dilluns, 22 de juliol del 2013

Lectures refrescants per a les vacances dels nostres joves



Les vacances d'estiu és el millor moment...


... és el millor moment per demostrar que la lectura ens importa i ens agrada. És el millor moment per comentar les nostres lectures amb tota la família. I és el millor moment per anar engrandint la nostra biblioteca personal que serà el patrimoni que deixarem als nostres descendents.

Les vacances d'estiu constitueixen una bona oportunitat per demostrar que estimem els nostres escriptors i escriptores; que volem que segueixin nodrint-nos de bones històries, que volem ser ciutadans agraïts capaços d'homenatjar als autors que escriuen per a nosaltres.

Deixem-nos d'històries i llegim totes les que puguem!




Nocturn de Sant Felip Neri
Sebastià Bennasar
Meteora, 2013 ("Paper de fortuna", 27)


Nocturn de Sant Felip Neri (Editorial Meteora, 2013) és alhora un retrat crític i lúcid de la ciutat de Barcelona actual i la seva història, una crònica punyent de la tragèdia dels Balcans i una condemna absoluta a qualsevol mena de guerra, passada o per venir.
 Sebastià Bennasar (Palma de Mallorca, 1976) presenta una obra contundent i incòmoda, un text que és un crit enrabiat de lluita davant les terribles dificultats que algunes persones han de superar senzillament per continuar vivint. (Per veure'n més...)




Noel et busca
Àngel Burgas
La Galera, 2012 ("Lluna Roja") (215 pp.)
Premi Crítica Serra d'Or, 2013


L'Enric es desperta en un hospital. No recorda res. La policia el vigila i ell no sap en qui confiar. L'única alternativa que té és descobrir el seu passat a través dels records inconnexos que l'assalten. Però de vegades no saber res és una protecció i oblidar-ho tot és l'única sortida. Només té una certesa, que algú el busca. I no sap si li convé que el trobin...
 Noel et busca, publicada per La Galera l'any passat, acaba de guanyar el Premi de la Crítica Serra d'Or en ser considerada pel jurat una de les millors novel.les juvenils de l'any. Amb aquesta obra, Àngel Burgas (Figueres, 1965), consolida de manera notable una trajectòria literària d'una dotzena llarga de llibres per a joves. (Per veure'n més...)




Les vacances d'en Felip Marlot
Joaquim Carbó
Il.lustracions d'Òscar Julve
Barcanova, 2013 (Sopa de Llibres, 199)


La sèrie de sis volums protagonitzada pel detectiu Felip Marlot, una insòlita creació de Joaquim Carbó adreçada als lectors joves el primer volum del qual és de l'any 1979
Felip Marlot, detectiu privat, intuïtiu, tendre, senzill i ple de sentit comú. Ingenu i sincer a estones i xerraire i noble en tot moment. Un antiheroi amb molts dels tics del seu creador. Una veu clara i crítica que esdevé, sense proposar-s'ho, portaveu de la consciència col.lectiva de la nostra societat.
El primer volum de la sèrie -En Felip Marlot, il.lustrat per Maria Rius- fou publicat l'any 1979 a Publicacions de l'Abadia de Montserrat. A partir d'aleshores i fins avui se n'han publicat cinc volums més: Un altre Felip Marlot, si us plau!, il.lustrat per Maria Rius (P.A.M., 1983); El rock d’en Felip Marlot, il.lustrat per Maria Rius (P.A.M., 1992);Felip Marlot i les joies, il.lustrat per Pau Bassolí (Barcanova, 2004); Un dia en la vida d'en Felip Marlot, il.lustrat per Òscar Julve (Barcanova, 2011) i Les vacances d'en Felip Marlot, il.lustrat per Òscar Julve (Barcanova, 2013).(Per veure'n més...)




Rius paral.lels
Jordi Estrada
L’Albí, 2010 (Narrativa, 38)(167)

Durant el 2010, any del centenari del naixement de Màrius Torres, molts joves de molts instituts van tenir una excel.lent oportunitat de conèixer el poeta a través de la seva poesia.
La novel.la Rius paral.lels, del manresà Jordi Estrada, publicada per Edicions de L'Albí (2010), és una altra excel.lent oportunitat per apropar-se a l'home, Màrius Torres, que va morir l'any 1942 de tuberculosi, als 32 anys.
 Tal com ens informa la contraportada del llibre som al sanatori antituberculós de Puig d’Olena a les darreries de l’any 1942. Davant la proximitat de la mort d’en Màrius, jove poeta republicà, els seus amics més íntims evoquen vivències i episodis, llums i ombres d’un passat en què les adversitats personals i col.lectives condicionen la vida diària del sanatori i els seus malalts. (Per veure'n més...)





Serena
Dolors Garcia i Cornellà
Cruïlla, 2012 (190 ps.)
Il.lustracions de Jordi Vila-Delclòs


Barcelona, 1428. Un terratrèmol sacseja la ciutat.
Els pirates tenen segrestat l'Anselm Estrany i cal pagar el rescat. La seva filla Serena no vol abandonar les germanes a l'hospici i es proposa tirar endavant la família. Però poc es pensa que dels feixos de paper usat que compra per fer soles en sortirà alguna cosa més que sandàlies! (Per veure'n més...)




Mil revolts
Maria Mercè Roca
Barcanova, 2013 (Antaviana Nova, 200 (182 pp.)
Premi Barcanova, 2012

Mil revolts és el viatge de tres argonautes moderns -l'avi Genís, el seu nét Albert i la seva companya d'institut, la Neus-, a la recerca d'un velló d'or molt especial: la senyoreta Isabel, un antic amor d'en Genís. Es tracta d'una dona que sempre tenen a tocar però que se'ls esmuny i els fa anar cada vegada més lluny, en un periple que els porta de Girona a Gandesa, de Gandesa a Tremp i de Tremp a Girona.
Però un viatge sempre és descobriment i canvi, i al costat de la il.lusió d'en Genís per tornar a viure l'amor de la seva vida, hi trobem l'evolució dels sentiments de l'Albert, que primer són de ressentiment envers el seu avi, però que canviaran fins al punt que el noi es convertirà en el més gran defensor de la decisió del seu avi i, a més, serà capaç de guardar un gran secret. (Per veure'n més... )

Bones vacances i fins al mes de setembre!!
Josep Maria Aloy


dilluns, 15 de juliol del 2013

Fomentem la lectura, durant les vacances, entre els nostres fills i néts



       No en tinguem cap dubte: ajudar a fomentar el gust per la lectura als nostres fills i compartir amb ells les lectures és una inversió excepcional per fer-los créixer amb alegria i vitalitat. Mai no ens penedirem d'haver-hi dedicat temps i esforç. Del contrari, potser serem responsables del seu futur poc saludable.

Si aconseguim
transmetre als nostres fills la passió lectora,
els estarem deixant en herència un univers infinit
de sensacions i coneixement
i obrint-los portes a un futur més ric,
autònom i ple d’oportunitats.
No hi ha cap dubte que la meta d’aquesta
travessia espinosa bé paga la pena!
(Joan Carles Girbés)


Joan Carles Girbés, de qui he transcrit aquest petit paràgraf suggereix uns passos bàsics per fomentar la lectura i crear bons lectors: estimar els llibres i la lectura, donar exemple i triar el llibre adequat. Els dos primers passos dependran molt de l'interès que hi tingueu pares i mestres. De la tria de bons llibres, us n'informaran determinats blogs. I el "Mascaró de Proa" que esteu llegint espero que us hi ajudi. Per tant, aquí teniu unes quantes recomanacions per a nois i noies ben joves. Ah!, i no dubteu a regalar-los llibres, i que, un cop llegits, els ordenin i guardin a la seva biblioteca personal, que, amb el temps, esdevindrà sens dubte el seu tresor, potser, més valuós.



Selecció de lectures per als joves més joves:




L'Èlia va de bòlit

de Llorenç Capdevila
Il.lustracions de Marta Biel
Edit. Barcanova, 2013
(A partir de 8 anys)

... el relat del manresà Llorenç Capdevila (Alpicat, 1969), publicat per Barcanova, té tots els requisits d'una bona aventura per satisfer els lectors joves i captivar-los fins al desenllaç de la història.. 






Set Blancaneus i un nan

Carles Cano
Il.lustracions de Núria Feijoó
Edicions del Bullent
(A partir dels 8 anys)

Segons llegim a la contraportada de Set blancaneus i un nan -un títol ja significatiu i intencionat- es tracta d'una versió gamberra de Blancaneu i els set nans, només que a l'inrevés: aquí són set les princeses blanques com la neu nascudes, en dos parts múltiples, de la reina Eduarda que aprofita l'arribada d'un nan negre com el sutge en una barca a la deriva pel riu per nomenar-lo successor i obligar-lo a casar-se amb una de les seves filles. Però les coses si li complicaran a la malvada reina i el conte acabarà d'una manera totalment imprevista. (veure'n més)




Cargol, i què faràs dins un iglú?

d'Eulàlia Canal
Il.lustracions de Carole Edet
Ed. Barcanova, 2012)

Es tracta de dues petites històries d'un Cargol "fabufantàstic" que ha esdevingut ja un personatge bastant habitual en l'obra de l'Eulàlia. Un Cargol amb qui  s'emmirallen fàcilment els joves lectors per la similitud d'experiències i sensacions.






La tortuga poruga i la seva amiga eruga

Carles Sala i Vila
Il.lustracions de Marta Montañà
Edit. Barcanova, 2012)
(A partir de 7 anys)

La tortuga d'aquesta història és terriblement poruga; tant, que ja de molt petita va decidir amagar el cap sota la closca i no tornar-lo a treure mai més. No volia veure re. Per sort, però, un bon dia es fa amiga d'una petita eruga verda que l'acompanya pel bosc i li explica com és de bonic el món que l'envolta...


El conte és una metàfora aparentment ingènua però molt atractiva sobre la por, la por al món, a donar la cara, a veure enemics inexistents... La tortuga viu amb el cap amagat, doncs, fins que l'eruga li fa veure la inutilitat d'aquesta determinació...(veure'n més).


Les gallines del Batat

de Victòria Tubau
Il.lustracions de Victòria Tubau
Edit. Cruïlla, 2012
(A partir dels 7 anys)

El llibre  -Premi Vaixell de Vapor, 2012- està format per brevíssims capítols. Cada capítol porta el nom d'un nen de la classe: Batat, Leila, Fani, Mizar... i així fins a quinze. Un ventall o una galeria de personatges tots diferents però tots rics en sentiments. Així com aquell home -llegim a l'epíleg- que mirava les estrelles va veure que n'hi havia de tots colors, de totes les formes, de totes les mides: els nens de la meva classe són com les estrelles. (Veure'n més...)



El dinosaure i la sequoia

d'Hermínia Mas
Il.lustracions de Francesc Rovira
Edicions del Roure de Can Roca, 2013
(A partir de 6 anys)

Una bonica història centrada en el respecte a tots els éssers de la natura. El protagonista és un dinosaure entremaliat que es dedica a tombar arbres perquè són els únics sers vius que no s'hi tornen i, per tant, l'animal -mai millor dit- té totes les de guanyar i això el fa sentir important... fins que els arbres, molt espantats, fan una assemblea per decidir què fan i com cal resoldre aquesta situació... (Veure'n més...)







Concert de nit

de Joaquim Carbó
Il.lustracions de
Edit.Baula, 2013
(A partir dels 7 anys)

Els protagonistes d' El concert de nit, en canvi, són les bestioles del bosc que preparen un concert de nit que no vol ser altra cosa que una metàfora de l'activitat vital i frenètica de la natura on tots estem, i ens hi hem de sentir, implicats. I és amb aquesta intenció que les bestioles, vencent totes les dificultats, munten un concert on cada una d'elles té el seu paper, millor dit, la seva partitura... (Veure'n més...)






La Formiga Piga va a la biblioteca

d'Emili Teixidor
Il.lustracions de Gabriela Rubio
Edit. Cruïlla, 2012 (El Vaixell de Vapor)
(A partir dels 9 anys)

La Formiga Piga va a veure el Mussol Tot Sol, el bibliotecari, per dir-li que la reina ha de reposar després de la malaltia que ha passat i que vol uns quants llibres: els que expliquin les històries més interessants, per animar-se llegint. El Mussol acompanya la Piga per les diferents sales de la biblioteca i li parla dels llibres que els lectors llegeixen des de fa molts i molts anys.

Llegint aquest conte, recordarem l'Emili que va morir fa un any... (Veure'n més...)


El meu món de poesia

de Joana Raspall
Il.lustracions de Pere Cabaret
Edit. El Cep i la Nansa
(A partir dels set anys)

I llegint aquest llibre de poemes, homenatjarem la Joana Raspall, la poeta més veterana del País que ha complert 100 anys...

Joana Raspall ha sabut trobar l'art de dirigir-se als lectors joves amb alegria i espontaneïtat i s'ha anat guanyant un públic que ara li és molt fidel. (Veure'n més).



I, sobretot, molt bones vacances a tots els lectors!!

Josep Maria Aloy




dimarts, 9 de juliol del 2013

Avui fa 90 anys Josep Vallverdú

Felicitats, mestre!


 Nascut a Lleida l' 1 de juliol de 1923, Josep Vallverdú arriba als noranta ple de salut, amb la ment ben lúcida i amb unes ganes immenses de celebrar el seu aniversari però, també, de seguir treballant com ha fet fins ara. I treballar vol dir escriure i seguir oferint els seus textos a la multitud de lectors que conformen el seu públic habitual.

I una part d'aquest públic són els joves per als quals Vallverdú ha escrit 70 llibres. Només a La Galera, a la col.lecció “Els Grumets”, hi té una vintena de títols que sumen més d'un centenar d'edicions. El seu llibre Rovelló en porta ja una trentena en català i està traduït, a més, a l'italià, al francès, al basc, al gallec, al castellà i, fins i tot, al rus i és el llibre infantil català que més premis ha guanyat durant els últims quaranta anys. No es pot dubtar -diu el crític Francesc Boada- de la transcendència social de la seva obra, si es té en compte com és de reduït el nostre mercat.


Portada de la versió russa de "Rovelló"

Individualista al servei de la col.lectivitat. Solitari però gens insolidari. Emotiu i sensible. Una trajectòria, la seva, que s'ha anat construint lluny dels crits i dels focs d'artifici i només dominada pel testimoni d'una fidelitat rigorosa al país.

Ha guanyat multitud de premis i ha estat candidat al Premi Andersen, que ve a ser el Nobel de literatura per a joves. Ha estat un autor capaç de crear una línia pròpia i de ser-hi fidel, lluny dels batzacs de la moda -tal com diu Teresa Duran. Una bona part de la seva obra és una reflexió crítica sobre els homes i les dones i llurs conductes i febleses. Pedrolo el qualificava de fabulador i Francesc Danès de grafòman impenitent. Altres persones han dit  que és un dinamitzador cultural, un home xop de cultura o un pedagog del civisme.

Vallverdú ha estat un dels grans creadors d'opinió i un dels grans teòrics del pensament ponentí contemporani. Irònic irreductible, conversador intel.ligent, elegant i exigent... Els seus articles a la premsa són un bon antídot contra les bajanades amb què se'ns bombardeja permanentment. L'embadaleix l'estoicisme dels gossos i la seva fidelitat. No podria viure, en canvi, sense tenir algun gat a la vora.

Autor d'una obra variadíssima i consolidada

Autor d’una obra variadíssima, no puc evitar de comentar que, és un dels escriptors per a gent jove més prolífics i prestigiosos del país. Per a molts és el degà d’aquesta literatura sovint poc valorada. La seva especialitat és l’aventura, -i com li agrada que el lector assaboreixi el vent de l'aventura, quan el llegeix! Però en la seva obra s’hi observa un desig de varietat que l’ha anat portant a tocar tots els temes i totes les formes narratives. Una obra amb una trajectòria sòlida, bastida sobre uns valors que, sense oblidar el vessant lúdic, propi de la narrativa per a joves, plantegen alhora el repte d’una reflexió constant i d’un enriquiment personal del lector.


Portada de "Proses de Ponent" (1970)

En el camp del llibre per a adults destaquen els llibres sobre Lleida -Lleida, sempre Lleida!- i les terres de Ponent, entre ells la inoblidable sèrie de Catalunya visió i l'excel.lent Proses de Ponent, així com els volums que recullen una bona part dels seus articles a la premsa, com també els llibres de conferències, de pregons i de pròlegs. Vull remarcar però, de forma especial, el pes i la categoria dels teus llibres anomenats personals o del jo, especialment els dietaris, obres en les que mostra amb més claredat i contundència no sols les seves opinions i pensaments sobre el país, la societat, la cultura... sinó també les seves cabòries, -com diu ell mateix- les seves preocupacions i neguits davant el pas del temps, la pèrdua dels amics, la poca traça dels polítics i el procés de regressió que s'observa, en molts aspectes, al nostre país que han provocat que sobretot en els últims anys, hagi mostrat el seu desencís general i hagi endurit el seu discurs, accentuant el seu nacionalisme i denunciant els atacs i el poc tremp que els seus conciutadans han manifestat a l'hora de reivindicar els seus drets.

I, mentrestant, com he dit, segueix treballant. I sempre barrinant nous projectes i rebent continus reconeixements d’entre els que destaco el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat l’any 2000, i el Doctorat Honoris Causa per la Universitat de Lleida l’any 2004. Durant els últims mesos ha rebut també el Memorial Joan XXIII i el Premi Jaume Fuster. Homenatges a dojo i també algun contratemps dolorós -com ha estat la mort de la Isabel, la seva esposa- contratemps que ha afrontat amb valor.

Estic convençut que amb la seva obra, milers i milers de lectors de diverses generacions, avui són més rics i més feliços. Algun dia la societat haurà d’agrair, amb més fermesa i convicció, que Vallverdú hagi dedicat el seu temps i la seva capacitat fabuladora a ajudar a trobar una mica més de sentit a la vida i a fer-la una mica més civilitzada i humana. I, és clar, també una mica més divertida.

Rovelló (Il.lustració de Narmas)

Una figura pont entre generacions

Has estat un "autor tot terreny" -com el va definir l'Isidor Cònsul- però no ho ha tingut fàcil malgrat haver escrit 160 títols, haver traduït 70 volums i haver estat un dinamitzador cultural de primer ordre. No ho ha tingut fàcil perquè en aquest país, pel fet de dedicar-te al llibre infantil i juvenil pots arribar a ser considerat un escriptor secundari; i si, a més, ets de Ponent, difícilment t'inclouran a la llista d'autors coneguts i reconeguts... Aquesta situació, ben anòmala, per cert, l'ha molestat en moltes ocasions però ell ha contestat sempre de la millor manera: amb més obra, amb més feina i amb més dedicació... I sempre amb una envejable generositat!

Diu Jaume Cabré que la generositat de l'escriptor consisteix a escriure regals que no li hem demanat, que emanen només de la seva voluntat creadora i de la generositat de voler dedicar-hi hores d'esforç... Parlar de Vallverdú –segons Albert Turull- és parlar d’una veu personal, personalíssima que és l’expressió de fet d’una veu col·lectiva.

Vallverdú –diu Xavier Macià- no és un autor d’obres sinó un autor d’obra; un autor compacte en el seu conjunt, ben poc susceptible de fragmentarismes, d’aproximacions parcials. Una obra que esdevé un mosaic complet –com diu també Eva Esteve- perquè només com un mosaic sencer podem entendre i abordar el dibuix d’una figura compacta i coherent que ofereixen totes les peces.

Homenatge a Vallverdú (Acte central a l'Institut d'Estudis Ilerdencs)

Passeig d'Aniversari

Amic Vallverdú: avui, amb motiu dels teus noranta anys, estàs immers en un esgotador Passeig d'aniversari que desitjo i desitgem que sigui per a tu un passeig gloriós i gratificant. Per als qui et coneixem, esperem que sigui un motiu més per a demostrar-te el nostre afecte i la nostra admiració... I, és clar, per als qui encara no et coneixen una possibilitat per poder constatar -ai, las!- tot el que s'han perdut i tot el que s'estan perdent.

Moltes felicitats, Josep Vallverdú!


Josep Maria Aloy

dilluns, 1 de juliol del 2013

Avui fas 100 anys, Joana Raspall



Cent anys! 
Cent mil felicitacions !!

Avui és un dia molt gran: la poeta Joana Raspall, que va néixer el mateix any que Salvador Espriu, que Joaquim Amat-Piniella, que Bartoneu Rosselló-Pòrcel... i que l'Aurora Diaz Plaja, és, de tots ells, l'única que, encara, ens pot explicar tot un segle i viure, amb el cap ben clar, els homenatges que el nostre país li dedica amb motiu d'aquesta insòlita i feliç efemèride.

"És la poeta que més m'agrada- deia el Toni, un nen de nou anys, de Manresa- perquè l'entenc! Quan un nen és capaç d'expressar un sentiment com aquest vol dir que l'edat no és cap obstacle per sintonitzar amb la gent jove. I això és un gran mèrit de la Joana que s'ha fet estimar a través dels seus poemes.

Avui té lloc al Palau de la Generalitat l'acte central d'homenatge de tot el país a qui ha estat durant cent anys un exemple de civisme, un model d'implicació en l'ámbit cultural de la nostra societat, un referent en el camp de la poesia sobretot per a joves i una persona que ha sabut transmetre uns sèrie de valors entre els quals destaquen la bonhomia, l'amor a la llengua i la senzillesa excepcional dels seus textos.

Avui és un d'aquells dies en què tampoc no calen massa paraules per expressar un reconeixement sincer a una persona que s'ha dedicat, precisament, a treballar tota la vida amb i per a les paraules:

Estimo les lletres
que formen els mots,
els llavis que els diuen
i el cor que els entén,
perquè als mots hi ha l'ànima
de tota la gent.


He participat entusiàsticament a difondre l'obra de la Joana Raspall, he format part del grup d'amics de la seva persona i obra, un grup que hem volgut anomenar-nos L'Eixam: "L'Eixam d'Amics de la Joana Raspall". Un eixam a l'entorn d'una reina que ens ha captivat per la seva humanitat i senzillesa: Joana Raspall, la veu poètica més veterana del país. Feliç centenari!

Moltes felicitats, Joana!!

Josep Maria Aloy