dilluns, 14 d’abril del 2014

"El petó de Lili Marleen", de Pep Molist, una bona dosi de sensibilitat



Com més lluny em trobo, més et sento a prop,
com més dies passen l'amor és molt més fort,
i entre la boira cap al tard, veig el fanal on vull tornar,
amb tu Lili Marleen, amb tu Lili Marleen.
(Lili Marleen, de Hans Leip. Trad. de Feliu Formosa)

El petó de Lili Marleen, publicada per Barcanova, és una història ben narrada i amb una excel.lent dosi de sensibilitat. El lector observa amb atenció la relació que s'estableix entre el protagonista, en Pere, un nen espantadís i insegur, i un fotògraf ja gran, el Sr. Salom, un home reservat que poca gent coneix. A poc a poc, aquesta relació creix i es converteix en una tendra complicitat i el noi s'adona que la seva era una companyia a la qual m'estava acostumant. Com una medicina que em tranquil.litzava i m'allunyava de les meves pors.

Salom, el fotògraf i amic, li explica que guarda tots els moments més feliços de la seva vida fotografiats en una capsa... Cada vegada que Salom les mira és com si tornés a viure... Li agrada, sobretot, retratar persones sense que elles se n'adonin i en una ocasió, fa uns quants anys, va assistir a una visita al poble de la Lili Marleen. D'aquesta trobada amb la Lili en va quedar una foto i, encara més, un petó. L'impacte va ser extraordinari: només Lili Marleen -diu el fotògraf- va fer trontollar la meva solitud.


Totes les històries tenen un origen.

L'¡interès d'aquesta història no és solament la pròpia història ni les excel.lents il.lustracions que hi escampa Jorge del Corral. Allò que considero original és que l'autor explica, al final del llibre, com va sorgir la història, cosa que els escriptors no acostumen a fer i en el camp de la literatura per a nois i noies és un recurs que cal tenir en compte, no sempre, és clar, per instruir i formar el lector en l'art de l'escriptura.

Segons Pep Molist, El petó de Lili Marleen va sorgir de diverses idees anotades en un paper que, amb el pas dels dies, es van anar barrejant entre sí. Una és la famosa cançó alemanya Lili Marleen que, una tarda, en escoltar la ràdio del cotxe, em va semblar prou suggeridora com per bastir un conte o una novel.la. La cançó està basada en un poema que un soldat havia escrit el 1915, durant la Primera Guerra Mundial, quan va ser traslladat al front. Lili Marleen va esdevenir de seguida una de les cançons de guerra més famoses de la història.

Una altra idea sorgeix d'una exposició anomenada Un món flotant, que l'autor va visitar al CaixaFòrum de Barcelona, l'estiu de 2010, dedicada al fotògraf francès Jacques Henri Lartigue (1894-1986)... La citació que hi havia a l'entrada de l'exposició adquiria tot el sentit un cop la visitaves: "Vaig néixer feliç. Això ajuda, oi?" Em va captivar tant que em va oferir nous fils per bastir una història... Algunes de les seves vivències, i sobretot algunes de les seves fotografies, m'han servit de base per fonamentar la feina d'un dels protagonistes...

L'estructura arquitectònica d'una història pot haver estat originada per diverses experiències que l'autor ha tingut abans de dissenyar-la. I és atractiu per al lector poder veure com d'uns determinats elements, viscuts o no, reals o ficticis, en pot sorgir una petita obra d'art com la que avui presento. Més encara: a molts lectors també pot ser que els quedi, un cop llegida l'obra, l'eco emotiu d'aquella extraordinària cançó.

Com més lluny em trobo, més et sento a prop,
com més dies passen, l'amor és molt més fort,
i entre la boira cap al tard, veig el fanal, on vull tornar,
amb tu Lili Marleen, amb tu Lili Marleen.
(Lili Marleen)



Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada