dijous, 17 de desembre del 2015

Nadal amb llibres: una manera de viure les festes




"Si aconseguim transmetre als nostres
fills la passió lectora, els estarem deixant
en herència un univers infinit de sensacions
i coneixement, i obrint-los portes a un futur
més ric, autònom i ple d’oportunitats."
(Joan Carles Girbés)


Les vacances de Nadal són una oportunitat perquè deixem que la lectura entri a la llar. Una oportunitat perquè els adults llegim però sobretot perquè encomanem aquest virus i estimulem la nostra mainada perquè s'enriqueixi identificant-se amb personatges de ficció que alhora que els diverteixin també els ajudin a créixer.

Transmetre als nostres fills i alumnes la passió lectora és -com diu l'editor Carles Girbés- deixar-los en herència un univers infinit de sensacions i coneixement, obrint-los portes a un futur més ric, autònom i ple d'oportunitats.

«...A més de ser un dels instruments més poderosos
que tenim per accedir a la informació i per apropiar-nos-en,
la lectura és una companya per a l’oci i el divertiment,
una eina per al desenvolupament personal, que ens permet
explorar mons diferents al nostre, reals o imaginaris,
i una font de plaer inesgotable.
(Revista "Infància", 2000)


Una selecció de llibres per a tots els gustos i edats

De quin color és un petó?
Rocío Bonilla
Animallibres, 2015
(Àlbum per a primers lectors)

A la Mònica, a qui tothom diu Minimoni, li encanta pintar mil coses de colors: marietes vermelles, cels blaus, plàtans grocs... però mai no ha pintat un petó. De quin color deu ser un petó? Vermell com una deliciosa salsa de tomàquet? No, perquè també és el color de quan estàs empipat... Verd com el dels cocodrils, que sempre li han semblat tan simpàtics? Impossible, perquè és el color de les verdures i no li agrada pas menjar-ne! (Més informació)

"Petits descobriments" (col·lecció)
Editorial Baula, 2015
(Col·lecció per a primers lectors)

L'editorial Baula ha publicat els deu primers títols de la col·lecció "Petits descobriments", obra del tàndem format per Marta Luna, pel que fa als textos i Ximena Maier per les il·lustracions. La col·lecció va adreçada als primers lectors i està formada per petits llibres de coneixements destinats a la difusió de temes tan senzills com quotidians i a mostrar el procés que va d'una realitat molt propera fins a conèixer el seu origen... (Més informació)



 El nen dibuixat

Martí Gironell (Besalú, 1971)

Il·lustracions de Pedro Rodríguez

La Galera, 2015 (Grumets, 239)

(Per a primers lectors)


Amb "El nen dibuixat" (La Galera, 2015), l'escriptor Martí Gironell s'endinsa, per primera vegada, dins del món de la literatura infantil amb un conte que, il·lustrat amb uns atractius i rutilants dibuixos de Pedro Rodríguez, gira a l'entorn de la necessitat de fomentar el gust per la lectura des de la infància. (Mésinformació)

 Ha passat el circ
Joaquim Carbó
Il·lustracions de Júlia Sardà
Baula, 2015
(Per a primers lectors)

"Ha passat el circ", del veterà escriptor Joaquim Carbó, un conte publicat per Baula i il·lustrat per Júlia Sardà, té tots els ingredients perquè la mainada s'ho passi bé: primer pel tema del circ, sempre tan atractiu, després per la presència d'uns personatges simpàtics com són els micos; i, finalment, per la petita emoció final que vol ser una trucada al cor dels lectors. (Mésinformació)

Faules de sempre i altres contes d'animals
M. Carme Bernal i Carme Rubio
Il·lustracions de Laura Reixach
Eumo Editorial, 2015
(A partir dels 8 anys)

El recull de "Faules de sempre" està format per nou relats, protagonitzats tots ells per animals de tota mena on, com és propi de les faules, permeten exhibir les seves millors qualitats -la murrieria, la intel·ligència, l'esforç...- o bé, contràriament la seva habilitat per enganyar, fins i tot per mentir sense escrúpols. Qualitats i defectes que, malgrat que són escenificats per animals, van destinades a criticar directament les conductes dels humans. (Mésinformació)
  

Llibre de les bèsties
Ramon Llull
(Versió de Roc Casagran)
Il.lustracions d'Aitana Carrasco
Sembra, 2015
(A partir dels 10 anys)

El "Llibre de les bèsties", publicat per Sembra Llibres, és una versió actualitzada i alhora fidel de l'obra de Ramon Llull, a través de l'escriptor Roc Casagran, amb unes il·lustracions sòbries i elegants d'Aitana Carrasco que encapçalen cada un dels set capítols del llibre. Es tracta d'un excel·lent regal per a tota classe de lectors, joves i adults, que ens arriba com a homenatge i reconeixement del nostre i gran Ramon Llull, mort fa 700 anys... (Més informació) 

 
Afegeix la llegenda
Com un record d'infantesa
Feliu Ventura
Il·lustracions de Daniel Olmo
Sembra Llibres, 2015
(Per als adolescents)

El cantant i autor de cançons Feliu Ventura acaba de publicar a l'editorial Sembra Llibres la novel·la "Com un record d'infantesa" on debuta en el camp de la narrativa amb una interessant novel·la il·lustrada per Daniel Olmo. L'obra té com a eix central la figura i l'obra de l'Ovidi Montllor, així com les ferides i esperances dels qui van combatre a les files militars. El resultat és un vibrant i bell homenatge al cantautor d'Alcoi... (Més informació)

Pedra de tartera
Maria Barbal i Farré
Laia, 1985 ("El Nus", 51)
(Premi Joaquim Ruyra, 1984)
(Per als adolescents)

Fa 30 anys que Maria Barbal va escriure "Pedra de tartera", per tant és un bon motiu per fer-ne una atenta lectura. La protagonista de la història explica en primera persona el relat de tota la seva vida des que era adolescent –cap al 1910- fins a la seva vellesa, cap als vuitanta. Es tracta d'una novel·la de gran qualitat literària, sense concessions ni a l’estil ni al llenguatge, un element no sempre del tot habitual en la novel·la per a joves. (Més informació)


 I fins aquí, ara com ara... Des d'aquest bloc desitgem que els lectors s'ho passin bé llegint, que els pares i mestres en siguin còmplices i que per damunt de tot el ressò d'aquestes lectures serveixi per a fomentar-ne moltes d'altres. Créixer envoltat de lectures és viure acompanyat d'altres vides, a més de la pròpia. Val la pena!

Bona lectura! Bon Nadal!


Josep Maria Aloy

dilluns, 14 de desembre del 2015

"Ha passat el circ", un un conte infantil del veterà Joaquim Carbó



L'escriptor Joaquim Carbó posseeix una llarga trajectòria com a narrador i sap treure bon partit de qualsevol petit detall o situació tot convertint-la en un divertit acudit i a vegades en una alliçonadora experiència per als lectors joveníssims que tenen la sort d'accedir als seus contes.

"Ha passat el circ", publicat per Baula i il·lustrat per Júlia Sardà, té tots els ingredients perquè la mainada s'ho passi bé: primer pel tema del circ, sempre tan atractiu, després per la presència d'uns personatges simpàtics com són els micos; i, finalment, per la petita emoció final -que em guardaré prou de desvetllar- que vol ser una trucada al cor dels lectors.



       Joaquim Carbó, que acaba també de publicar "Va com va!" (Editorial Males Herbes), una història per a adults que ha estat qualificada de tragicomèdia indignada, amb un pols narratiu frenètic, és capaç de passar d'un registre sense concessions, com en aquesta última novel·la, a l'expressió més tendra del conte pensat per als infants. Aquesta capacitat i habilitat d'adaptació, que l'han acompanyat durant tota la seva carrera literària, li ha permès moure's i ser present en molts dels camps de la narrativa i sobretot ser fidel a públics ben diversos entre els quals l'infantil és potser el que n'ha sortit més beneficiat. Aquesta mena de doctor Jekyll i Mister Hyde, com algú ha batejat a Carbó, li ha permès escriure des de narracions ben estripades i un pèl poca-soltes fins a narracions de gran sensibilitat i emotivitat adreçades al jovent.



Als vuitanta-tres anys, doncs, Carbó pot lluir d'escriptor sòlid i polièdric, com es diu ara, i de poder celebrar un bon grapat d'onomàstiques ben diverses com els gairebé cinquanta anys de la seva primera novel·la per a adults Els orangutans (1967); o bé com els cinquanta de la primera novel·la juvenil La casa sota la sorra (La Galera, 1966), reeditadíssima i portada als escenaris. També celebren els seus aniversaris els primers contes infantils que va publicar a la revista "Cavall Fort" a partir de l'any 1961, any de la seva creació. Són diversos els motius que justificarien, com a homenatge a l'autor i a la seva obra, que el món editorial i les institucions més lletrades es posessin d'acord per tal de portar a terme una edició commemorativa almenys de les dues novel·les esmentades.

Escriptor incansable, creador inesgotabe de personatges entranyables i d'escenaris tan atractius com inversemblants, Joaquim Carbó és avui una figura imprescindible dins la història de la literatura del nostre país. I que duri!


Josep Maria Aloy

dilluns, 7 de desembre del 2015

La Fundació Carulla dedica la Nadala d'enguany a les Biblioteques



Amb el títol "Biblioteques. De l'Escola de Bibliotecàries al llibre electrònic", Fundació Carulla acaba de publicar una atractiva Nadala, la que correspon a l'any 2015 -any precisament del centenari de la creació de les biblioteques populars- farcida d'interessants continguts redactats per personalitats reconegudes del camp de les biblioteques i de la lectura.

"...tots els pobles de Catalunya han de tenir
la seva escola, la seva biblioteca,
el seu telèfon, la seva carretera..."
(Prat de la Riba, pres. de la Mancomunitat)

       Aquesta Nadala, editada amb gust i elegància, està formada per una sèrie d'apartats que s'inicien amb un estudi de la professora Assumpció Estivill sobre "Els inicis del sistema de biblioteques populars de la Mancomunitat de Catalunya: el projecte d'Eugeni d'Ors". És un text que descriu, entre altres qüestions, l'interès decidit de Prat de la Riba per la creació de biblioteques populars. Fou ell mateix qui en el seu discurs de presa de possessió com a President de la Mancomunitat ho va deixar ben clar: tots els pobles de Catalunya han de tenir la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon, la seva carretera... Per tant, constituïda la Mancomunitat el 6 de maig de 1914, es posà fil a l'agulla en el tema de les biblioteques i les actuacions se succeïren diligentment.

Fou Eugeni d'Ors qui va comcebre un projecte que passava per la concepció d'unes biblioteques en xarxa, una casa pròpia i sobretot unes professionals entregades que des del primer moment es van sentir part de l'empresa... foren els trets més peculiars del moment. L'autora de l'estudi acaba dient que difícilment s'hauria arribat a la situació actual sense la visió tan ben travada del projecte del 1915: ha estat aquella coherència que li ha permès progressar fins a celebrar aquest primer centenari.

Després d'aquest primer estudi vénen una sèrie d'articles i cròniques entre els quals, seguint amb el tema de les biblioteques populars, trobem el que signa Teresa Mañà, professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona titulat, "El sistema de biblioteques populars (1915-1939). Mañà assenyala dues etapes d'aquest procés dissenyat perr Eugeni d'Ors: des de 1915 fins al 1919, sota la direcció del mateix d'Ors, durant el qual s'inauguraren cinc biblioteques (Valls, Olot, Canet de Mar, Sallent, Les Borges Blanques), i una segona etapa, a partir de 1920, amb la direcció de Jordi Rubió i Balaguer, que significà el desplegament i la implantació definitiva del sistema. Sota la seva direcció i fins a l'any 1925, data de la liquidació de la Mancomunitst, se n'inauguraren dues més (El Vendrell i Figueres). Rubió, de manera discreta i rigorosa, du a terme la implantació de la xarxa per tal que les biblioteques funcionin d'una manera normalitzada, amb un sistema comú d'organització i amb serveis compartits.

Lluís Agustí, professor també de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona parla de "Les biblioteques catalanes sota el franquisme", de la seva supervivència, del manteniment i de la seva recuperació. És una època difícil, fosca, de repressió i de destrucció. Es produeix el canvi de llengua i el canvi de nom de moltes biblioteques i s'esporguen els fons de tots els materials sediciosos...

"No hay que decir la alegría
que nos proporciona el encontrarnos
otra vez con nuestros lectores. La mayoría
se nos habían despedido creyendo que no nos
volveríamos a ver y lo que más lamentamos es la pérdida
de muchos que han sido víctimas de la horrenda guerra..."
(la directora de la Biblioteca Pere Vila).

A continuació és Cristóbal Urbano, professor titular de la Facultat de Biblioteconomia, qui ens parla de les "Biblioteques de recerca (1983-2014: tres dècades de cooperació i una de digitalització". En aquest capítol queda clara sobretot una idea: les Biblioteques universitàries i de recerca han viscut una experiència reeixida de modernització gràcies a la cooperació i al vincle dels bibliotecaris catalans amb les bones pràctiques internacionals.

Núria Ventura, diplomada en Biblioteconomia, bibliotecària, pedagoga i postgrau en Gestió de Biblioteques escriu sobre "Les biblioteques públiques dels anys vuitanta fins avui: un període de grans canvis" i grans transformacions que han afectat el conjunt dels seus serveis, des de l'oferta documental i els espais on s'allotgen fins a les formes de treballar i els mitjans per fer-ho. I seguint aquest procés de modernització i de digitalització, Carme Fenoll, Diplomada en Biblioteconomia, llicenciada en Documentació i actualment Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat, ens posa al dia amb un capítol titulat "Les biblioteques públiques, avui", una ullada a l'actual estructura passat un segle del desplegament del sistema de biblioteques públiques, un projecte que, amb el temps, ha esdevingut, segons l'autora de l'article, un projecte d'èxit.

"Passat un segle, i gràcies a la
utilitat en el seu dia a dia,
més ciutadans han de poder
confirmar que les biblioteques
són un projecte d'èxit".
(Carme Fenoll)

És el torn ara de Marga Losantos i Reis Fontanals, autores de l'obra monogràfica "La Biblioteca de Catalunya, 100 anys: 1907-2017", que presenten una  Cronologia de la Biblioteca de Catalunya que ressegueix la trajectòria de cent anys d'un projecte. Com no podia ser d'altra manera, la professora Laura Borràs, doctora en Filologia Romànica, actual Directora de la Institució de les Lletres Catalanes i excel·lent coneixedora de l'àmbit de la lectura, disserta sobre "La lectura (en) digital: funcions, tipologia i vigència de la lectura avui". Entre moltes altres idees ens recorda que la lectura segueix essent, avui, una eina indispensable en l'aprenentatge i la transmissió de coneixement. Laura Borràs s'endinsa fort en l'impacte generalitzat de l'efecte digital sobre la lectura que ha modificat de manera substancial l'statu quo.

A ningú no se li escapa que amb l'arribada
d'Internet hem experimentat una tranformació
radical que afecta i modifica la pràctica totalitat
dels components de l'ecosistema lector...."
(Laura Borràs)

Borràs repassa en el seu brillant article les tres praxis lectores de la nostra vida quotidiana: la "lectura compartida", una pràctica que s'ha estès de forma generalitzada entre tota classe de lectors; la "lectura fragmentada", un nou "ús" dels textos que ve determinat pel tipus de suport amb què hi accedim; i, finalment, la "lectura transmèdia", la que discorre entre suports i plataformes diverses i combina modes narratius propis del cinema, la televisió, les xarxes, els còmics, la publicitat... Aquestes -diu Borràs- són només algunes de les formes de la lectura en el nostre temps. Un temps enormement lector en què el concepte de lectura s'ha allargassat i s'ha tornat enormement complex. Defensora a ultrança de la lectura i dels lectors, l'articulista acaba el seu vibrant text amb un cant a la lectura i als seus beneficis en tots els aspectes. Un cant ben optimista, per cert, perquè, segons ella, la lectura és una forma de pensar el món, d'habitar-lo i de fer-lo més habitable...

"Llegir també significa analitzar, comprendre,
criticar, reflexionar, valorar i compartir el passat
i el present que es transforma a gran velocitat.
La lectura és un forma de fer el món més habitable."
(Laura Borràs)

Aquesta excel·lent publicació acaba amb l'article Les biblioteques a Catalunya i el seu paper futur en un futur sense paper", l'autor del qual és el professor i bibliotecari Lluís M. Anglada i de Ferrer que és, alhora, el Coordinador dels continguts d'aquesta Nadala. L'autor reconeix, com és fàcil constatar, que les biblioteques a Catalunya han assolit un molt bon nivell de servei. Ningú pensava, fa trenta anys, que l'entusiasme per crear lectors en espais adequats agafés tanta empenta i tanta volada: amb el llegat pobre del franquisme, -escriu Lluís M. Anglada- els pocs recursos de la transició i les urgències que no incloïen les biblioteques als anys vuitanta, s'han sabut construir sistemes bibliotecaris que han rebut consideració social. No deixa de reivindicar però la que potser és una de les flebleses que avui debiliten les biblioteques de Catalunya: les biblioteques escolars i d'ensenyament secundari mancades de model, malgrat la importància que tenen per al foment de la lectura dins l'escola i per la formació integral dels alumnes.

... la democràcia i l'equitat només es podran
estendre entre ciutadans capaços d'accedir,
comprendre críticament i usar proactivament la
informació. Aquestes capacitats han de començar a
fomentar-se a l'escola i a través de la biblioteca escolar."
(Lluís M. Anglada)

L'autor d'aquest últim apartat ens recorda però que l'evolució de les biblioteques i la seva utilitat en el futur no depenen només d'elles... És la mateixa societat, escollint quin camí de futur tria, qui decidirà si les biblioteques continuaran aportant algun valor a la societat. Un final doncs que és un tot un repte per a la societat ja que, en el fons, l'accés a la informació, el foment de la lectura i la creació de lectors depenen precisament de tots plegats. Tots hi estem compromesos.


Josep Maria Aloy