L'editorial Animallibres
acaba de publicar un excel·lent conte d'Anna Tortajada (Sabadell, 1957), molt
ben il·lustrat per Jorge del Corral que, malgrat el títol, és un cant a l'art
d'explicar contes i sobretot a l'art de saber transmetre els sentiments i
desitjos dels infants immersos en un món que no sempre troben fàcil de suportar
i de resistir.
" ...no és que
siguin mentida sinó que cada vegada
que els tornes a
llegir, i a mesura que et vas fent gran,
si ets prou eixerit,
en pots descobrir altres significats,
en allò que ens
ensenyen els contes..."
La Júlia
no té cap ganes de fer-se gran. Demà farà 10 anys... Hi ha alguna poció màgica
per no créixer? La Júlia mira la gent, a l'autobús, i gairebé tothom fa cara de
pomes agres. Tothom s'enfada i rondina... El seu esperit crític de nou anys fa
que es plantegi moltes qüestions sobre la manera de ser dels grans i es pregunta
constantment què ha de fer per superar els dubtes i els obstacles d'una
societat bastant infeliç i incapaç de trobar solucions a molts dels seus
problemes.
Tot i així, la Júlia té la il·lusió que demà, pel
seu aniversari, li comprin un abric que té ullat a una botiga de roba de segona
mà. Ella té tres abrics que es posa per pensar... però se li han fet petits... Es
refia d'aquell conte que diu que quan la mare fa l'últim petó a un fill, encara
que aquest ja dormi, li passa la mà pel front i li llegeix el pensament. La
Cristina, la seva germana gran, li ha dit i repetit que res del que diuen els
contes és veritat i la Júlia ho vol comprovar... No sols això, també voldrà
comprovar si a la vida les coses s'esdevenen com en els contes... i, és clar,
haurà d'anar descobrint que no és ben bé així, exactament.
"Trobar
l'elixir de la vida consisteix a aprendre
a estar content per
dins i a gaudir de les coses...
Et diré un secret:
aquesta font és dins nostre.
I a l'hora de la
veritat, menuda, l'única cosa
que compta és haver
estat feliços..."
Per aquest viatge comptarà amb persones sensibles
que l'estimen molt com són l'avi Gaspar, un bon explicador de contes. També
comptarà amb la seva millor amiga, Carlota, i sobretot amb el Pere, un nen
també especial però amb un gran cor i moltes ganes de complaure la seva amiga.
A través d'aquests personatges, i a través de les
seves atractives converses, s'aniran revisant conceptes no sempre fàcils
d'entendre pels infants com són l'amistat, la crisi econòmica, la pobresa,
l'ecologia i sobretot la mort, arran de la pèrdua de l'avi Gaspar que provoca
un daltabaix a la Júlia i que van ratificant que la vida no és tan plàcida com
un conte bonic. I a sobre els pares no li regalen l'abric que havia demanat. Serà que no és veritat el que
diuen els contes i per tant allò que les mares fan de passar la mà pel front de
la filla per llegir-li el pensament no deu ser veritat? No deu ser veritat que
existeix el famós elixir de la vida de què parlen alguns contes?
"...els bancs
feien fora de casa les famílies que
no podien pagar la
hipoteca. La mare tenia por.
El pare reia cada
cop menys. I la Júlia no sabia
ben bé què passava,
perquè els pares
no els explicaven
res. ... i es passava
moltes estones a
l'armari, amb l'abric lila,
que era l'abric de
quan estava amoïnada."
Sort que
l'avi Gaspar va ser a temps a manifestar-li un secret que la Júlia recordarà
sempre més: Trobar l'elixir de la vida
consisteix a aprendre a estar content per dins i a gaudir de les coses...
aquesta font és dins nostre. I a l'hora de la veritat, menuda, l'única cosa que
compta és haver estat feliços...
Malgrat
un final tan emotiu el conte és molt optimista i afronta els diversos temes amb
molta naturalitat i sobretot sinceritat. És un bon text per fer arribar als
lectors joves que busquen sortides als diversos inconvenients de la seva vida i
volen enfrontar-s'hi amb ganes d'esbrinar perquè res no és com diuen els contes.
Josep
Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada