M'agraden els llibres que parlen de llibres (i 3)

M'agrada, quan llegeixo una novel.la, trobar-hi referències culturals sobre músics, artistes o altres escriptors. Aquestes referències són una aportació més que enriqueix els textos literaris, sobretot quan van destinats als joves.

Sense cap ànim d'exhaustivitat he recollit als dos primers lliuraments algunes d'aquestes referències. En aquest tercer i últim lliurament esmentaré sobretot referències als llibreters o al món del llibre en general.

Les llibreries i els llibreters hi tenen el seu paper

La Jette i els llibreters, de Peter Härtling. (Grup Promotor-Alfaguara, 2001)

I tocava ja el torn als llibreters! Aquesta novel.la és un homenatge a les persones que ens desvetllen l’interès per la lectura, l’interès per l’aventura. La Jette és una nena de dotze anys que viu amb la seva mare. Un dia, fent un encàrrec, coneixerà els dos llibreters de la llibreria Topf. Un d’ells estima els llibres com si fossin fills seus. La relació entre La Jette i els llibreters despertarà entre els veïns sospites i comentaris cruels. A la Jette, el llibreter li agrada cada vegada més. És diferent de tothom. Té sortides estranyes que procedeixen dels llibres que deu llegir continuament. Al llarg de la novel.la es fa un petit homenatge a Tom Sawyer ja que s’hi fa referència en diverses ocasions. De fet, la infantesa del llibreter té paral.lelismes amb la vida de Tom Sawyer. A manera de conte trist, i amb un bonic embolcall poètic, el llibreter explica la seva experiència d’infant a la Jette.

La llibreria de les noves oportunitats, d'Anjali Banerjee (Rosa dels Vents, 2012)

La protagonista, Jasmine, acabada de divorciar-se del marit, és requerida per una tia seva, mestressa d'una llibreria, per tal de fer-se càrrec del negoci durant un mes, mentre la seva tia emprèn un viatge a l'Índia... Això fa que ho aprofiti per trencar amb tot i retornar al poble de la seva infantesa... Com és fàcil d'imaginar, la novel.la està molt centrada en l'àmbit dels llibres i de la llibreria. El desenllaç és força previsible des dels primer moments: la Jasmine es queda a la llibreria per sempre i la tieta dedica el seu temps a viatjar amb el seu nou nòvio i a viure feliç...

Un des principals missatges de la novel.la és un cant a les llibreries i als llibreters que vindria expressat en aquest petit fragment que he rescatat:

... Vendre llibres és un estil de vida, no pas una feina... És així com cal portar una llibreria. Treballar fora d'hores. Dormir a la mansarda i escoltar com respiren els llibres de nit...

Quan el llibre és un desl protagonistes centrals

Un llibre monstruós, de Jordi Sierra i Fabra. Il.lustracions de Pep Montserrat. (Cruïlla, 1990)

El protagonista, un escriptor prolífic, rep l’encàrrec del seu editor, d’escriure un llibre de por, un llibre monstruós... L’escriptor s’hi posa tot seguit i crea un conjunt molt divers de personatges tan meravellosos com estrafolaris però tots horribles, tant que els mateixos personatges surten del llibre i es revolten contra el seu creador... que ha d’anar a la seva recerca de nou per tornar-los a introduir dins del llibre.

Els nens del mar, de Jaume Escala. Il.lustracions de Carme Solé Vendrell. (Ediciones Siruela, 1991)

És de les poques vegades que un llibre és el protagonista central del conte. El seu protagonisme, però, és d’una gran cruesa ja que els nens del mar, que en principi no sabien per què servia un llibre, descobreixen al final que, tirant-lo al bidó on cremen quatre fustots que serveixen per escalfar-se una mica, els serveix per allargar una mica més les quatre flames del foc.

La dona de paper, de Rabih Alameddine (Rosa dels Vents, 2012)

Aquí tenim l'Aalija, una dona d'uns setanta anys, asseguda còmodament en una vella butaca del seu apartament a Beirut, amb una tassa de te a les mans i moltes ganes de parlar. Òrfena de pare, repudiada per un marit que  mai no la va estimar, Aalija ha dedicat els seus millors anys a llegir llibres i a traduir-los, mentre al carrer queien bombes i retronaven els ecos d'una guerra que la va obligar a dormir amb un rifle al costat del llit i oferir el seu cos a canvi d'una dutxa calenta.

Som el que llegim, va dir un savi, i Aalija és això: una dona extravagant i entranyable, envoltada de papers, que es resguarda dels mals records a l'ombra de la bona literatura, buscant en els llibres aquell amor que mai ningú no li va donar. Òbviament, a la novel.la trobem múltiples referències als llibres i referències literàries:

És difícil que els llibres per si mateixos siguin avorrits, excepte quan són les memòries dels presidents dels Estats Units... No tinc clar que el descobriment de l'amor hagi de ser més intens que el descobriment de la poesia...

"Anna Karènina" va ser la primera traducció en què vaig gaudir del principi al final. Va ser la primera vegada que vaig obrir de bat a bat les portes de casa meva a un llibre i al seu món.

Llegir un bon llibre per primera vegada és tan sumptuós com el primer glop de suc de taronja que trenca el dejuni del ramadà.

I un consell: ... no sortiu mai de casa sense un llibre de poesia...

Lectors i lectores excepcionals

Matilda, de Roald Dahl. Il.lustracions de Quentin Blake. (Empúries, 1988)

Es tracta d'un llibre emblemàtic, certament, amb una protagonista excepcional... Als quatre anys, Matilda, va començar a delir-se pels llibres. Un dia demana al seu pare si li pot comprar un llibre:

-Un llibre? I per què vols un llibre, tu?

-Per llegir-lo, pare

-I que té de mal la televisió, valga'm Déu! Tenim una tele preciosa amb pantalla de dotze polzades, i ara em véns amb això d'un llibre! T'estàs aviciant, filla meva!

Matilda va a la biblioteca del poble. La bibliotecària es diu Phelps. El camí de casa seva a la biblioteca era de deu minuts que li permetien dues hores de glòria, asseguda i concentrada en un racó calentó devorant llibre rere llibre... Els llibres la tranportaven a mons nous i li presentaven gent impressionant que vivien vides excitants. Va navegar en vells vaixells de vela amb Joseph Conrad. Va anar a l'Àfrica amb Ernest Hemingway i a l'Índia amb Rudyard Kipling. Va viatjar arreu del món estant a la seva cambreta d'un poble anglès.

La lladre de llibres, de Markus Zusak (Sidney, 1975) (La Campana, 2007)

La Liesel va començar la seva carrera de lladre als nou anys. Tenia gana, robava pomes, però el que més li interessava eren els llibres. Potser més que robar-los els salvava. El primer fou el que havia caigut a la neu al costat de la tomba on acabaven d’enterrar el seu germà, quan anaven cap a Molching, prop de Munich, on els esperaven els seus pares adoptius. El segon llibre, temps després, el trauria d’una de les flames d’una de les moltes fogueres que encenien els nazis. Al carrer Himmel, la petita Liesel va trobar la millor família que es pugui somiar: Rosa Hubermann, una dona de mal geni però amb un cor immens. Hans Hubermann –potser el personatge més encantador de la novel.la-, pintor de parets, acordionista alegre i fumador empedreït. I els dos amics de la Liesel: Rudy Steiner, el veí un any més gran, mig desnodrit però un argent viu amb qui comparteix mil aventures, i Max Vandenburg, el jueu boxejador que viu amagat al soterrani.

Una història inoblidable i emocionant. Vides que s’entortolliguen les unes amb les altres sota els ulls pacients d’un espectador-narrador excepcional, la Mort: sarcàstica, però comprensiva, que fins i tot en la foscor més negra va a la recerca d’acolorits fragments de bellesa. Les referències als llibres són constants ja que esdevenen el tema principal de tota la història d'aquesta joveníssima "lladre".

Una lectora poc corrent, d'Alan Bennet (Empúries, 2008)

És un dia qualsevol al Palau de Buckingham i els gossos de la Reina no paren de bordar cap a una banda del jardí per on ella no acostuma a passejar. Seguint-los, la Reina descobreix, aparcada, la biblioteca mòbil de Westminster, una furgoneta antiquada amb un bibliotecari també antiquat i Norman, una treballador de la cuina reial, jovenet i pèl-roig, a qui Sa Majestat no havia vist mai. Una mica obligada per les circumstàncies, la Reina s’emporta un llibre en préstec, sense saber que a partir d’aquell moment les visites a la biblioteca i el fet de conèixer Norman li canviaran del tot la vida.

La Reina s’aficiona a llegir fins a tal punt que la seva proverbial professionalitat queda en entredit: ja no és tan curosa amb les feines de la Casa Reial, que l’avorreixen mortalment, i només frisa per enllestir-les i tornar a la lectura. No cal dir que l’adquisició d’un hàbit tan perillós com inesperat preocupa enormement la cort i el govern, que faran tot el possible per allunyar de Norman aquesta lectora tan poc corrent i aconseguir que abandoni els llibres. Algunes referències als llibres:

El que també va descobrir era que un llibre menava cap a un altre llibre, que se li obrien portes a tot arreu on mirés i que els dies no eren prou llargs per poder llegir tot el que volia llegir...

Els llibres no tenen res a veure amb el fet de passar el temps. Tenen a veure amb altres vides. Altres móns. En comptes de voler passar el temps, Sir Kevin, hom desitjaria tenir-ne encara més. Si hom volgués passar el temps, hom podria anar de viatge a Nova Zelanda...

Un llibre és un artefacte dissenyat per fer esclatar la imaginació...

Els efectes de la lectura

Un tresor per compartir, de Chris Conover. (Joventut, 2000)

Aquest títol defineix bellament la seva idea de la lectura. A manera de faula, ens presenta dos regnes enfrontats des de sempre. L’un governat per un lleó, l’emperador no sabia ni llegir ni escriure... però tant li feia... quan rugia tothom l’obeïa; i l’altre, per un ós que viu en un palau ple a vessar de llibres. Un dia, el fill del rei lleó va a parar a l’altre regne. Aviat el príncep descobrirà allò que contenen els llibres i ja no podrà viure sense aquests...

La minoynia d'un infant orat, de Llorenç Riber (La Magrana, 2007)

I vull acabar amb una referència molt clara sobre els efectes d'una bona lectura, segons l'escriptor Llorenç Riber a La minyonia d'un infant orat. L'explica Miquel Rayó, quan diu que aquesta és la més bella història per a nens escrita en llengua catalana, i en destaca una frase impactant, dels efectes de la lectura:

Hi ha llibres que esqueixen l'ànima i la fecunden; fan allò que fa l'arada: obren una ferida cruenta i en aquesta ferida cruenta hi deixen l'estremiment vital d'una llavor.

I ara sí: punt i final i bona lectura!!

Josep Maria Aloy