El "Faristol" de la literatura per a joves

(L'exemplar del passat mes de setembre)

 Fa anys i panys que ho denunciem: la Literatura per a Joves -que és una Literatura en Majúscules i de primer ordre per la seva importància i transcendència- no té espais de crítica en els mitjans de comunicació. Gairebé tots en passen olímpicament. Simplement, no els interessa.

És difícil entendre per què els mitjans de comunicació dediquen espais tan migrats a parlar d'aquests llibres. És difícil entendre per què hi mostren tan poques ganes i tan poc interès. Crear lectors és feina de tots, certament, però els que dirigeixen diaris i revistes ¿no haurien de tenir més en compte la població jove que serà la que haurà de llegir en un futur aquests mateixos diaris i aquestes revistes?

Espigolant molt, que és una feina bastant pesada per als pares i mestres que busquen lectures, hom pot trobar, avui aquí i demà passat allà, algunes referències, ressenyes o comentaris sobre llibres infantils i juvenils. La majoria de les vegades són petits textos que repeteixen la mateixa contraportada del llibre. Hi ha també qui recomana un llibre sense haver-lo llegit. Les fidelitats i les servituds del món de la crítica constitueixen un boirós enteranyinat subjectiu i difícil de sostenir.

No entro amb detall a citar diaris i revistes que podrien fer molt per orientar les lectures i no ho fan. M'interessa més, potser, dedicar el poc espai d'aquest comentari a parlar d'un grup que sí que té les idees clares i dedica gairebé la meitat de la seva publicació a fer crítica de llibres per a joves. Em refereixo a la revista "Faristol", publicació que des dels seus origens, ara fa més de 27 anys,  fa honor al seu nom i s'ha constituït en l'únic "faristol" on no sols se sosté la major part de la crítica que es fa avui sinó que ha esdevingut un oasi imprescindible, enriquidor i necessari.

(El primer número de "Faristol")

"Faristol", des del seu naixement el juliol de 1985, és l'única publicació destinada no sols a publicar petits estudis sobre aspectes ben diversos de la literatura infantil i juvenil sinó també a donar a conèixer obres i autors de casa nostra. Tot plegat acompanyat de breus comentaris crítics que no tenen altra finalitat que aconsellar i orientar pares i mestres, tot valorant els millors llibres del moment.

Els seus editors, El Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, que en aquests moments està celebrant també el seu 27è aniversari, en els mots de presentació del número 0 expressaven el seu interès que "Faristol" sigui una eina de relació, d'informació, d'intercanvi i de millorament. De millorament de la condició del llibre infantil i juvenil català a casa nostra; d'intercanvi d'experiències, de treballs i d'iniciatives...; d'informació mútua d'allò que hem fet, fem o pensem fer; de relació entre tots els sectors que intervenen en aquest món tan ric i tan complex del llibre infantil i juvenil català: escriptors, il.lustradors, editors, llibreters, bibliotecaris, ensenyants i pares, sense oblidar l'administració que ha de possibilitar, amb la seva ajuda, que això sigui factible...

Des del juliol de 1985 fins aquest setembre de 2012 s'han publicat 73 números. La revista ha tingut moments més bons i algunes etapes més complicades, com és fàcil de suposar donada la migradesa d'atenció i d'afecte que pateix el llibre infantil. Però la tossuderia dels editors i col.laboradors ha permès que la publicació planti cara a la crisi i a la poca sensibilitat de les administracions i, reclami l'interès de totes aquelles persones que, podent-ne ser subscriptores, prefereixen seguir ignorant-la.

"Faristol" disposa d'un col.lectiu de crítics -en l'últim número en compto vint-i-sis- que forneixen les pàgines de la revista d'un bon reguitzell de comentaris tan diversos com breus -fins i tot massa breus- que, sovint, ocupen la meitat de la revista. Tot aquest material, en paper i al web del Consell -www.clijcat.cat-, està al servei de totes aquelles persones que busquen narracions per als seus fills o per als seus alumnes.

"Faristol", doncs, és una eina de treball molt suggerent que ha de merèixer la consideració de tots perquè la seva fragilitat no pot fer perillar la seva supervivència.

Josep Maria Aloy