Un conte infantil de Vicenç Pagès Jordà

L'Editoral Estrella Polar ha publicat "La llentia viatgera" un conte infantil de l'escriptor Vicenç Pagès Jordà, una divertida història sobre la necessitat d'acceptar allò que tens i allò que t'ha tocat, explicada amb un llenguatge ric, una ironia fina i una claredat estimulant.

       Mentre l'avi Martí treballa a l'hort, la Berta, la seva néta, li demana que li expliqui una història. Dit i fet: l'avi es disposa a explicar-li el conte d'una "llentia viatgera".

Als cinc anys però la Berta ja sap que als contes sempre passen coses impossibles i que quan s'acaben tot torna a ser com abans, encara que no ben bé... I, per tant, quan l'avi es disposa a explicar-li la història d'una llentia viatgera, la Berta es prepara per sentir un d'aquells contes impossibles, en els quals, durant una estona, les lleis dels grans queden suspeses. La fascinació d'un infant davant de la història que escoltarà és l'estímul perquè l'adult doni el tret de sortida a un viatge fantàstic.

La llentia viatgera és una d'aquelles històries circulars o cícliques, molt abundants en l'imaginari col.lectiu, on cada escriptor hi incorpora tant la forma com un estil propi i diferent. Dic circular o cíclica en el sentit que acaben al mateix lloc on han començat després de donar unes quantes voltes durant les quals el protagonista, no content amb el que tenia, acaba acceptant-ho en veure que la resta d'alternatives o de possibilitats no és pas necessàriament millor. Em recorda, entre d'altres, el conte Mares a l'engròs, de l'escriptora i crítica Teresa Duran, la història d'un nen que vol una altra mare perquè la seva l'ha renyat. O bé el conte de Carles Sala, En Jaumet busca escola, el títol del qual deixa veure també de què va. Els dos protagonistes -tres, si hi afegim la Llentia viatgera-, acaben acceptant el que tenen, òbviament, després d'un periple més o menys llarg i més o menys atractiu.

Aquests contes segueixen una mateixa línia i acaben tots expressant un mateix missatge, però la gràcia la trobem en com s'explica el missatge, quins elements fa servir el seu autor i, sobretot, com són i com es mouen els protagonistes, en el cas d'avui, una llentia! Cal destacar com a element cabdal el llenguatge que utilitza Vicenç Pagès, i també com construeix les frases, la gràcia amb què s'explica, la poesia amb que embolcalla les descripcions i, també, és clar, l'impacte de les il.lustracions que acompanyen el text, il.lustracions de Joan Riera Calabús... Tot plegat conforma un petit món on el lector, empès per la capacitat inventiva de l'escriptor i de l'il.lustrador, és capaç d'entendre allò que passa i sobretot allò que pensa la Berta: que els contes són grans mentides però són molt atractius i encara que no siguin veritat, quan tot torna a ser normal, t'adones que potser tu has canviat una mica. Són els petits miracles de la literatura. De la bona literatura, és clar!

Josep Maria Aloy