Hi havia una vegada... molts títols !!

(Avui recupero un article divertit que vaig escriure i publicar a la revista "Faristol", n. 40, el juny del 2001) 

       N’hi ha de molt llargs. D’altres són curtíssims. Bastants, escrits amb gràcia. Alguns volen ser pedagógics o alliçonadors. Molts intenten ser suggerents i seductors. No tots ho aconsegueixen... Són, però, la porta d’entrada de qualsevol història. Un crit, un prec, un estímul que els escriptors s’inventen per a cridar l’atenció del lector. Un passeig pel reguitzell de títols de literatura infantil i juvenil pot ser un bon exercici per fer petites elucubracions, desenfadades i sense ànim de treure’n conclusions trascendentals. Un joc, en definitiva, amb ganes, això sí, de cridar una mica l’atenció cap a una de les tasques, a vegades difícil i feixuga, que té qualsevol escriptor: cercar un títol per a la seva novel.la o per al seu conte.

Quin és el títol més llarg? I el més curt? I el més seductor? El més original? El més escandalós?... No ens precipitem... Hi ha respostes per a tots els gustos i colors. Fins i tot us avanço que a alguns escriptors els coneixereu pels seus títols. I, si no, ja m’ho direu. Però anem a pams. Revisats més de cinc mil títols, us puc ben assegurar que treure’n alguna conclusió és gairebé Un assumpte de micos (Susan Saunders) i tot plegat pot tenir un Final d’infart (Josep Gòrriz) i quedar-nos tots A les fosques (Teresa Duran). Parlant de micos: pels títols de literatura infantil i juvenil –no és estrany- hi desfilen pràcticament tots els animals del món. Gats i gossos al davant, però també alguns de no tan habituals i sovint en situacions ben insòlites com Una balena a la banyera (Miquel Calatayud) o Un cocodril amb gana (David Paloma). A vegades formant les parelles més estrambòtiques: L’elefant i la cuca de llum (Mitus Stampa) o El Floquet de neu i la seva puça blava (Dolors Alibés) fins a extrems més esperpèntics com el de  l’Aranya peluda busca aranyot pelut (Elena O’Callaghan).

Igual que els animals, els nombres hi són molt ben representats, dels més senzills als més embolicats. Així tenim les 77 histèries (Miquel Obiols) o Guillem i els 800.000 pastissets (Vicent Pardo), acabant per 111.111 idees per a escriure 111.111.111 contes (també de Vicent Pardo). Alguns fins i tot es descompten: Jo, més dues... fan cinc! (M. Lluïsa Solà). Hi ha també qui no en vol, de nombres, Ni un, ni dos, ni tres (Dolors Garcia Cornellà).

Hi ha gracioses onomatopeies: Atxim! (Quentin Blake), Brrrrgg! (Jaume Escala), Bzzz... (Gabriela Rubio). Hi ha títols divertits: Dos idiotes que seuen cada un al seu barril (Ruth Rocha), Cop d’escombra al rei Cogombre (Christine Nostlinger) i especialment còmic: Botapins ha perdut els calcetins (Empar Roca). Alguns formen jocs de paraules: Caus i cacaus (Montserrat Bosch), Guillermina Tarongina (David Oakden), El boli va de bòlit (Rosa M. Sánchez) o Fredoroses, fregitel.les i frigorífics (Margaret Mahy). N’hi ha que estan fets amb enginy: Agu Trot (Roald Dahl), Tatrebill en contes uns (Miquel Obiols). També amb ritme i musicalitat: Cantata del mussol en sol (Miquel Desclot), L’aventura perillosa d’una vocal presumtuosa (Angelina Gatell), Rata Robinata, pèls de tomata (Estrella Ramon).

La literatura infantil i juvenil –faltaria més!- és un camp molt apropiat també per a la moralitat, l’acció pedagògica, la formació de la personalitat del lector, encara jove. I els títols no se n’escapen, ni de bon tros. Tenim d’una banda els imperatius, els exhortatius, els punitius i altres «ius» per l’estil: Això no es fa (Jeanne Ashbé), Fot el camp, patata! (Ann Ladiges), No n’encertes ni una! (Elena O’Callaghan), No surtis amb estranys (Josep Gòrriz) acabant pel descriptiu Ramonet, ves-te’n a... (Lluís Farré) i el contundent Vols una cleca ben donada? (Maite Carranza). D’altres van més enllà en les seves intencions educativo-paternalistes: Aprenguem a conviure (Elisabet Ballart), De l’embolic, treu-ne profit (Elena O’Callaghan), Eva, ja tens quinze anys i... (Manuel Valls) i L’important és que algú t’estimi (Sophie Brandes).

Òbviament, al costat d’aquestes actituds dels grans trobem les respostes més variades i també contundents a l’estil de: D’això no en vull (Pep Tort), Me’n vaig de casa (Pasqual Alapont), No vull anar a l’escola (Carlos Cano), No hi ha dret! (Susie Morgenstern). Un dels títols més paradigmàtics: Ostres tu, quin cacau! (Maite Carranza) i un dels més seductors: Només sóc una nena, sabeu? (Andreu Martin).

En el camp de la novel.la juvenil abunden però aquells títols que volen tocar els sentiments del lector: Te deix, amor, la mar com a penyora (Carme Riera), Darrera nostre un riu de flors trencades (Enric Larreula). Alguns resulten excessivament melosos: Mor una vida, es trenca un amor (Joan Pla). En alguna ocasió, en el títol hi descobrim el compromís de l’autor amb alguna causa: Samba per a un “menino da rua” (Gabriel Janer Manila), d’altres, són exemple d’una agosarada provocació: Sexe, Penthium i Clearasil (Pep Bras).

Hi ha títols ben trobats: Coll de carabassa, boca de serpent (Carme Alcoverro), Com la terra vol la pluja (Xavier Hernández), He tornat per ensenyar-te que podia volar (Robin Klein) o bé  Núvols de menta, troncs de maduixes (Pere Pons). Alguns són poètics: Els rius dormen als núvols (Gabriel Janer Manila), La petita onada que tenia mal de mar (Renand). Contràriament, hi ha una sèrie de títols més o menys escatològics i un pèl impúdics: Contrasenya CUL (Dolors Alibés), El monstre dels pets (Joan Armangué). També hi ha títols de la sèrie Embolica que fa fort (M. Àngels Bogunyà). Dins d’aquesta categoria, són destacables: Confidències reciclades d’una lluitadora ecologista (Steve Barlow), Crònica arrauxada d’un esperpèntic congrés (Oriol Vergés) i Robots rovellats i oncles eixelebrats (Margaret Mahy).

En els títols de literatura infantil i juvenil hi podem trobar de tot. Des de les més variades Bestieses i animalades (Elena O’Callaghan) descrites Sense embuts (Andrew Mathews) fins a les Històries de debò (Lluís Busquets), com la de La lluna vol un fill (Dolors Alibés) o la de les Fantasies auxiliars administratives (Pep Albanell), tant si són protagonitzades per L’home dels gats (Josep Vallverdú) o L’home que es va aturar davant de casa (Joaquim Carbó) com si són protagonitzades per La dona de ferro (Ted Hughes) o La dama blanca (Rosa M. Colom).  A la literatura per a joves hi trobarem Contes de la vera veritat (Rudyard Kipling) i Veritats a mitges (Andreu Martin), Amors a primera vista (Joaquim Carbó) i Un amor ben arrelat (Jaume Cela) i, sobretot, Molta birra i carn picada (Klaus-Peter Wolf). És a dir, una enorme varietat d’ Homes, bèsties i facècies (Josep Vallverdú).

Hi ha títols curts: Sí (Josse Goffin) i títols llargs: La novel.la sobre en Merkel Hanssen, la Donna Winter i la gran fugida (Tormod Haugen).. Hi ha preguntes indiscretes: Però tu... no eres mort? (Pere Morey) i respostes “ad hoc”: I un be negre amb potes rosses! (Elena O’Callaghan). Hi ha descripcions dures i pures: Fet un fàstic (Wolfgang Gabel). D’altres esdevenen Un cas com un piano o Una troballa sorprenent (tots dos d’en Jaume Cela). Hi ha títols alegres: Marsupial, no siguis animal! (Elena O’Callaghan) i d’altres de més tristos: La nit que van plorar per mi (Xavier Hernández). Hi ha títols estimulants: Massa tímid per lligar (Antònia Vicens) o amb un cert aire de misteri: Quan de nit truquen a la porta (Xabier Docampo). Hi ha títols màgics: Com si els dits m’haguessin tornat cuques de llum (Gabriel Janer Manila) i, és clar, també algun de flagrant actualitat: www.avisalvador.tresor (Jordi Varela). Etcètera, etcètera (Jordi Folk). I és que sempre tenim algun títol A la punta de llengua (Miquel Desclot).

Els títols normalment aporten elements per definir, encara que sigui molt per sobre, el tarannà de l’obra i també el tarannà de l’autor. Deia en començar que a alguns autors se’ls pot conèixer pels títols que utilitzen. Però Això ja és una altra història (Susan E. Hinton) i ara el més prudent és callar: Xsst...! (Pep Albanell).

Petons (Alfonso Ruano) i Adéu (Lygia Bojunga Nunes).


Josep Maria Aloy

Article publicat a la revista "Faristol", 40 (juny, 2001)