"La memòria de l'arbre" de Tina Vallès

"És difícil fer equilibris quan hi ha un drama a casa i hi ha nens: d'una banda, els volem protegir de la tristesa, del dolor, però de l'altra, és important que coneguin aquesta part de la vida I a vegades com més petits, més bé ho encaixen i et donen una lliçó perquè no ho viuen amb la càrrega dels nostres drames, no tenen emocions anteriors ni prejudicis i aconsegueixen una certa normalitat a casa." Són paraules de Tina Vallès, autora del llibre "La memòria de l'arbre", publicat per Anagrama, un llibre emocionant, colpidor i gairebé diria d'obligada lectura per a petits i grans.

"La memòria de l'arbre" és una història protagonitzada per un nen de deu anys, en Jan, que viu amb els seus pares a Barcelona però que un dia observa com els seus avis de Vilaverd s'instal·len a casa seva. A partir d'aquest fet neix una relació molt intensa entre en Jan i el seu avi. Tots dos compartiran un món on les converses, les passejades, el joc del dòmino i l'observació dels arbres teixiran una etapa on els records de l'avi i la seva pèrdua de memòria marcaran per sempre la personalitat del net i l'obligaran a créixer i a superar el drama familiar.

Si els pares sabessin tot el que pregunto

a l'avi mentre tornem de l'escola, segur que

em renyarien. Però no entenc com funciona la

seva malaltia, com es perd la memòria, com

se't pot buidar el cap de tot el que has viscut

i el que recordes, i necessito respostes.

El relat està format per una centenar llarg de petits capítols, que normalment no excedeixen l'extensió d'una pàgina, i que, com les peces d'un puzzle, van encaixant en el conjunt a mesura que el lector avança en la lectura. Cada peça del puzzle aporta una petita dosi d'informació que es va afegint, com si es tractés d'un degoteig constant i permanent, a la història tot completant-la ordenadament i de forma pausada. La força que empeny tot el relat són les excel·lents converses entre els dos protagonistes, converses a través de les quals l'avi proposa una constant reflexió sobre el temps que passa, sobre la memòria i l'oblit, i en general, sobre la vida dels humans. Un dels fils conductors de tot el llibre és la presència dels arbres, i concretament d'un desmai que és el principal centre d'interès que uneix els dos protagonistes i que el lector descobrirà a mesura que vagi llegint.

-Però saps què faig amb

el que no vull oblidar?

 -Què?

-En comptes de desar-ho

a la memòria del cap,

ho deso a la del cor, que

aquesta no se m'esborrarà.

(Tina Vallès)

"Un llibre memorable que parla dels records"

Així és com el crític Joan-Josep Isern qualifica el llibre per la seva senzillesa commovedora aportada pel punt de vista del Jan que viu amb naturalitat la degeneració de l'avi sense perdre en cap moment la complicitat que els uneix. Un llibre memorable -diu Isern- que ens parla de la importància dels records i de com arriba a ser, de tràgica, la seva pèrdua.

El llibre presenta un recurs narratiu brillant per la forma de narrar el que podria acabar sent un drama familiar. Certament que el lector s'emociona en alguns moments de la narració però la naturalitat i la sinceritat amb què s'expliquen les coses fan que l'impacte sigui menor sense perdre ni una dosi de realisme i d'emoció. Bernat Puigtobella diu que llegint el llibre "vaig pensar que és una novel·la de bons sentiments perquè tot el que hi passa, encara que hi hagi el maligne de la malaltia, és tot molt benigne". I és que d'una banda el lector observa com l'avi està perdent vitalitat, s'està fent petit, però de l'altra constata com en Jan està madurant i es fa gran reflexionant sobre uns fets que són inevitables. I aquesta maduració del Jan es converteix, també, pel procés d'identificació, en una maduració també del lector.

"La memòria de l'arbre" és un llibre memorable perquè tracta un tema conegut i que suporten moltes famílies i, per tant, molta gent jove; i de l'altra perquè l'impacte que produeix és honest i sense escarafalls. Un relat, en definitiva, sincer i positiu.

Josep Maria Aloy