dilluns, 26 de setembre del 2016

Retornen els clàssics (i 3): El centenari de l'escriptor més "esbojarrat"



Clàssics són aquells autors o bé aquelles obres que sempre són actuals i que es van reeditant constantment perquè tenen la capacitat de continuar suscitant interès i emoció més enllà del temps i de les modes.

Ja vaig parlar de Ramon Llull i especialment del seu bestiari, "Llibre de les bèsties", molt adequat també per als lectors joves, que diverses editorials han reeditat per tal que no oblidem ni l'autor ni la seva obra just quan es compleixen 700 anys de la seva existència.

A banda de Llull, però, en poc temps han aparegut almenys tres clàssics més que vaig presentant aquest dies. Fa dues setmanes parlava del relat més kafkià de tots els relats de ficció: "La metamorfosi" de Franz Kafka (Sembra Llibres). La setmana passada vaig fer un comentari del relat que té per protagonista "l'escrivent que preferiria no fer-ho", "Bartleby,l'escrivent", de Herman Melville publicat per Bromera.

Finalment, avui presento el tercer clàssic d'aquesta tongada, que torna a ser un llibre de Sembra Llibres que ofereix els millors relats de l'escriptor més "juganer i esbojarrat", Roald Dahl, amb motiu del centenari del seu naixement. Cal felicitar les editorials que aposten pels clàssics i ens els retornen amb tot l'afany de traslladar-nos de nou el plaer de disfrutar-los.

Si tens bons pensaments
et brillaran a la cara
com si fossin rajos de sol,
i sempre faràs goig.
(Roald Dahl)
"Els millors relats de Roald Dahl"

Molt ben traduïts per Ferran Ràfols Gesa i amb una introducció de Wendy Cooling, aquest recull conté 12 contes de l'escriptor gal·lès nascut el 1916 de qui enguany celebrem el centenari del seu naixement. La major part de l'obra d'aquest escriptor és celebrada i molt estimada per la població jove per a qui Dahl ha esdevingut un mite. No tant celebrada, en canvi, la seva obra per a adults, que també. Són dotze relats molt atractius que expliquen històries ben teixides, amb molta intriga, amb bon ritme i sempre amb una bona dosi d'ironia, de sorpresa i de transgressió. La majoria d'aquests relats o contes tenen un gran sentit de l'humor, un humor una mica estrafolari i fins i tot macabre amb desenllaços inesperats i totalment imprevisibles en molts casos. Tot plegat resultat d'una literatura divertida i atractiva no sols per als adults sinó també per a lectors joves.

Des de la història que relata la construcció d'una computadora que tingués una gran memòria i que fos capaç d'escriure frases i, fins i tot novel·les senceres, passant per l'atrevida i sorprenent juguesca que un vell fa a un jove que el desafia dient-li que el seu encenedor s'encén sempre per molt que bufi el vent... continuant per les trifulgues de Cyril Boggis que, disfressat de capellà, es dedica a la compra i venda de mobles antics visitant la gent dels petits pobles on se suposa que hauria d'exercir el seu apostolat...fins al relat dotzè que tanca el volum. Es tracta d'històries que parlen sobretot d'allò que són capaços de fer els humans, de les seves misèries i mentides i de com gosen enganyar descaradament els altres. Són personatges quotidians però ressentits, venjatius i bastant psicòpates. I el mèrit de l'escriptor no és solament explicar aquestes històries insòlites sinó la manera com les explica. No tindrien el mateix resultat si no fos per aquesta mena d'humor negre amb què les acompanya i aquests finals sorprenents que el lector no acostuma a endevinar fins que s'hi troba. La perversitat va planant per damunt de la majoria de personatges que ofereixen la cara més fosca de l'espècie, alhora que sovint provoquen una satisfactòria riallada en els lectors.
Els llibres no ens haurien d'intimidar,
haurien de ser divertits, emocionants i meravellosos,
i el fet d'aprendre a ser lector et dóna un avantatge enorme.
Si vols fer alguna cosa que valgui la pena en aquesta vida,
has de llegir un munt de llibres.
(Roald Dahl)

(Roald Dahl)

A la introducció, Wendy Cooling manifesta que Roald Dahl ens pertany a tots com aquell que pertany a una família, perquè d'una manera força peculiar s'ha convertit en part de les nostres vides. Estimava els llibres i tenia l'anhel que els nens i els joves es convertissin en lectors, que se sentissin còmodes amb els llibres i no intimidats. Deia: els llibres no ens haurien d'intimidar, haurien de ser divertits, emocionants i meravellosos, i el fet d'aprendre a ser lector et dóna un avantatge enorme. Si vols fer alguna cosa que valgui la pena en aquesta vida, has de llegir un munt de llibres. Paraula de Roald Dahl!

Com molt bé diu Wendy Cooling, l'obra de Roald Dahl, sobretot la infantil, amb històries fantàstiques i d'una gran imaginació i complicitat amb el públic jove (veure'n més informació), no sempre agrada als adults, però la gent jove l'ha adorat des de fa molt de temps, i el que ha escrit ha servit perquè molts s'enganxessin als llibres. Sembra Llibres ens dóna ara una bona oportunitat per seguir llegint Roald Dahl assaborint aquesta dotzena de relats "esbojarrats".

Josep Maria Aloy

dilluns, 19 de setembre del 2016

Retornen els clàssics (2): L'escrivent que "preferia no fer-ho"



Clàssics són aquells autors o bé aquelles obres que sempre són actuals i que es van reeditant constantment perquè tenen la capacitat de continuar suscitant interès i emoció més enllà del temps i de les modes.

Ja vaig parlar de Ramon Llull i especialment del seu bestiari, el "Llibre de lesbèsties", molt adequat també per als lectors joves, que diverses editorials s'han proposat reeditar per tal que no l'oblidem just quan es compleixen 700 anys de la seva publicació.

A banda de Llull, però, en poc temps han aparegut almenys tres clàssics més. Ja vaig comentar la setmana passada el relat més kafkià de tots els relats de ficció: "La metamorfosi", de Franz Kafka, publicat per Sembra Llibres.

Avui presento el segon clàssic: el que té per protagonista "l'escrivent que preferiria no fer-ho", "Bartleby, l'escrivent", de Herman Melville publicat per Bromera. Finalment, el proper dilluns li tocarà el torn al tercer clàssic d'aquesta tongada, que torna a ser un llibre de Sembra Llibres que ofereix "els millors relats de l'escriptor més juganer i esbojarrat", Roald Dahl, amb motiu del centenari del seu naixement. Cal felicitar les editorials que aposten pels clàssics i ens els retornen amb tot l'afany de traslladar-nos de nou el plaer de disfrutar-los.

Si bé d'altres escrivents podria escriure la vida
sencera, amb Bartleby aquesta tasca resulta impossible.
Crec que no existeix material suficient per a una
biografia completa satisfactòria d'aquest home.
Es tracta d'una pèrdua irreparable per a la literatura.


Bartleby, l'escrivent que "preferia no fer-ho"

No deixa de ser curiós i sorprenent que Herman Melville, l'autor de "Moby Dick", una de les més famoses aventures que s'han escrit mai, s'arruïnés amb aquesta obra i en canvi obtingués un èxit molt acceptable amb un relat breu i insòlit com és "Bartleby, l'escrivent".
Les raons són múltiples entre les quals cal destacar la creació d'un personatge, Bartleby, que és capaç ell sol d'atraure l'atenció del lector i arrossegar-lo fins al desenllaç de l'obra. Un altre dels ingredients que justifiquen l'èxit d'aquesta curta història és la seva originalitat i aparent senzillesa, així com la densa atmosfera que es va creant a poc a poc i que arriba a empapar l'ambient d'una tensió dramàtica que va creixent en intensitat.

Situem-nos: un advocat té tres treballadors a la seva oficina però en necessita una altre per l'excés de feina i contracta un home desconegut però que des del primer dia es mostra enormement eficient i treballador. Tant, que es passa el dia a l'oficina treballant tot el dia, sense fer cap altra activitat ni sense agafar-se un temps de descans. Un bon dia però es planta i molt educadament manifesta a l'advocat que "preferiria no fer la feina". Així de clar. I no la fa. L'advocat no entén els motius però s'adona que la decisió de l'escrivent, sorprenentment, és definitiva i, a partir d'aquest moment, es debat en el dilema de si cal acomiadar-lo o seguir-lo aguantant per si canvia d'opinió... Bartleby aconsegueix despertar en l'advocat un sentiment de compassió que l'anirà embolcallant en els dubtes, I no explico el final per no condicionar el lector.

... copiava dia i nit, a la llum del sol o de les espelmes.
... escrivia d'una manera silenciosa, pàl·lida, mecànica
... Però hi havia alguna cosa en Bartleby que no sols
em desarmava, sinó que, d'una forma prodigiosa,
em commovia i em desconcertava.

L'aparent senzillesa d'aquesta obra, per cert, molt adequada per als lectors joves que s'ho passaran bé llegint-la, rau en la profunditat dels seus missatges i l'expeditiva i sorprenent conclusió a què ha arribat l'oficinista, segur d'ell mateix i ferm en el seu propòsit malgrat li pugui suposar una càstig o un comiat. Bartleby és un exemple de l'home solitari, sense vida social, a qui ningú espera mai i que es pot permetre decidir el seu futur perquè el seu futur no té al·licients ni projectes ni encara menys reptes. No hi ha raons que justifiquin la seva decisió. Simplement deixa de treballar, és a dir, "prefereix no fer-ho". I punt.

La seva pobresa és gran; però la seva soledat, que
horrible. !... Per primera vegada a la meva vida em
va envair un sentiment de malenconia aclaparadora
 i punyent. ... El vincle que ens unia com a humans
ara m'arrossegava irremeiablement a la melangia.
Una melangia fraternal!

L'home sense atributs

L'edició que presento avui és la que acaba de publicar l'editorial Bromera. Es tracta d'una molt bona traducció feta per Pau Garcia Pons i Josep Marco Borillo i conté una introducció amb informacions sobre l'escriptor Melville i la seva obra. Josep Marco Borillo, l'autor de la introducció, posa en evidència que Bartleby és el protagonista absolut d'aquest relat, el principi i el final de la història i destaca la idea que no es tracta d'un rebel, ja que no es nega obertament a fer allò que li manen; només diu que "preferiria no fer-ho". I aquesta resposta no sols desarma el seu patró, l'advocat, sinó que cancel·la de manera efectiva la possibilitat de la interacció tan professional com personal. Per a Borillo és una resposta paralitzant, inhibidora en el doble sentit de possibilitar la paràlisi pròpia (la de Bartleby) i d'inhibir la resposta de l'advocat... Bartleby no té ni passat ni un futur, no té context, i sense context no hi pot haver significat ni interpretació. És un fantasma... un ésser de naturalesa angelical, sense voluntat, fascinat pel no-res...

Bartleby és la història d'un home de qui no se sap a penes res... El "no" de Bartleby pot ser un no a la vida, en general. El nostre heroi ni menja, ni treballa, ni parla, no sembla conèixer ningú, ni fa res en concret... tant se li'n dóna el que li proposen de fer perquè no pensa fer res. Passa les hores com un badoc davant d'una paret cega. Allò que el defineix és la paràlisi, la inactivitat, l'immobilisme, el silenci.... una desesperança absoluta, d'una total falta d'expectatives. Bartleby també podria ser  "l'home sense atributs" de la novel·la de Robert Musil: un qualsevol,  algú que, en no tenir context, ni passat ni futur, no té res que el defineixi. O si:  precisament allò que el defineix és la manca de trets definidors. Això fa de Melville un avançat al seu temps, ja que, en esperit, l'emparenta amb autors del segle XX com ara Kafka o Beckett. El nihilisme esdevé, doncs, una manera d'estar al món..

Se m'havia convertit, ben clarament,
en una pedra de molí lligada al coll,
no només inútil com a penjoll, sinó
a més dolorosa com a càrrega.

La nota introductòria acaba dient-nos que el relat és una petita obra mestra. Petita per l'extensió, no per res més.... De vegades no calen centenars de pàgines per a dir coses rellevants sobre la condició humana, per exemple. Com totes les obres mestres, Bartleby conté grans dosis d'indeterminació, d'ambigüitat. No acabem de saber què és exactament el que ens vol dir l'autor, amb aquest text... es tracta d'un relat que permet una gran multiplicitat de lectures. Una obra que val la pena llegir i recomanar, especialment també al públic jove ja que conté prou ingredients per invitar-los a una reflexió més o menys profunda sobre la vida, les expectatives de futur i els reptes que cal afrontar per no caure ni en l'immobilisme ni en la solitud. Per no esdevenir un nou Bartleby!

Josep Maria Aloy



dilluns, 12 de setembre del 2016

Retornen els clàssics (1): la novel·la més kafkiana



Clàssics són aquells autors o bé aquelles obres que sempre són actuals i que es van reeditant constantment perquè tenen la capacitat de continuar suscitant interès i emocions més enllà del temps i de les modes.

Ja vaig parlar de Ramon Llull i molt especialment del seu bestiari, el seu famós "Llibre deles bèsties", molt adequat també per als lectors joves. Diverses editorials han apostat per reeditar aquesta obra de Llull perquè la puguem seguir llegint just quan es compleixen 700 anys de la seva publicació.

A banda de Llull, però, en poc temps han aparegut almenys tres clàssics més que aniré presentant en els propers tres comentaris. D'entrada, el que comento avui és el relat més kafkià de tots els relats de ficció: "La metamorfosi", de Franz Kafka, publicat per Sembra Llibres.

La setmana que ve presentaré el relat que té com a protagonista Bartleby, "l'escrivent que preferiria no fer-ho", de Herman Melville publicat per Bromera.

Finalment, el tercer clàssic d'aquesta tongada, torna a ser un llibre de Sembra Llibres que ofereix els millors relats de l'escriptor més juganer i "esbojarrat", Roald Dahl, amb motiu del centenari del seu naixement. Cal felicitar les editorials que aposten pels clàssics i ens els retornen amb tot l'afany de traslladar-nos de nou el plaer de disfrutar-los.

"La metamorfosi", la nova llavor de Sembra Llibres

"Si el llibre que llegim no ens desperta
com un cop de puny en el crani, llavors per
què el llegim? Un llibre ha de ser la destral
 per al mar gelat que portem dins."
(Franz Kafka)

"Un matí que el Gregor Samsa es va despertar d'uns somnis agitats, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós...". Multitud de lectors de totes les èpoques i edats reconeixerien aquest inici d'una de les novel·les més insòlites i atractives de la literatura universal. Aquest inici que transcric pertany a l'excel·lent versió de "La metamorfosi" de Franz Kafka que publica Sembra Llibres.

(Il·lustració d'Aitana Carrasco)

Fa un segle que Gregor Samsa es va despertar per primera vegada d'uns somnis agitats i continua atrapat en el cos d'un insecte monstruós a l'espera d'un destí fatal. Ara la novel·la ha estat traduïda per Marta Pera, il·lustrada per Aitona Carrasco i porta un pròleg de Joan Miquel Oliver, fundador i compositor del grup Antònia Font. Tot plegat, una aposta de l'editorial valenciana per la recuperació i revisió de clàssics imprescindibles i necessaris especialment pensant també en els adolescents que agrairan, sense cap mena de dubte, una versió perfectament accessible als seus coneixements i capacitats lectores.

"Kafka és una espècie d'escriptor
sense precedents, és un punt de partida,
és el principi de qualque cosa."
(Joan Miquel Oliver, al pròleg)


Un dels motius pels quals l’obra de Franz Kafka segueix despertant fascinació cent anys després de la seva publicació és per la manera en què converteix sentiments generalment negatius, identificables com a comuns en qualsevol existència quotidiana, en material narratiu polític i filosòfic de primera categoria... Segons l'autor del pròleg, llegir Kafka no té cap dificultat, no s'ha de saber res per entendre la seva literatura sorprenent, enigmàtica i plena de fantasia. El seu llenguatge és senzill, directe i mancat de qualsevol ornamentació, ambigüitat o eufemisme... i l'obscuritat que podem trobar en la seva obra ve molt sovint acompanyada d'ironia i sentit de l'humor... Per això considero que és també una lectura perquè la gaudeixin els joves lectors i observin l'atmosfera de tensió que va creant la història a mesura que va avançant i puguin fixar-se també amb amb totes les reaccions tant del protagonista, com, sobretot, de la resta de la família del Gregor davant d'un fet tan insòlit i peculiar. Allò que és més curiós d'aquesta singular obra és el fet que el protagonista, Samsa, és qui viu amb més tranquil·litat la seva transformació i és la família qui la pateix més i ho considera un fet horrible.

A mesura que llegim, però, ens sentim més i més
propers a Gregor i més allunyats d'aquells que
conserven la seva aparença humana però que, al
capdavall, demostren ser molt més animals que
no pas ell. (Laura Borràs, a "Clàssics moderns")

Segons la professora Laura Borràs, parlar de Franz Kafka significa acarar-se a un dels autors més problemàtics, més enigmàtics, més fantàstics i més genials de la literatura universal. I jo afegiria, i més atractius. Com a autor enigmàtic no sols ha acabat encunyant l'adjectiu, "kafkià" sinó que es tracta d'un autor que ha esdevingut un referent en el camp de la novel·la moderna a partir precisament d'aquesta barreja permanent entre vida i literatura que l'han convertit en un dels grans clàssics de la literatura universal. I un dels més insòlits i atractius, sens dubte.

Josep Maria Aloy