que ara sembli
que un oceà separa les nostres platges,
un dia em veureu tornar
sobre un pont d’històries i de contes
que us hauré explicat.
Aleshores, Lluc i Joana, una infinitat d’abraçades
consolarà la llarga absència
i les nostres ànimes, ara ja tan fortes,
no permetran
que cap petitesa els robi mai el somriure.

El petit volum té la funció de tranquil·litzar el Lluc i la Joana i a tota la família Junqueras i enviar-los un missatge positiu sobre el futur, desitjant que aviat s’acabi aquesta situació injusta i que la normalitat retorni i torni a omplir la vida de tots els afectats i amb ella retornin els somriures i d’aquesta manera, tots puguem oblidar aquesta enorme injustícia. Si és possible oblidar-la, és clar!

Josep Maria Aloy

Per llegir durant les festes de Nadal dels nostres joves



Val molt la pena aprofitar unes hores de les vacances de Nadal per llegir alguna novel·la o narració atractiva que ens pot fer passar una estona ben agradable que després podem compartir i comentar-la amb la resta de la família. Seran uns moments  molt intensos que no oblidarem mai més. Provem-ho!

És per això que us proposem una sèrie de títols:



Les aventures d’en Nao
Raül Romeva
Il·lustracions de Albert Asensio
Editorial La Galera, 2016

Amb expressives il·lustracions d’Albert Asensio, Edicions de La Galera, va publicar un bonic i magnífic relat per a lectors joves i no tant joves, del polític català Raül Romeva. Es tracta d’un conte fantàstic que vessa imaginació i que ha sorprès els lectors venint d’un autor que, malgrat no haver-se dedicat a la literatura per a nois i noies, acaba de demostrar la seva habilitat per moure’s amb una gran naturalitat i mestratge a l’hora d’escriure per a aquest públic. El seu domini dels recursos literaris és notable i té l’habilitat d’arrossegar els lectors fins al desenllaç definitiu de l’aventura. (Veure`n més informació).



L’infinit a les teves mans
Enric Senabre (Alcoi, 1964)
Edicions Bromera, 2018 (“Espurna”, 126)

Vivim inquiets, pendents de les xarxes, angoixats per la seva immediatesa... i el jovent potser és qui en pateix més les conseqüències perquè, sense ser-ne del tot conscients, aboquen les energies en recursos sovint poc agraïts i plaents que a la llarga els perjudicaran si no aprenen a posar-hi els límits necessaris. Enric Senabre (Alcoi, 1964) és professor d’Ètica i Filosofia. Ha rebut diversos premis d’innovació educativa i ha publicat llibres de divulgació adreçats als joves, com ara “Política per a joves inquiets” i “El viatge d’Atena”. D’aquest últim me’n vaig fer ressò, en aquest mateix bloc, l’octubre de 2015. (Veure’n més informació).



 El món fosc. Talps
Jordi de Manuel (Barcelona, 1962)
Jollibre / Grup Promotor, 2018

Jollibre/Grup Promotor acaba de publicar un relat tan insòlit com apassionant, obra de l’escriptor i biòleg Jordi de Manuel (Barcelona, 1962), posseïdor d’una àmplia trajectòria literària que cobreix diversos temes i diversos públics i que en el cas d’aquest “El món fosc. Talps” va de ciència ficció, gènere al qual l’autor està excel·lint de forma clara fins i tot pensant també en el públic juvenil.
L’autor, certament, té l’habilitat de saber situar el lector davant d’un escenari insòlit i descriure la vida d’una sèrie d’humans que des de fa anys viuen sota terra, en el món més fosc on la principal companyia que tenen són els talps que constitueixen alhora el seu principal aliment. (Veure’n més informació).



Nelson Mandela. El camí cap a la llibertat
Antonio Lozano (Tànger, 1956)
Traducció de Maria Rosich
Edit. Kalandraka, 2018

Fa cent anys que va néixer Nelson Mandela i l’editorial Kalandraka acaba de publicar una interessant biografia novel·lada escrita per Antonio Lozano (Tànger, 1956) que glossa la personalitat d’aquest polític i lluitador, Premi Nobel de la Pau, i un dels referents més notables de la humanitat, un referent que avui, sobretot els joves, haurien no sols de conèixer sinó també de reconèixer i admirar pel seu valor i coratge en la lluita per un món millor.
Aquesta biografia acosta íntimament el lector no només al Mandela diguem-ne polític i activista sinó també al Mandela pare i amic dels seus amics. Al Mandela més humà, més solidari i compromès... (Veure’n més informació).


Coses aparentment intranscendents
Pere Calders (Barcelona, 1912.1994)
Il·lustracions d'Agustin Comotto (Buenos Aires, 1968)
Edit. Nòrdica, 2017

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) és un mestre del relat breu. Els seus contes tan aviat són plens de màgia com d’un realisme corprenedor. D’altra banda, l’ús de la ironia, del bon humor, de la ingenuïtat, de la tendresa i, sobretot, de la intel·ligència fan que la seva obra arrossegui els lectors, també els joves lectors, a un viatge literari ple de sorpreses, a vegades absurdes, però riques en detalls i emocions.
És per tots aquests motius que l’Editorial Nòrdica ha publicat un recull de trenta d’aquests contes, il·lustrats per Agustín Comotto. El volum esdevé un bon tast de la qualitat literària de Calders i recull els contes que l’autor va escriure i publicar entre 1955 i 1984. (Veure’n més informació).


T’ho diré cantant
Jordi Folck
Dibuixos de Leo Flores
P. A. de Montserrat, 2018

Els pares de l'Ilai s'han reunit al menjador de casa per dir-li al seu fill d’onze anys que l'amor a vegades s'acaba i que han decidit posar fi a la seva relació de parella... Quan el noi rep la notícia es queda sense veu. S'havia quedat sense alè. Només quan recordi el cant de la natura als bells estius de Finlàndia on havia estiuejat, l'Ilai s'atrevirà a obrir la boca; però tot allò que digui serà cantant...(Veure’n més informació).



Solcs
Joana Raspall (1913-2013)
Il·lustracions de Conxi Rosique
Editorial Gregal, 2018

L’obra poètica de Joana Raspall es continua difonent amb noves reedicions dels seus poemes. La seva consolidada i extensa obra, especialment la destinada als nois i a les noies, permet una difusió pregona i ben diversa i és sempre ben rebuda pels lectors per la seva qualitat, tendresa i sensibilitat. “Solcs” és un dels últims regals destinat a tots els públics que recull una cinquantena dels seus haikus, acompanyats cada un d’ells d’una il·lustració de Conxi Rosique. A una pàgina la il·lustració i a l’altra un haiku. (Veure’n més informació).

Bones festes i bones lectures per a tots!

Josep Maria Aloy

dilluns, 17 de desembre del 2018

Vacances de Nadal i lectures per als més xics




 Les vacances de Nadal són festes que ho permeten gairebé tot i, per tant, també les activitats adequades per trobar unes estones de tranquil·litat, a vegades amb tota la família, per poder llegir, comentar, debatre i assaborir aquelles lectures que la marxa normal del curs no ens ho permet.
  
No cal forçar-les ni obligar-hi a ningú. Si venen de gust els joves lectors han de saber demanar i aprofitar-les-les. Si no, es quedaran al calaix dels records fins que algú les desitgi. Aquí en teniu una selecció:

  
En Miquelet i els gatets
Joaquim Carbó
Il·lustracions de Montse Tobella
Editorial Baula, 2018

En Miquelet és un noiet que està sempre amatent a les petites lliçons de la vida, al respecte als animals i a l’interès per tot allò que és viu i es mou. Són els ingredients que utilitza Joaquim Carbó per escampar bons hàbits, bones maneres i sobretot per transmetre al jovent una actitud ben positiva davant la vida.

  

 Abecedari dels oficis
Vanesa Amat
Il·lustracions d’Anna Clariana
Eumo editorial, 2018

Es tracta d’un recull de 26 petits textos que descriuen un pilot d’oficis, un per cada lletra de l’abecedari, des de la A d’aviador fins a la Z de zoòloga. Una petita guia que permet somiar en algunes possibilitats laborals futures i començar a enfocar una carrera –cosa cada vegada més difícil.




La Verònica vol un amic
Pep Molist
Il·lustracions d’Ona Caussa
Editorial Animallibres, 2018

La Verònica és una nena que ho vol i ho desitja tot... I té uns pares que li atorguen tot i li satisfan tots els desitjos... i, és clar, la sotmeten a una gran frustració ja que tot no es pot tenir mai i com més coses té la Verònica més s’adona, desesperadament, que encara no ho té tot.





  
Un llarg viatge
Daniel H. Chambers (Alacantí: Daniel Hernández Chambers)
Il·lustracions de Federico Delicado
Edit. Kalandraka, 2018 (Col. “Llibres per a somiar”)
Traducció de Bel Oblid

Si avanço que el text és colpidor per la seva contundència i les il·lustracions són d’un rigor, d’una delicadesa i d’una emoció sense límits... com a crític ja no tinc res més a dir... Tot el que puc dir a continuació és sobrer. No sóc prou capaç d’afegir-hi res més. La resta cal que ho vagi assimilant, si pot, el lector jove, o no tant jove, i agraeixi, en tot cas, no trobar-se en una situació dolorosa similar.



 Zoo de paraules
Ramon Besora
Il·lustracions de Sonja Wimmer
Edicions Edebé, 2018 (40 pàgines)

L’editorial Edebé acaba de publicar un excel·lent petit bestiari de Ramon Besora, il·lustrat amb gràcia i ostentació per Sonja Wimmer, que recull vint-i-dos poemes dedicats a un bon grapat de bestioles, que Besora descriu amb delicadesa i bon humor, aspectes que sens dubte divertiran els petits lectors que s’hi apropin.

Josep Maria Aloy
Bones Festes!


dilluns, 10 de desembre del 2018

“En Miquelet i els gatets” de Joaquim Carbó




Editorial Baula acaba de publicar el conte de Joaquim Carbó “En Miquelet i els gatets”, il·lustrat per Montse Tobella. El conte forma part d’una sèrie de la qual en Miquelet n’és l’únic protagonista. En aquest mateix bloc he comentat en diverses ocasions alguns d’aquests contes. En Miquelet és un noiet que està sempre amatent a les petites lliçons de la vida, al respecte als animals i a l’interès per tot allò que és viu i es mou. Són els ingredients que utilitza Joaquim Carbó per escampar bons hàbits, bones maneres i sobretot per transmetre al jovent una actitud ben positiva davant la vida.

En Miquelet, com és habitual, segueix anant al poble a passar una quants dies, a casa els avis, i continua mostrant interès per observar bé el seu entorn per tal de descobrir–hi alguna novetat o alguna sorpresa. La seva curiositat l’estimula i la seva inquietud per saber és inesgotable. En aquesta ocasió s’adona que la gata està molt més grassa del compte. També ha vist una merla vigilant el seu niu, un esquirol i una sargantana sense cua.... I amb aquests elements en té prou l’autor per teixir una historieta plàcida i agradable, carregada de tendresa i de bon humor.

       L’àvia li explica que la gata està grassoneta perquè a la panxa hi porta tres o quatre gatets i, certament, al cap de pocs dies en Miquelet descobreix la gata, que ja s’ha tornat a aprimar, i està ajaguda donant de mamar a quatre gatets golafres. Se sorprèn que la gata s’estarrufi i aixequi l’esquena quan el veu i encara se sorprèn més quan l’endemà s’adona que la gata ha traslladat el niu a un altre indret després que el noi descobrís el seu amagatall. La seva curiositat li permet aprendre i descobrir nous coneixements.


Miquelet és el nen que voldrien molts pares i mares. I és el tipus de nen que desitjaria Joaquim Carbó. Tots som conscients que la canalla d’avui està per altres fantasies que potser el complauen més però que també el priven de viure sensacions molt agradables i emocionants. Per exemple, la construcció d’un estel i la satisfacció de veure’l volar en el conte “En Miquelet i els estels”, o bé la brometa que li gasta el noi al seu avi fent-se passar per un cucut que li respon imitant el seu cant... Al conte “En Miquelet i les formigues”, l'observació continuada dels moviments i costums d’aquests petits insectes li fa l'efecte d'un gran espectacle, d'una posada en escena meticulosament assajada. L'autor, com a bon tafaner i encara més bon observador, recorda que quan era petit s'embadalia amb aquests senzills espectacles que la natura ens regala constantment. Són espectacles gratuïts que ens ofereix la vida.

Josep Maria Aloy

dilluns, 3 de desembre del 2018

“Abecedari dels oficis” una guia útil per als més petits




Eumo editorial acaba de publicar un “Abecedari dels oficis”, amb textos de Vanesa Amat, amb il·lustracions d’Anna Clariana, amb la finalitat de donar a conèixer un pilot d’oficis ordenats alfabèticament.

Diu que quan seré gran
un ofici hauré de fer,
penso jo: què seré?
Sabater potser?

       Es tracta d’un recull de 26 petits textos que descriuen un pilot d’oficis, un per cada lletra de l’abecedari, des de la A d’aviador fins a la Z de zoòloga. Una petita guia que no sols permet somiar en algunes possibilitats laborals futures i començar a enfocar una carrera –cosa cada vegada més difícil-  sinó també d’una petita guia informativa que, amb una certa ingenuïtat, més o menys divertida i estimulant, ens permeti somiar en allò que diu la cançó que “un ofici hauré de fer, penso jo, què seré?”

Diu que quan seré gran
un ofici hauré de fer,
penso jo: què seré?
Advocat potser?

Cada ofici ve determinat per uns versets o rodolins. Així, per l’ofici d’”aviador”, caldrà no tenir mai por i volar, pel cel emboirat a tota velocitat, ben al revés del “bibliotecari” que va dir: -Que bonic ser a prop dels llibres i cada dia llegir. O bé ser el “cuiner” que remena l’olla i la sopa fa xup-xup. Ja s’escapa una bombolla plena d’olor d’aquest suc. I d’aquesta manera van passant el “dibuixant”, que tot un món va creant, o fins i tot “l’escombriaire” que xiula tot fent ballar l’escombra... fins arribar a la “z” de “zoòloga” que estudia tots els animals del món, tant els més esquifits com formigues i mosquits i d’altres estrafolaris, com serpents i dromedaris.


Diu que quan seré gran
un ofici hauré de fer,
penso jo: què seré?
Professor potser?

Les il·lustracions són d’Anna Clariana que, amb figures clares i senzilles descriu amb gràcia cada un dels oficis fent-los més entenedors i descobrint-ne algun detall significatiu. També Isabel Muntañà és l’autora d’una guia de lectura al final del llibre on dedica unes pàgines a treballar alguns aspectes del llibre ja sigui a través de proposar alguns enigmes que els lectors hauran de resoldre o bé a també a estimular el lector a treballar algunes frases o dites populars, tot plegat amb un interès per millorar els hàbits lectors, descobrir noves paraules i jugar amb diversos recursos lingüístics...

Diu que quan seré gran
un ofici hauré de fer,
penso jo: què seré?
Un gandul potser?
(Lletres de Ramon
 Folch I Camarassa)

Josep Maria Aloy