“Sóc el doctor Rupert
Grip
i tracto tota mena de
mals:
mals que corren o
s'estan quiets,
pors estranyes i fòbia a
les aranyes,
espasmes i col·lapses,
tristeses de l'ànima i
ràbies vàries,
abandó i desamor,
manies que molesten com
mosques
i preguntes que
punxen...
La consulta cal fer-la
per carta
amb una descripció breu
dels símptomes.
En uns dies més o menys
raonables,
segons la lluna,
rebreu la resposta
convenient.
Els horaris oscil·laran
segons bufi el vent.
La bústia la trobareu
penjada
al roure roig a
l'entrada del bosc tenebrós.”
Així comença un divertit relat escrit a quatre mans per
dues escriptores reconegudes i il·lustrat, en blanc i negre, per Carles Arbat.
El llibre ha estat editat per Animallibres a la seva àmplia col·lecció “La
Formiga”.
Un relat que llueix per la capacitat d’inventiva de les
seves autores
Un dia, tornant en tren, el narrador va trobar un paquet
que deia "confidencial" i que feia olor d'encanteri i confessions a
cau d'orella. A dins del paquet, una pila de cartes, ordenades i separades en
cinc apartats esperaven ser llegides... I mentre el truquen per telèfon deixa
que els lectors fem una ullada a aquest conjunt de cartes...
Apartat 1: cartes amb coses que passen tot sovint
Dins d’aquest primer apartat, trobem la carta d’una tal Mònica
que li diu que se li ha enganxat un xiclet a la cara... i també la del Jaume
que diu que quan es lleva es posa l'ull esquerre al cantó dret, el nas al front
i un dia fins i tot es va posar la boca al costat de les orelles. Una carta
més: la de la Margarida que comenta que té uns somnis que van a gran velocitat
i es desperta molt cansada... N’hi ha més i totes busquen una resposta que el
Dr. Rupert haurà de complaure, òbviament.
Apartat 2: Cartes amb problemes peculiars que cal
estudiar en profunditat:
Les del segon apartat ja són una mica més insòlites i
recargolades. La primera és d’un tal Marià i diu que durant dotze hores al dia
és humà mentre que les altres dotze hores és un robot... La Janet l'escriu per
demanar-li un remei per als seus cabells que s'estiren com volen i l'estiren
amb tanta força que li fan mal... i així podem anar llegint, cada carta amb la
seva demanda d’una solució.
Apartat 3: Post-its d'urgència
A partir d’aquest tercer apartat la història es dispara i
els seus personatges intervenen directament creant una sèrie de relacions i
trifulgues on l’amistat, l’enamorament, les discussions i la complicitat es fan
els amos del relat. En Marià, la Janet, la Lliberta, el mateix doctor Rupert...
estableixen un conjunt de contactes que van portant el lector cap a un desenllaç
ple de situacions divertides que no puc explicar i que, per tant, les deixo
aquí perquè sigui cada lector qui vagi seguint el fil de la història al seu
ritme.
“L’extraordinari doctor Rupert” és, en definitiva, un
relat que encomana alegria i que divertirà els lectors joves, fins i tot
aquells a qui no els acaba d’agradar del tot la lectura. Amb aquest relat tenen
un bon motiu per passar-s’ho la mar de bé.
Josep Maria Aloy