dilluns, 26 d’octubre del 2015

"De quin color és un petó", un bonic àlbum


A la Mònica, a qui tothom diu Minimoni, li encanta pintar mil coses de colors: marietes vermelles, cels blaus, plàtans grocs... però mai no ha pintat un petó. De quin color deu ser un petó?

Vermell com una deliciosa salsa de tomàquet? No, perquè també és el color de quan estàs empipat... Verd com el dels cocodrils, que sempre li han semblat tan simpàtics? Impossible, perquè és el color de les verdures i no li agrada pas menjar-ne!

I la Mònica va passant llista a tots els possibles colors que coneix: el groc dels gira-sols? O bé el marró de la xocolata? I el blanc de la neu? I el rosa dels seus deliciosos pastissets preferits? No hi ha manera de respondre aquesta aparentment senzilla pregunta. La Mònica, Minimoni, està feta un bon embolic i acaba cridant a la mare per demanar-li que l'ajudi. I amb una il·lustració final que ocupa dues pàgines de l'excel·lent àlbum publicat per l'editorial Animallibres (2015), amb text i il·lustracions de Rocio Bonilla, el lector endevina ràpidament la resposta. No calen mots quan la imatge és tan evident i el lector, per jove que sigui, és capaç d'esbrinar ell sol la resposta.


 I encara una última doble pàgina de l'àlbum proposa als lectors que pintin de quin color creuen que és un petó tot cedint-los l'oportunitat no sols de contestar sinó de fer-ho només amb colors. Així de fàcil. Bonilla ens demostra que ens podem estalviar les explicacions quan les il·lustracions parlen soles. I en aquest cas no sols parlen soles sinó que esdevenen imprescindibles. "De quin color és un petó" és un àlbum tan atractiu com bonic.


Josep Maria Aloy

dilluns, 19 d’octubre del 2015

El "Cyrano de Bergerac" a l'abast dels joves



Edicions Bromera, a la seva col·lecció de teatre, acaba de treure la segona edició del "Cyrano de Bergerac" d'Edmond Rostand, adaptat per Jaume Policarpo i amb il·lustracions de Francesc Santana.

Aquest cèlebre i conegut clàssic ha estat adaptat al teatre per a tots els públics però especialment per als escolars i esdevé un bon recurs no sols per donar-lo a conèixer sinó per despertar, tot representant-lo, l'interès dels alumnes per la dramatització.

"Et pareix que amb aquest tros de nas
alguna dama m'ha de fer cas?"
(Cyrano)

       Cyrano, poeta i mosqueter del rei, no s'atreveix a confessar l'amor que sent per Rosaura. Està convençut que el rebutjaria perquè té el nas enorme i desproporcionat. No obstant això, Cyrano decideix ajudar Cristià, un jove soldat molt bell però a qui costa parlar i a conquerir el cor de Rosaura, i li dicta paraules d'amor encisadores que captiven l'ànima de la seva estimada.


"Veig la situació transparent;
tots dos podem fer l'intent.
Tu els llavis i jo la paraula,
tu el cos i jo el cor de poeta."
(Cyrano)

L'obra de Rostand esdevé un missatge molt clar en el sentit que la bellesa no es troba en l'exterior de les persones sinó en el seu interior. Segons l'adaptador de l'obra, l'enorme nas del Cyrano és el símbol de la lletjor que oculta totes les contradiccions del personatge: buscabregues i tímid, brutal i tendre, sarcàstic i enamorat. Un Cyrano capaç de renunciar al seu amor sempre que la seva amada sigui feliç. L'obra té moments molt emotius tant per qui els escenifica com per qui assisteix a l'espectacle.

La col·lecció "Micalet teatre", d'Edicions Bromera està formada per una quarantena de títols ben escollits i sobretot ben adaptats i amb un conjunt de propostes escèniques perquè se'n pugui derivar una excel·lent dramatització. La introducció i les propostes escèniques de "Cyrano..." estan preparades i presentades per Víctor Latorre, Francesc J. López, Mario Máñez i Pilar Martínez. Un equip d'autors que tenen cura amb tot detall tant del tractament dels personatges com del vestuari, del maquillatge, de l'escenografia, la il·luminació i la música i el so. Aquest equip d'autors vol estimular a la població, sobretot escolar, a treballar molt i de forma coordinada perquè els resultats ens compensaran tot el treball que hi posem.



El teatre, la parenta pobra

No és la primera vegada que en aquest blog parlem d'aquesta col·lecció i tampoc no és la primera vegada que tractem del teatre infantil com la parenta pobra de la literatura per a joves. Dèiem aleshores que de teatre infantil se'n parla molt, se n'edita poc, se'n representa menys i no se'n llegeix ni per casualitat... tot i tractant-se d'un gènere prou atractiu per a tots aquells que se'l prenen amb la serietat que es mereix. I Edicions Bromera, no sols se'l pren seriosament sinó que s'ha convertit en l'única editorial que hi destina una col·lecció específica i atractiva on hi podem trobar una gran diversitat de títols i de propostes com la que presentem avui.

I és que no dubtem gens dels beneficis de l'activitat teatral, especialment a les escoles. Una societat que no estima el teatre és una societat coixa. L'escriptora Marta Luna es preguntava -en un article a la revista "Faristol"- els perquès d'aquesta situació de migradesa i l'acabava amb un interrogant dramàtic: no ens estem deixant perdre alguna cosa? Alguns hi haurien de rumiar una mica.

Josep Maria Aloy



dimarts, 13 d’octubre del 2015

El poeta i escriptor Miquel Desclot guanya el Premi Aurora Díaz-Plaja

Miquel Desclot (Fot. Carme Esteve/AELC)

L'escriptor barceloní ha estat el guanyador del XIV Premi Aurora Díaz-Plaja per la glossa sobre Joana Raspall que va presentar al V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana l'any passat.

Aquest premi, convocat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, que es va concedir dissabte passat dia 10 d'octubre, reconeix articles, estudis o investigacions sobre literatura infantil i juvenil catalana, i és l'únic guardó de la nostra literatura que reconeix la crítica i l'estudi en l'àmbit de la LIJ.
       Miquel Desclot ha rebut el premi per l'article «Glossa i lectura d'alguns dels poemes de Joana Raspall», publicat dins V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana (AELC, col. Quaderns Divulgatius, núm. 50, 2014). El jurat, format per Glòria Gorchs, Pere Martí i Bertran i Josep Maria Aloy, ha volgut destacar de l'article, i alhora de tota l'obra dedicada a la LIJ de Miquel Desclot, el rigor, la documentació, el didactisme, l'amenitat i la qualitat del text des de tots els punts de vista (lingüístic, literari, crític…).

Un moment de l'acte de lliurament del Premi
(Fot. Carme Esteve/AELC)

El treball de Miquel Desclot ha resultat guanyador d'una selecció de finalistes formada per articles provinents de les revistes Cavall Fort i Serra d'Or, a més d'altres inclosos en els volums La literatura d’Olga Xirinacs (PAM i Diputació de Tarragona, 2014), V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana (AELC, 2014) i Homenatge a Teresa Rovira (Revista de Catalunya, número extraordinari 2014).

Miquel Desclot, home de lletres

Miquel Desclot (Barcelona, 1952) és poeta, escriptor i traductor i ha estat professor universitari entre 1975 i 1992, a Bellaterra i Durham (Anglaterra). L'any 1992 deixa la docència per dedicar-se plenament a la literatura. Amb més de trenta llibres escrits per a infants i joves, entre les seves publicacions, cal esmentar els llibres de poesia Cançons de la lluna al barret (1978), un dels seus primers poemaris, Juvenília (1983), Com si de sempre (1994) o Fantasies, variacions i fuga (2006). Les seves traduccions o versions constitueixen veritables creacions poètiques aplegades a Per tot coixí les herbes. De la lírica japonesa (1994) i De tots els vents (2004). La seva obra poètica està recollida en nombroses antologies.

Desclot ha rebut diversos premis literaris tant de poesia com de prosa, com el Premi Josep M. de Sagarra de traducció teatral (1985) per la versió de Les mamelles de Tirèsies, de Guillaume Apollinaire; el Premi de la Generalitat a la millor traducció en vers (1988) per la versió de Llibres profètics de Lambeth, de William Blake, el Premi Crítica Serra d'Or en memòries (1993) pel Llibre de Durham, o el Premio Nacional de Literatura infantil (2002) per Més música mestre!

Un referent dins la poesia per a nois i noies

Junt amb la poeta Joana Raspall, a qui va dirigit el treball amb el que precisament acaba de guanyar el Premi Aurora Diaz Plaja, Miquel Desclot s'ha convertit en un referent molt important i molt llegit en el camp de la poesia per a nois i noies. Alguns dels seus llibres no s'han deixat de reeditar mai i constitueixen un recull important de poemes per engrescar els joves lectors a la lectura dins d'aquest gènere encara poc reconegut.

He parlat en diverses ocasions, en aquest mateix blog, d'alguns dels seus llibres més atractius i més llegits, com són, per exemple, Bestiolari de la Clara (Baula, 1992) que, il·lustrat per Lluïsa Jover, s'ha convertit ja en un clàssic o bé Oi, Eloi? (La Galera, 1995). El primer és dedicat a la seva filla i el segon, al seu fill. Són llibres que, a part els aspectes lúdics que aporta al lector jove, conformen una obra molt atractiva per les diverses possibilitats que ofereix: jocs de paraules, humor fresc i divertit, frases fetes, riquesa del lèxic, la gràcia i el bon humor d'algunes rimes fàcils de memoritzar... Dins la seva obra per a joves és destacable també la senzillesa i el bon gust de l'autor que se serveix de fets molt quotidians i ordinaris com a punt de partida dels seus poemes i contes.

Josep Maria Aloy


dilluns, 5 d’octubre del 2015

Navegar per la vida amb #filosofia



"El dia que acomplí setze anys, vaig ser conscient que la vida no porta llibre d'instruccions, que no tenim una guia escrita per saber el que hem de fer, que davant de cada nova situació estem obligats a triar i que no tenim més remei que assumir aquesta responsabilitat."

Aquest és el missatge final del llibre El viatge d'Atena d'Enric Senabre, editat per Bromera dins d'una col.lecció, "El Nord" que pretén orientar els joves estudiants en el seu viatge personal per la vida.

"... i  també tens els nostres llibres.
Llegir-los és una altra manera de
parlar amb nosaltres, de rebre consells i
orientar-te una mica més en el teu viatge..."


Filosofia per a joves navegants de la vida

La protagonista de la història es diu Atena, gràcies a un pare a qui agrada la filosofia... La noia estudia secundària... un dia sent un vell rodamón al carrer que crida "Déu ha mort" i quan es creua amb ell li regala el llibre "Així parlà Zaratrusta"... I aquí arrenca tota la lliçó de filosofia condensada en les pàgines d'aquest manual.

Tot plegat havia obert una escletxa en la meva persona... Amb aquests pensaments vaig començar a fer-me la idea que aquest curs seria com un viatge imaginari, d'aquells que fem sense moure'ns del lloc on vivim, un viatge personal del qual hauria d'eixir diferent, però més jo.

Com ja s'espera en un llibre com aquest van desfilan tots aquells temes que tenen a veure amb l'amistat, la felicitat, l'ecologia, el consumisme... i les paraules de molts filòsofs, començant pels grecs, van sembrant d'idees el llibre... molts d'ells avui segurament utilitzarien el Twitter... Moltes idees i molts missatges sovint també per boca de gent molt humil, com la d'un rodamón que pensa que la vida no consisteix a obtenir tot allò que desitgem, sinó a desitjar tot allò que tenim...

El professor de filosofia tracta de demostrar als seus alumnes que la majorioa de temes que han tractat els filòsofs al llarg de la història, són temes ben actuals encara avui... I els mites demostren que això és així. Per exemple el mite de l'anell de Giges com també el mite de la caverna, de Plató...

Els temes no s'acaben i donarien per a un altre volum: des del marxisme -qui parla de Marx, avui, a les aules?- passant pels interessos que hi ha al darrere de les investigacions mèdiques i farmacològiques, els productes transgènics... En alguns temes el professor d'ètica o la professora de biologia aprofiten per deixar anar algun interrogant perquè els alumnes rumiïn i hi diguin la seva: Vosaltres penseu que en el tema dels avanços científics podríem afirmar que "tot allò que es pot fer, s'ha de fer?"

De fet, novel·lar aquest aiguabarreig de filosofia, valors, jovent, sexe, divorci, amor... és una mena de proesa de la que l'autor en surt amb nota... La narració, els diàlegs entre els alumnes amb els mestres i amb els pares són sucosos. A l'entorn d'aquestes lliçons de filosofia, la vida dels protagonistes es va desenvolupant amb tota la seva diversitat d'actituds i d'opinions oferint un retrat de quins són els temes que avui acompanyen la seva quotidianitat.

Atena ha après moltes coses i s'ha esforçat per fer campanya de molts d'aquests valors. Ella sap que la seva vida només depèn d'ella i només l'elegeix ella i ara ja té l'espurna del pensament al seu interior... i no li cal continuar tenint el suport del professor ja que la funció d'aquest ha acabat. Ara ha de continuar ella sola el seu viatge. Tots els consells rebuts en forma de sentències, li han de servir de brúixola en aquest viatge per la vida. Un viatge que els lectors del llibre estan convidats també a fer.


Josep Maria Aloy