dilluns, 11 de febrer del 2013

Aurora Díaz Plaja, una bibliotecària destacada



(Foto cedida per l'Aurora)

D'entre els centenaris que celebrem enguany, hi ha el de l'Aurora Díaz Plaja, destacada bibliotecària, coneguda i reconeguda arreu, viatgera infatigable en qualsevol mitjà de transport, sovint en pla quixotesc, en pro dels llibres i dels joves lectors. El seu lema, que no podia ser més senzill i clar: "Llegir per fer llegir", el va mantenir fidelment fins a la seva mort, ara fa 10 anys

        Aurora Díaz Plaja va dedicar la major part de la seva llarga vida a fer de bibliotecària. Però també va ser periodista, escriptora, adaptadora, crítica en moltes publicacions, comentarista a TVE, responsable de les revistes Luna Nueva i Primavera, conferenciant, traductora i moltes coses més que la convertiren en una dama de difícil classificació. Ha estat una mena de llaminera tastaolletes que, en el camp del llibre infantil, ha representat gairebé tots els papers de l’auca. Tota una institució.

La seva personalitat va destacar sempre per la vitalitat, la convicció i l’eufòria. Una personalitat tan expansiva i dinàmica com tossuda i reivindicativa. La seva vida fou una font inesgotable d’experiències i anècdotes apassionades. Les seves energies i el seu optimisme no li permetien de dir que no a res ni a ningú i la van portar a una activitat a moments frenètica i incommensurable.

I, sobretot,: "Llegir per fer llegir"

Aurora Díaz Plaja es va distingir, especialment, per una intensa dedicació al món de les biblioteques i a l’animació a la lectura. Era la seva enorme obsessió. En l’etapa de les Biblioteques del Front hauria fet llegir fins i tot els de l’altre cantó. Què importava que fossin adversaris si també podien ser lectors? La seva vida, doncs, va estar totalment marcada per un objectiu: llegir per fer llegir, i la seva principal eina: les "Guies de lectura", que es compten per centenars i que van esdevenir un bon recurs i un instrument per a la difusió de la literatura infantil i juvenil.

(Foto cedida per l'Aurora)

 Riallera i feliç però fàcilment irritable quan no trobava la suficient sensibilitat per la literatura infantil. La simbiosi entre les dues professions –bibliotecària i periodista- era ajustadíssima: tant parlava de llibres en el diari com feia "guies de lectura" de les notícies de la premsa ja que, segons ella cada notícia té els seus llibres.

Una vida viscuda amb plenitud

Aurora Díaz Plaja va néixer el 7 d’agost de 1913 a Barcelona en una llar castrense, darrera del Zoo. En les diverses entrevistes que vaig mantenir amb ella, afirmava sempre que els seus primers records auditius foren la barreja de les cornetes tocant diana i els rugits de les feres.

A casa no tenien llibres, ni infantils ni d’adults. El seu germà Guillem, de nou anys, portava els d’estudi. Les germanes Mercè i Pilar un dia van portar-ne un de Calleja: “Bertoldo, Bertoldino y Cacaseno”. Jo, -em deia l'Aurora- l’única analfabeta de la família, em passava les hores davant d’aquells dibuixos, inventant-me jo mateixa la història.

I va decidir estudiar per bibliotecària. L’Escola estava instal.lada aleshores al mig del Barri Gòtic, darrera la Residència del President de la Generalitat –Francesc Macià- i davant l’absis de la catedral. Al setembre de 1930 després de la caiguda de la dictadura i de la recuperació per part de la Generalitat de les Biblioteques Populars i l’Escola de Bibliotecàries, l’Aurora es va matricular de primer. L’Escola va tenir com a director Jordi Rubió i Balaguer i un bon equip de professors i intel.lectuals catalans com Carles Riba, els historiadors Carles Petit i Ferran Soldevila, el científic Rafael Campalans, el professor d’Història del Llibre, Pere Bohigas, el traductor de la "Bernat Metge" del llatí i del grec, Marçal Olivar. Durant el tercer curs –el 1932-1933- va fer les pràctiques en les diverses modalitats de biblioteques i fou la de Sallent la que seria seva durant un mes.

Quan la Generalitat va crear el Servei de Biblioteques del Front amb un magnífic bibliobús per portar els llibres a les Bateries de la costa, als components de segona línia o bé als Hospitals de Sang, l’Aurora va demanar una de les places que s’oferien en el Butlletí Oficial de la Institució. I vaig ser bibliotecària de les Biblioteques del Front. Una experiència inenarrable! Allò que era més apassionant, però, era arribar a llocs tan propers del front. Recordo una altra de les meves planxes quan des del capdamunt d’una carretera de Lleida vaig veure un campament. El xofer i el seu ajudant em van mirar espantats: -Però si són els altres!. Jo vaig pensar: -Però també poden ser lectors, els altres!.

Després de la guerra va quedar-se sense feina. Va entrar a treballar a la "Soli" i també a la Biblioteca del Port. Tant en un lloc com en l'altre hi va passar molt de temps: A la «Soli» fins i tot m’hi vaig casar i vaig tenir quatre fills. A la Biblioteca del Port  hi vaig treballar fins a la jubilació, exceptuant uns anys d’excedència quan vaig tornar a la Xarxa de la Diputació.



Al 1956 va entrar a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació. La seva tossuderia va fer que aconseguís la creació d'una biblioteca infantil: la Biblioteca Infantil Josep Maria Folch i Torres, del Parc de la Ciutadella, etapa que va coincidir amb el naixement de l’Editorial La Galera: la Galera m’ha publicat una dotzena de títols però les meves relacions amb l’editorial han anat molt més enllà d’aquesta dotzena de títols.  




A partir de 1970 l’Aurora viu un període molt carregat d’activitats, de publicacions i de nous projectes, com el d’una nova biblioteca: Sí, la "Lola Anglada", emplaçada a l’esquerra de l’Eixample on es troben els jardins Montserrat. Pel que fa a publicacions, tinc la satisfacció de veure publicada en doble edició –català i castellà- l’obra guardonada amb el Premi Antoni Balmanya, La Biblioteca a l’escola (Editorial Nova Terra, 1970). També va aparèixer un altre llibre meu de coneixements: La història del llibre i de la impremta, molt ben editat per Teide.

(Foto cedida per l'Aurora)

 L’Aurora es va fent gran i comença a viure dels records i a fruir dels homenatges: recordo amb molta emoció el que em van dedicar, a la primavera de 1988, els amics de Salamanca. També va ser sonat l’homenatge-felicitació que una bona colla d’amics em van fer amb motiu dels meus vuitanta anys a la biblioteca Joan Miró... I el 17 de desembre de 1996 encara un altre per part de la «Asociación Española de Amigos del Libro Infantil y Juvenil». No han parat de fer-me homenatges. L’últim, ara com ara, ha estat la concessió de la Creu de Sant Jordi, el 5 de novembre de 1998. Uns mesos abans hi havia hagut el lliurement de la Medalla al Mèrit Artísitc de la Ciutat de Barcelona. Fins i tot a la Universitat d’Estiu de Prada van homenatjar-me el mateix estiu del 98. I no hi faltaven els reconeixements dels més diversos col.lectius entre els quals els infants i joves lectors d’arreu. Aquests eren, en definitiva, els qui l’estimulaven a ser el que ha estat: una personalitat destacadíssima en el camp de la literatura infantil i juvenil.

L'any 2001, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), conjuntament amb la Fundació Caixa Penedès, va convocar el I Premi "Aurora Díaz Plaja" amb la finalitat de promoure la difusió de la literatura catalana per a infants i joves. 

Despertar l'interès per la lectura a qui no el té

A l'Aurora li agradava parlar sempre del plaer de la lectura i de la creació de lectors. Sí, -deia- ha estat la meva preocupació durant anys: despertar l’interès per la lectura al qui no el té. Injectar entusiasme per la lectura al lector que encara no n’ha adquirit l’hàbit, al que diu que no té temps per llegir, al que voldria llegir però no sap què llegir perquè desconeix quins són els títols més apropiats per a ell... en fi, al qui desconeix el plaer inmens del col.loqui entre el lector i l’autor...


 Que la lectura és necessària ho deixa molt clar només de començar a llegir el seu llibre La biblioteca a l’escola:... a l’infant, la lectura li serveix per a desvetllar el més prodigiós dels sentiments humans, el de la seva pròpia personalitat creadora de formes i de colors, de sons i d’accions, de llum i de força. El llibre és el vehicle més important per a l’educació de l’home.

Tota la seva obra –extensa i variadíssima- es pot abordar des de diferents àmbits: el dels contes infantils, per exemple, però també el de les biografies, les adaptacions, les petites històries il.lustrades per la Pilarin Bayés, els llibres tècnics sobre el funcionament de les biblioteques o sobre la lectura i el plaer de llegir. Si les obres tècniques sobre la lectura i les biblioteques em satisfeien enormement, l’obra per a nens i nenes, és a dir, per als lectors més joves, no sols m’ha satisfet molt sinó que a més m’ha entusiasmat. Com també ha estat gratificant el volum d’articles i ressenyes de llibres infantils a les més diverses publicacions: La Vanguardia, La Hoja del Lunes, a les revistes Bazar, Reseña, Ateneo, Serra d’Or, Primeras Noticias, etc. Milers d’articles destinats a la feina primordial d’una bibliotecària: "llegir per fer llegir".

Durant els últims anys de la seva vida, l’Aurora es trobava físicament molt envellida mentre passava els seus dies en una residència per a la tercera edat, lluny ja dels llibres i de les biblioteques, immersa, probablement en els seus moltíssims records.

A punt de fer noranta anys, l’editorial Vilatana de Vilafranca del Penedès va publicar el que va ser el seu últim conte: La nena de l’ocell de paper, la història d’una nena a qui agradava de dur la contrària, com l’Aurora, i que quan la mestra, amb motiu de la Festa Major del poble, li dona un full de paper per fer-hi un escrit i un dibuix de l'áliga, ella s’hi nega, però amb el full fa un ocell de paper. Exactament com l’Aurora, que de les biblioteques i dels llibres en va fer també un ocell a la recerca de fantasia per tal que els lectors volessin a través de la imaginació, pels camins de la llibertat...

Josep Maria Aloy


1 comentari:

  1. Aurora Díaz-Plaja

    Cent anys del teu naixement, Aurora! Sempre recordaré el teu entusiasme pels llibres i, en especial, pels que s'escriuen pensant en els més petits i els joves. La teva participació en aquell llunyà Congrés de la Cultura Catalana (1975/1977), quan començàvem a treure'ns la por i la ignorància de sobre i donàvem la cara per recuperar tot allò que era nostre i que molts encara només intuíem que hi teníem dret, et va integrar des del primer moment en el nucli d'escriptors, il·lustradors, crítics, editors, bibliotecaris, mestres... que va obrir el camí del Consell Català del llibre per a infants, l'Associació d'il·lustradors, la revista Faristol i, sobretot, al contacte entre els professionals de tots aquests àmbits que ha ofert tantes possibilitats d'amistat i col·laboració.
    Sempre en el record els berenars al teu jardí de Casa Alegre, al voltant de la font en què vèiem l'ou com balla en el teu brollador romàntic! Quin contrast amb els temps actuals! Llavors sortíem del no res i aspiràvem a tot. Ara, quan en el camp del llibre per a nois i noies gairebé teníem de tot, la crisi en forma de retallades, tancament de llibreries i possible reforma educativa plana com un ocellot de mal averany sobre el sector. Avui, però, fa bo de pensar en tu, Aurora, perquè mai no et vaig veure abatuda ni desencisada. I sempre que calia, t'arromangaves i eres capaç de fer tots els papers de l'auca per engrescar a llegir la mainada.
    Gràcies, Aurora!
    Joaquim Carbó

    ResponElimina