El foment de la lectura, el foment de la dignitat

 El meu comentari de la setmana passada portava -i encara porta- per títol "Fomentem la lectura o fomentem l'engany?" No sols està penjat al meu bloc sinó que també ha sortit publicat a la revista digital Núvol -a qui agraeixo que m'hagi concedit el luxe de difondre'l- i, pel que s'ha pogut veure, el comentari ha portat cua i cua de la bona. Salvant algun punt molt concret, l'article i jo hem rebut mostres d'adhesió i de reconeixement molt positives, cosa que aprofito també per agrair a tots els qui hi han deixat un comentari. És per això que responc, ara, amb un nou comentari titulat "El foment la lectura, el foment de la dignitat".

Durant tota la setmana, les respostes han estat tan generoses com abundants i, sens dubte, han elevat el nivell del debat a cotes notables de reflexió i de professionalitat, fet que demostra el que jo també apunto a l'esmentat article: que hi ha un bon grapat de mestres i professors que treballen amb una gran dignitat i amb una extrema sensibilitat. Em permeto, doncs, recollir algunes d'aquestes aportacions. Abans, però, un sincer agraïment a tots ells.

"Ben poc podrem ensenyar allò que no estimem"

Agraeixo, per exemple aportacions com la d'Andreu quan diu que la part més rellevant, d’aquest article és la que fa referència a la manera com encarem, presentem, “treballem”… les lectures, siguin obligatòries o no. De fet ens hauríem de plantejar com és que joves que són bons lectors... no tenen cap interès per les lectures que els proposem... De fet, mai no hauríem d’oblidar que ben poc podrem ensenyar allò que no estimem: algú va dir que la literatura no s’ensenya, es contagia. I amb exàmens, resums, qüestionaris… podem contagiar moltes coses, però dubto que contagiem res semblant al gust.

També vull destacar l'aportació d'Eloi, professor de llengua i literatura, que recolza la reivindicació que es fa d'un bon nivell lector entre el professorat i per tant la millora de la qualitat docent. Eloi acaba recomanant la lectura (o relectura) del llibre de l'estimat Emili Teixidor "La lectura i la vida", molt recomanable especialment per a tots els docents. Hauríem -diu- d’encomanar la passió lectora als alumnes i a les noves generacions predicant amb l’exemple.

 Llegir per fer exercicis o llegir per viure?

També el professor Antoni Dalmases, escriptor de novel.les juvenils i, per tant, entès en la matèria, comenta que de fet, de tant en tant es troben alguns -pocs!- profes i mestres que llegeixen, que s’entusiasmen llegint i fent llegir, contagiant la passió de viure moltes vides, de sentir intensament i conèixer mons nous. Aquest és el goig que experimenta el que ensenya a llegir, a entendre, a reflexionar, discutir, pensar i avançar amb els bons llibres. Però manifesta que la literatura i la lectura, els textos creatius i els reflexius, han passat a ser un “complement” de les classes de llengua (que és l’important, i tant!, oh, sí!, tu diràs…). Es llegeix per fer exercicis, no per viure; per “treballar”, per omplir temps i papers, no per gaudir i pensar. I es fan fer treballs escrits, ridículs, qüestionaris patètics, per cobrir l’expedient. El que convé és fer “emprenedors”, gent “útil”, “pràctica” i no somniatruites!!! Dalmases no acaba aquí, però recomano que entreu a Núvol i completeu vosaltres mateixos la lectura d'un article dur i vehement, però realista.

Cal acompanyar la lectura i estimular el lector

Per la seva banda, Carme Vilà diu: m’ha agradat molt la paraula “acompanyada” aplicada a la lectura que es fa al centre d’ensenyament. Si hem de dir als alumnes “Llegiu aquesta novel·la per a tal dia” no sé què fem els professors. M’agrada treballar l’obra a fons mentre els alumnes la llegeixen...  Jo acompanyo la lectura oralment, però he confegit dossiers per a ajudar altres professors. I he fet fins i tot un experiment: fer llegir a 1r o 2n d’ESO un conte curt que sé que no ha agradat gens a cap alumne si l’ha hagut de llegir sol (per exemple, “La maleta marinera”, de Pere Calders) i mirar a veure què passa si acompanyo la lectura. El mateix conte els encanta!

Sílvia em confirma que els alumnes de secundària (sobretot a partir de 3r.) la primera cosa que cerquen, quan hi ha un llibre de lectura, és el resum, la pel.lícula... etc. Això preocupa, evidentment. Una possible solució és la lectura oral a classe guiada i comentada pel professor i el treball per projectes, potenciant la creativitat i afavorint el comentari literari des de la pràctica. El procés és molt més lent, però el profit més gran.

L'Àlex diu que al seu centre les lectures es fan dirigides per un professor de llengua (gairebé sempre) i desdoblant els grups (mentre la meitat de la classe fa biblioteca, l'altra fa laboratori). Es llegeix a l'aula en veu alta i en silenci, es resumeix l'obra i es debat a partir de les explicacions que fa el professor. És un èxit (segons la majoria dels alumnes) tot i programar Guimerà, Bertrana, Llull, García Márquez, El Lazarillo, Curial e Güelfa... Es tracta que el professorat sigui l'adequat, es preparin les lectures i s'acompanyi els alumnes a descobrir-les amb entusiasme... Sé que no a tots els meus alumnes els agraden les obres que fem llegir, però puc afirmar que tots les llegeixen i que tots en treuen suc...

Fer veure als alumnes que la literatura també parla d'ells

Carles M., a més de recomanar també el llibre de l'Emili Teixidor "La lectura i la vida", remarca que és imprescindible ensenyar literatura, fer veure als alumnes que la literatura (i la poesia, gran oblidada!) també parla d'ells i de les seues coses! Jo intento treballar sempre amb alguna cosa que els motive: blogs, twitter, àudios... Segurament no arribarem a tots els alumnes per igual, però estic convençut que molts d'ells, amb els anys hi entraran...

 August Garcia, i amb ell acabaré, escriu un llarg comentari que també recomano llegir sencer perquè ve a ser gairebé un resum de tot el debat. Professor de primària i entès en la matèria lectora, August repassa alguns punts del meu article però sobretot explicita que el tema de fons no és tant el "què es llegeix" sinó el "com es llegeix" ...i aquí sí que hi ha un debat a fer sobre la metodologia que s'empra per apropar-se a les lectures (siguin obligatòries o no). August, que també recomana la lectura del llibre de l'Emili Teixidor, afirma que l'element "passió" del docent hi té molt a veure, però també la seva competència com a educador... August no fa fer cap treball posterior a la lectura d'un llibre: ... la meva avaluació està en l'interès que he estat capaç de generar en els meus alumnes. Ja sé que no tots seran bons lectors ni ho pretenc... només intento que en algun moment de la seva vida hagin tingut una experiència gratificant i enriquidora davant la lectura d'un llibre. Ei!, i no oblido mai la poesia, l'altra gran damnificada de tot aquest "sidral".

Fomentar la dignitat a tots els nivells

Quan ja anava a tancar aquest article m'adono que El PUNT AVUI d'aquest mateix diumenge 25 de gener, a les planes de Societat, fa un reportatge sobre un projecte pedagògic innovador que duu a terme  el Centre Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia. Aquest projecte passa justament per a un tractament innovador del foment de la lectura. El director del Centre, Josep Maria Esteve, explica que els alumnes llegeixen escarxofats en un sofà: Quan llegeixes, ho fas en un lloc còmode, en un entorn agradable i no assegut en una cadira davant d'una taula, oi? El professor no fa de vigilant, també llegeix un llibre... És clar, l'exemple és molt important. D'aquesta manera els alumnes se senten acompanyats i estimulats. Segurament que, com tot projecte innovador, a la pràctica sorgeixen dificultats, algunes derivades del sistema d'ensenyament poc convençut que encara tenim a les escoles. En tot cas cal que l'escola innovi raonadament i en el camp de la lectura això vol dir acompanyar, estimular, incitar al debat, provocar emocions, despertar el cuquet a base de donar exemple... tot el que el pilot de comentaristes han penjat a l'article "Fomentem la lectura o fomentem l'engany?" i que en aquesta segona part hem reconvertit en "El foment de la lectura, el foment de la dignitat". Fomentar la lectura és fomentar primer la dignitat de l'ensenyament, després la dignitat dels alumnes. També, òbviament, la dignitat del professor i més enllà del centre, és, en definitiva, ajudar a fomentar la dignitat del llibre dins la societat. Fomentar la dignitat a tots els nivells.

Josep Maria Aloy