dilluns, 24 de febrer del 2014

"Les verges del sol", del mallorquí Miquel Rayó


 "Les verges del sol" de Miquel Rayó (Bromera, 2013) és més que una novel.la juvenil d'aventures. Hi ha idees, enigmes diversos, dosis d'intriga, un bon ritme narratiu, personatges descrits amb precisió i una trama molt ben construïda. Tot plegat escrita amb llenguatge clar i precís que seduirà el lector jove, oimés si és un lector amb ganes d'aventura i emoció.

 La Cristina, la protagonista d'aquesta aventura, treballa al museu arqueològic de Cusco (Chile) i es trobarà immersa en una sèrie de fets, tots connectats entre si: primer la desaparició misteriosa d'una jove de l'alta societat mentre feia surf; poc després la troballa d'una mòmia requisada per la policia a la frontera; més tard l'assassinat del director del museu. Finalment, amb l'ajut de dos buscadors de tresors viurà una aventura insòlita en terres del Perú actual, embolcallada amb la força dels mites ancestrals ja que la investigació s'esdevindrà en terreny dels inques que sacrificaven verges en honor del déu Sol.

He parlat dels personatges i la veritat és que l'autor ha sabut dotar-los a tots d'unes característiques personals molt atractives. Per damunt de tots, la protagonista, Cristina, exemple de tossuderia per la defensa dels jaciments arqueològics i lluitadora fins al final per salvar i rescatar els tresors del passat històric. La seva ferma militància era odiada per a uns i notícia constant a la premsa. Segons ella, ... al sòl de Lima, la història és a pocs pams de fons... El lector se sent no sols atret per la seva personalitat sinó que se sent implicat en les seves actuacions i, fins a cert punt, ha de prendre partit: o és una saquejadora de tombes que s'oposa al desenvolupment de Lima o és una arqueòloga que vetlla pel respecte de les restes del passat...


Però al llarg de la novel.la ens criden l'atenció un munt més de personatges ben definits. Vull destacar per exemple el pilot Rímac que porta els herois fins a un llac amb un avió sorollós i atrotinat que no hauria passat cap revisió des de feia molts anys, en una escena de cinema tan esbojarrada com espectacular... el motor va amollar un seguit d'esclats agònics i l'avioneta aconseguí iniciar una marxa vacil.lant...i capcinejava com una oca de granja que ja ha oblidat volar... Les pistonades del motor eren irregulars i tuberculoses...L'avioneta rebotà diverses vegades sobre l'aigua com una gallina èbria que provàs de volar...

Apurímac és un altre dels personatges peculiars i enigmàtics: havia estat guerriller de Sendero Luminoso però se'n va cansar perquè opinava que ell no era un assassí sinó un revolucionari.... Era el gran de set germans... Peruà convençut: El Perú sempre s'ha fet tot sobre la resignació dels pobres. Un personatge capaç de donar una lliçó de pacifisme, al final del relat. Miquel Rayó, fins i tot hi fa intervenir un personatge sense nom ni cognoms. L'únic detall que ens dóna d'ell és el fet de tenir el llavi marcat per una cicatriu, la qual cosa afegeix a la novel.la un element més per a la intriga.

Però la novel.la té altres valors. Un d'ells, a part del treball de documentació que l'autor ha dut a terme, és l'atractiu i el respecte que sent per les cultures precolombines i com n'encomana el cuquet de la curiositat i del seu coneixement al lector. I un plantejament constant d'una reflexió sobre si s'ha de rescatar el passat a costa d'entorpir el creixement urbà o bé enterrar les restes arqueològiques i construir al damunt les noves ciutats. Un debat que encara avui tenim a casa nostra i que no deixa de ser controvertit.

I per damunt de tot, la cultura inca, la festa de l'Inti Raimi, és a dir, la festa del Sol: una atracció per als turistes a la gran esplanada de Sacsayhuaman, que ve a ser la celebració del solstici d'hivern, restauració folklòrica i fragmentària d'un antic i solemne ritual inca per honorar el Sol. L'autor no desaprofita l'ocasió, en aquest tema, d'abraonar-se sobre els espanyols que devastaven les capes d'or que cobrien parets del temple del Sol, en temps dels inques.

 El paisatge, com és obvi, té un paper principal dins la novel.la i permet a l'autor un bon reguitzell de bones descripcions, com aquesta: ... a cada passa, el so de la neu trepitjada semblava una queixa... o per exemple quan descriu un penal construït a cinc mil metres d'alçada... on cada respiració és una punxada, on la sang s'espesseïa com si fos de pega i el cervell i els pulmons perillaven per l'excés de líquid amb què el mal de muntanya es manifestava.

Les verges del Sol, a part de tot el que he exposat, és però una novel.la d'aventures amb les consegüents dosis d'intriga, de sorpresa, d'enjòlit, de bon ritme sobretot pel que fa a la llarga persecució dels saquejadors de restes arqueològiques i tot plegat amb un excel.lent domini del llenguatge i amb un estil narratiu ben elaborat que condueix a un desenllaç vertiginós i clar.


Josep Maria Aloy

dilluns, 17 de febrer del 2014

"Wonder", una narració escrita amb una naturalitat punyent



"Em dic August, per cert. No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant!". Wonder és una novel.la protagonitzada per un noi de 10 anys que té una deformitat facial des del naixement. Ha estat operat moltes vegades i ara es disposa a assistir per primera vegada a l'escola.

Wonder (Edicions La Campana, 2012) és la primera novel.la de la dissenyadora nordamericana R.J.Palacio. Una història de superació personal però explicada amb una naturalitat punyent i un bon sentit de l'humor que encomana vitalitat i sobretot desprèn emoció. Un relat capaç de fer patir el lector sense que, paradoxalment, deixi de somriure.

La novel.la ajuda a descobrir l'enorme capacitat que tenim els humans per superar els traumes i regalar, a canvi, alegria i bondat. En una societat que venera excessivament la imatge personal, Wonder és un cant a la bellesa interior del seu protagonista malgrat tenir una cara monstruosa.

Sabeu què crec, jo?
Que l'única cosa que fa
que no sigui normal és que
ningú no m'hi troba."

August Garcia al seu blog "Rapsòdia" ressalta la capacitat que té aquesta narració de plantejar preguntes: què vol dir "ser normal"? com acceptar i acceptar-se? quins fantasmes s'amaguen davant de molts dels rebuigs a aquells que són diferents a nosaltres? Sí, ja sé -continua dient August Garcia- que no són interrogants nous. La gràcia és com l'autora els ha sabut plantejar, sense sermons ni falses moralines.

"Em va dir (la mare) paraules tendres
que jo sé que eren per ajudar-me,
però les paraules no em poden
canviar aquesta cara."

Evidentment, Wonder toca un tema cru i dur però explicat de manera amable i molt espontània que va portant al lector a emocionar-se davant la lluita personal d'un adolescent que sap, des del primer moment, que és un "esguerro" i que a l'escola tots evitaran mirar-lo o li giraran la cara per evitar l'impacte d'una imatge repugnant. Però alhora planteja una lluita també a favor de l'acceptació, per part de tots, d'allò que ens repugna i ens molesta i ens proposa anar -com ja he dit- a la recerca de la bellesa interior que pot amagar-se darrera una cara deformada.

"A tu et passa, que la gent s'aparti per no tocar-te, Olívia?
... Doncs fes el favor de no comparar els teus dies
dolents a l'escola amb els meus, d'acord?"

Wonder és una novel.la molt recomanable per la seva sinceritat i perquè aconsegueix l'art d'interpel.lar a fons el lector -jove o no tant- amb el màxim de respecte i honestedat i sempre a la recerca de la veritat. I una recomanació final per part de Sílvia Cantos, també al seu blog "Us recomano": Aquest és, sense cap mena de dubte, un d'aquells llibres que tothom hauria de llegir, des dels joves lectors fins als més grans, és la perfecta definició d'un crossover, una lectura que s'ajusta a un perfil de lector amplíssim.

"Quan neixes compres un número,
i és només qüestió d'atzar que
et toqui un número bo o un de dolent.
És només qüestió de sort".


Josep Maria Aloy

dilluns, 10 de febrer del 2014

Llegir i escriure. El desig d'aprendre





El número 368 de "Pespectiva escolar" que correspon als mesos de març i abril de 2013, convida a fer una reflexió global per tal de replantejar algunes de les dinàmiques més arrelades a l'hora d'ensenyar a llegir i escriure en l'Educació Primària, contrastant-les amb els canvis socials que s'esdevenen actualment tant dins com a fora de l'escola.

       Es fa palès  que l'enfocament comunicatiu ha de trobar noves estratègies per garantir la capacitat dels alumnes de reflexionar sobre les llengües i els llenguatges i ajudar a corregir i potenciar la competència lingüística de cada alumne...

La modernitat és exigent: no eliminarem
les dificultats que vivim amb simples
disposicions cosmètiques.
Com cada època de la nostra història,
exigeix constructors.
(Philippe Meirieu)

El monogràfic s'inicia amb un article de la mestra Margarida Falgàs amb un títol que sembla una obvietat: "Aprenem a escriure escrivint i llegint!" Però per més obvi que sembli, l'articulista es pregunta: Com es gestiona això a l'aula? Com escriuen els alumnes? Què escriuen? Quin procés fan? Quin nivell de consciència tenen d'aquests processos? Falgàs fa un recorregut pels diversos cicles de Primària i repassa els reptes que té l'escola respecte de l'ensenyament-aprenentatge de la lectura i de l'escriptura.


"És important que com a mestres
reflexionem sobre el que fem i per què,
per poder donar sentit a la pràctica diària".
(Montserrat Fons)

"Aprendre a llegir en companyia" és el segon article d'aquest monogràfic. Ara és la professora de Didàctica de la Llengua de la Universitat de Barcelona, Montserrat Fons, qui descriu el procés de la lectura dins l'aula de Cicle Inicial. La lectura -diu- no és un simple instrument tècnic, és una eina fonamental del desenvolupament de l'individu dins la cultura i la societat. Segons Fons hi ha massa nens que llegir no els diu res i massa nens que acaben l'escola obligatòria amb uns nivells molt baixos de comprensió lectora: Una explicació possible -diu- és que no han pogut trobar que els textes els diguin coses emocionants i interessants, i així la seva experiència lectora s'ha quedat en el fet de desxifrar bé el text, però no han tingut l'oportunitat d'entrar mai en els textos. Per tant, és un treball de grup comprendre textos i cal organitzar l'aula perquè sigui possible que tots els infants, puguin dir-hi la seva sobre el text i dialoguin uns i altres per enriquir-se amb les aportacions de tots. Es tracta d'acompanyar la conversa cap a fer-se preguntes que ajudin a tornar sobre el text, per establir un diàeg que vagi del text al lector i del lector al text...

"Les paraules són eines
que poden fer moure
la màquina de la vida".
(Sandra Masdevall)

"La fàbrica de les paraules. Per uns alumnes generadors de llenguatge!" és ja un títol ben descriptiu, escrit per Sandra Masdevall, assessora LIC del Pla de l'Estyany. "La fàbrica de les paraules" és un projecte que vol iniciar una reflexió metalingüística amb els nens i les nenes de Cicle Inicial de l'escola Can Puig de Banyoles... Es tracta d'una reflexió sobre el valor de les paraules, el lloc que ocupen i com s'estructuren i ajuden a configurar el nostre entorn. I és que, com diu l'autora de l'article, les paraules són eines que poden fer moure la màquina de la vida. Un projecte interessant que s'ha anat desenvolupant fins ara i que ha permès, a mestres i alumnes, endinsar-se en els misteris i les meravelles de les paraules.


Els jocs lingüístics ens conviden a aporderar-nos
de la llengua i convertir-nos en creadors actius.
(Mariona Masgrau)

El monogràfic continua amb "Reflexionem sobre la llengua per millorar-ne l'ús", article de Mariona Masgrau, professora de la Universitat de Girona. L'autora exposa com podem potenciar la reflexió metalingüística a les aules d'Educació Primària de forma significativa i proposa quatre línies d'intervenció que inclouen la reflexió metaliterària: comparar i hibridar la nostra llengua amb altres llengües i llenguatges, jugar amb la llengua, analitzar jocs metaliteraris i aprendre gramàtica. El jocs lingüístics que proposa l'autora del treball són extrets de l'obra monumental i imprescindible d'en Màrius Serra i del seu llibre Verbàlia 2.0. L'objectiu final d'aquestes reflexions ha de ser que cal gosar explorar la llengua, jugar-hi, manipular-la i hibridar-la per anar-la actualitzant entre tots.

Si un grup de lectors parlen junts
d'una lectura, descobreixen més sobre el text
del que cadascú podria haver aconseguit individualment".
(Aidan Chambers)

Mercè Abeyà, i Àngels Prat són les autores del text titulat "Converses a la biblioteca. Parlar per llegir, llegir per aprendre", basat també en una pràctica que es va dur a terme a l'escola Mercè Rodoreda, del districte de Nou Barris de Barcelona, amb alumnes de Cicle Mitjà. L'objectiu de l'estudi va ser aprofundir en la incidència de la utilització de la biblioteca escolar com a eina educativa, especialment en la millora de la competència lectora de l'alumnat i en la manera de construir coneixement... Un seguit d'activitats en grup ha permès al grup d'alumnes generar coneixement i reflexionar sobre el propi procés d'aprenentatge.


"Per ensenyar els alumnes a comprendre
tindria sentit proposar activitats de lectura
que els fessin partíceps de tot el procés."
(Marta Minguella)

"La lectura a l'Educació Primària: quan molt està per fer i molt és possible", de la professora Marta Minguella és un text que ens brinda un seguit de reflexions sobre la lectura i com millorar-ne els resultats obtinguts en diferents avaluacions externes. Es proposa tenir en compte el bagatge propi de cada lector, la participació de l'alumne en tot el procés, tant a títol individual com col.lectiu, i el treball efectiu en totes les àrees del currículum. Segons l'autora és un camí que els centres tot just han encetat però que és possible fer.

Tanca el monogràfic un comentari sobre "El Marc europeu comú de referència, una nova mirada sobre l'ensenyament de les llengües, dels professors Juli Palou i Artur Noguerol i una àmplia Bibliografia complementària.

Un monogràfic, en definitiva, que a molts docents els aniria prou bé de donar-hi una ullada. Sens dubte.


Josep Maria Aloy

dilluns, 3 de febrer del 2014

"Com el salmó dins l'aigua", un viatge per les aigües de la vida


"Els salmons no es pregunten si seran capaços o no de remuntar el riu. Simplement ho fan". A partir d'aquesta metàfora i amb un relat senzill i vibrant, l'autor ens endinsa en les aigües originals i ens porta a fondàries insospitades de l'existència. Ens col.loca davant d'un mirall la veritable potència de l'ésser, enmig de l'evolució individual i col.lectiva.

L'autor d'aquesta excel.lent faula és Jordi Palou-Loverdos (Barcelona, 1966), llicenciat en dret i advocat acreditat davant la Cort Penal Internacional (l'Haia), un dels juristes pioners en l'aplicació del principi de justícia universal. Ha escrit diversos llibres sobre mediació de conflictes, drets humans i construcció de pau.

Aquesta faula, "Com el salmó dins l'aigua" (Pagès editors, 2013), és un excel.lent intent d'explicar les principals idees d'una feina que difícilment es podrien explicar d'una altra manera. És per això que pot ser un llibre també molt indicat per al jovent per la invitació que fa a reflexionar sobre la capacitat d'impuls que tots portem a dintre per superar els obstacles i créixer sàviament.

"...cada dia és únic. Aquest és el nostre repte diari:
viure cada dia com el que és."

Com molt bé diu Francesc Torralba en el pròleg, com a gènere eminentment simbòlic i al.legòric, la faula convida a pensar i eixampla els límits de la ment, i tot sota una aparença de simplicitat, sota la forma d’un simple conte infantil. En el moment
que ens submergim en aquest tipus de gènere ens adonem que el més transcendental es pot expressar d’una manera simple quan l’autor té la voluntat d’arribar a tothom i abandona el llenguatge críptic i esotèric només accessible a una elit.

... l'existència de cadascun dels éssers
influeix en tota la resta,
com cada una de les gotes de pluja
influeixen en el riu on som.

L'autor, a través d'aquesta bella faula ens presenta els grans temes de l’existència i de la convivència humana: el valor del viatge, l’etern retorn, la correlació dialèctica entre els pols oposats, el yin i el yang, la capacitat d’adaptació i el fluir de tot el que és, a través de la imatge del riu que ja va utilitzar l’immortal filòsof presocràtic Heràclit. I, per tant, el lector rep l'estímul i la força d'un valuós món de valors a partir dels periples i les circumstàncies que protagonitzen els personatges de la faula: els salmons. Descobreix que allò que l’uneix als éssers humans, germans en l’existència, és molt més que allò que el diferencia, i li permet descobrir camins de reconciliació i de mediació entre col·lectivitats enfrontades. Com també diu el prologuista: És un cant a l’esforç, al sacrifici, a l’heroisme, a la resistència i a la tenacitat. La faula destil.la saviesa i convicció. Però també compromís. Compromís amb la vida i compromís amb el món, amb les persones i sobretot amb el dret i la justícia universals.

"... quasi sense adonar-te'n, portes incorporada
tota la saviesa de milers de salmons que
han fet abans que tu aquest mateix viatge.
I tu continues també aquesta estela col.lectiva..."

L'autor és plenament conscient que hi ha coses difícils d'explicar si no és a través d'una faula. Per això segurament es van inventar les faules. I Jordi Palou utilitza aquest recurs i ho fa sense que es noti massa, però tampoc no dissimula gens la duresa i les dificultats de viure la vida. I cal que els joves ho aprenguin i sàpiguen que no és possible endinsar-se per les aigües de la vida sense sortir-ne ferit, d'una manera o altra. El repte  constant -diu l'autor- és transcendir les experiències -àdhuc les traumàtiques- i anar més enllà... és impressionant la capacitat d'impuls que tenim dintre.


L'autor dedicarà part dels ingressos procedents de la venda d'aquest llibre a dues organitzacions a banda i banda de les Grans Aigües, ambdues compromeses amb l'educació... Tant de bo els petits -i no tan petits- salmons als quals van destinats aquests projectes remuntin gorgs, rocs, esglaons i ràpids per complir els seus designis, tot albirant nous horitzons harmònics i equitatius

Tant de bo se'ns encomani aquesta força a tots plegats!

"...la gota d'aigua és a la vegada gota i riu.
Però aquesta gota no pot posseir el riu,
ni pot pretendre considerar-se tot el riu,
excloent la resta de gotes..."
Josep Maria Aloy