dilluns, 18 de gener del 2016

2016, any Llull també per als joves lectors


(Il·lustració de Perico Pastor) 



"En una bella plana, per on passava
un bell rierol, hi havia gran quantitat
de bèsties salvatges que volien elegir rei.
Es va acordar per majoria que el Lleó fos rei,
però el Bou s'oposà molt fortament a aquella elecció."
("Llibre de les bèsties", capítol I)

Entre novembre de 2015 i novembre de 2016 commemorarem el 700 anys de la mort de Ramon Llull (Mallorca, 1232-1315/16), una figura clau per a les lletres catalanes, un pensador universal que és l'autor català que ha gaudit de més projecció internacional; i és que -segons Laura Borràs-, certament, l'estela que ha deixat d'aquest català de Mallorca travessa de cap a cap la distància de set segles que ens separen.

D'entre el pilot d'actes i d'iniciatives que tindran lloc durant aquest any Llull no puc deixar d'esmentar i aplaudir les que s'han fet pensant en els lectors joves: les versions, més o menys adaptades a aquest públic lector, d'una de les obres de Llull més accessibles i més properes als temes i interessos de la població jove. Em refereixo al "Llibre de les bèsties" del qual n'han sortit fins ara quatre versions.

Roc Casagran, Teresa Broseta, Laura Borràs i Miquel Desclot són, ara com ara, els responsables i autors de les quatre versions modernes d'aquesta obra de Llull. Quatre versions pensades per a tots els nivells lectors, des dels més joves -la de Teresa Broseta a Edicions Bromera- fins a la versió de Miquel Desclot a Proa, passant per la de Roc Casagran a Sembra Llibres i la de Laura Borràs a Santillana/Grup Promotor.

"El rei va preguntar al Bou
sobre l'estat del rei dels homes;
i el Bou li va dir que la serp havia dit
veritat, que la més mala bèstia,
i la més falsa, d'aquest món és l'home"
("Llibre de les bèsties", capítol IV)


Quatre versions amb un únic propòsit

       Si convé definir globalment les quatre adaptacions del "Llibre de les bèsties" caldrà començar reconeixent l'esforç que han hagut de realitzar els adaptadors de l'obra de Llull. Segur que ha suposat un repte per a tots ells sobretot a l'hora d'intentar trobar una manera àgil, amena i actual d'oferir un text escrit fa més de 700 anys. Es tracta, doncs, d'un mateix text presentat en quatre versions que vénen a ser quatre enfocs o mirades segons les diverses destinacions. Vegem-les, breument:


 El "Llibre de les bèsties" de Roc Casagran publicat per Sembra Llibres i il·lustrat per Aitana Carrasco. Aquesta fou la primera versió que es va difondre i que va arribar a les mans de molts lectors. En vaig parlar enun comentari en aquest mateix blog. Segons l'autor d'aquesta excel·lent versió, el text pot ser llegit com un conte (o com un contenidor ple de contes) ideal per a la mainada, o com un divertimento per a adults enjogassats. Però no, va molt més enllà: la voluntat de Ramon Llull, com en gairebé tota la seva obra, és didàctica, és conduir-nos cap al Bé, i per aconseguir-ho ens retratarà les misèries del comportament humà col.locant-nos davant d'un requadre on es belluga un reguitzell de bèsties. I aquests animals, amb els estereotips que els ha atorgat la Tradició i que encara tenim presents avui dia (la murrieria de la guineu, la força del lleó, la mala fe de la serp...), ens serviran de mirall de nosaltres mateixos.

Roc Casagran confessa que ha treballat aquest text mogut sobretot per oferir l'oportunitat de conèixer, ni que sigui per sobre, quasi intuint-la, l'organització social de l'edat mitjana, amb la seva jerarquia i certs costums, així com un ressò misogin i classista en alguns passatges, que bé ens pot ser útil per a reflexionar si realment hem evolucionat gaire com a espècie.


 El "Llibre de les bèsties" publicat per Bromera i adaptat per Teresa Broseta amb il·lustracions de M. À. Giner Bou. Aquesta versió és la que va destinada a una població més jove que, segons la contracoberta assenyala que és a partir dels 9 anys. Això fa que forçosament hagi de ser una versió senzilla, abandonant les pretensions més optimistes i fent una sèrie de concessions que arriben a descontextualitzar el text de Llull. En cap moment, per exemple, es fa esment que aquest llibre és de Llull i, per tant, que és un text escrit fa 700 anys d'un dels escriptors més grans de la literatura catalana. Potser no cal. Però potser sí. L'interrogant que presenta aquesta versió és el de reflexionar sobre quin és el límit d'edat on ha d'anar destinat un text clàssic. El resultat, en definitiva, és una text escrit amb una versió molt lliure i personal, convertida en una recull de petites històries d'animals sense tenir en compte d'on vénen ni on van i abandonant per complet l'estil i el tarannà de l'obra de Llull. Caldrà, sense dubte, molta implicació dels mestres a l'hora de fer llegir aquest llibre sobretot per contextualitzar-lo i donar-li nom i cognoms si volem que el nom de Llull i la seva obra arribi amb claredat als més joves.


 La versió del "Llibre de les bèsties" publicat per Santillana i adaptat per Laura Borràs amb divertides il·lustracions de Pilarin Bayés suposa un bon treball d'adaptació a la població jove i sobretot de difusió de l'obra i l'estil de Ramon Llull. Com no podria ser d'altra manera, venint de la professora Borràs, s'observa un interès gran a deixar clar des del principi que es tracta d'una adaptació moderna d'una obra de Ramon Llull, l'autor en català que ha gaudit de més projecció internacional; i és que, certament, l'estela que ha deixat d'aquest català de Mallorca travessa de cap a cap la distància de set segles que ens separen.
Laura Borràs no escatima elogis de qui fou escriptor, filòsof, heretge, foll, místic, alquimista, teòleg, cabalista, missioner, forjador del català literari, fins i tot precursor de la informàtia moderna i del llenguatge computacional, ermità...  Tot això i molt més s'ha dit de Ramon Llull, creant una imatge confusa i misteriosa, fascinant i insòlita... intel·lectual independent capaç de construir una obra vastíssima que travessa tots els gèneres i temàtiques, de la poesia als coneixements enciclopèdics, de la lògica a la geometria, de la mística a la narrativa, del dret a la pedagogia, de la filosofia a l'astronomia i un llarg etcètera. És l'autor d'una obra immensa, fruit d'una llarga vida i d'una activitat incessant: dues-centes seixanta-sis obres escrites en català i en llatí que, impreses modernament, segons Borràs, ocuparien desenes de milers de pàgines.... I és que Ramon Llull va ser un home de contemplació, de pensament, però també un home d'acció, un activista cristià preocupat per adoctrinar i convertir ànimes al cristianisme cosa que no treu que el seu "Llibre de les bèsties" pugui arribar a ser tan atractiu com el que ha preparat la professora Borràs amb les divertides i detallades il·lustracions de Pilarin Bayés.


 El "Llibre de les bèsties" publicat per Proa, adaptat per Miquel Desclot i bellament il·lustrat per Perico Pastor. Aquesta excel·lent versió, destinada a tots els públics, a diferència de les anteriors acara el text original amb la versió moderna de tal manera que el lector pot anar llegint a la pàgina de l'esquerra una versió i a la de la dreta l'altra, Això permet un dels objectius d'aquesta adaptació: no perdre de vista l'original i poder-lo anar seguint d'aprop.

Desclot té molta cura de no desconnectar aquest "Llibre de les bèsties" de tota l'obra llulliana i, per aquest motiu assenyala que es tracta del setè llibre del "Llibre de meravelles" i que, després de les lliçons de botànica medieval del llibre cinquè i de les nocions d'alquímia del sisè, el llibre s'aparta inesperadament d'aquell mètode i, en comptes d'oferir-nos les corresponents lliçons de zoologia, tan comunes als nombrosos bestiaris medievals, ens proposa una rondalla amb protagonistes animals sobre les intrigues d'una cort de l'època. Desclot comenta que molt probablement aquest "Llibre de les bèsties" no va ser escrit en la mateixa embranzida que la resta de l'obra, i que Llull potser va aprofitar per inserir en aquell nínxol un text que potser ja tenia escrit d'abans, amb l'única justificació dels seus protagonistes animals...

En la seva adaptació moderna, Desclot manifesta que s'ha esforçat a aplanar la lectura del clàssic, mirant de no perdre'n tanmateix l'essencial de l'estil, en un compromís entre el respecte a l'autor antic i el servei al lector d'avui, amb la intenció que el nou text serveixi per ajudar a llegir l'original, però que alhora es pugui llegir també per ell mateix.

"-Senyor -digué l'hoste-, no es pot arribar a calcular
el perjudici que se segueix de tenir un príncep malvat:
d'una banda, pel mal que fa; de l'altra, pel bé que podria
fer i no fa." ("Llibre de les bèsties", capítol Vè)

(Il·lustració d'Aitana Carrasco)


Llegir el "Llibre de les bèsties, avui

El "Llibre de les bèsties" (1296) és el setè dels llibres que integren el "Llibre de meravelles". Més que un bestiari, però, el llibre vol ser una mena de manual de comportament per a prínceps. En el més pur estil de les faules d'Isop i amb una intenció clarament didàctica, Llull es proposa mostrar com haurien de comportar-se els bons governants mitjançant una narració plena d'exemples de bona i mala conducta moral.

L'obra comença en el moment que la cort animal escull com a rei el Lleó però de seguida el Bou mostra el seu desacord... i arrenca, en aquest mateix moment, una llarga discussió on prendrà un protagonisme excepcional l'astuta guineu, Na Renard, que aconseguirà manipular tots els animals de la cort per aconseguir tots els seus objectius, especialment els que fan referència al control del poder... Segons diu Laura Borràs en el pròleg de la seva versió, la manera com Na Renard va eliminant, amb astúcia, tots i cadascun dels seus rivals i la seva capacitat seductora i manipuladora, ens ubiquen de ple en un ambient de dialèctica permanent entre el bé i el mal. La manca d'escrúpols, la violència, la inducció a l'assassinat, a la mentida, a la traïció són presents de cap a cap d'aquesta història en què ni tan sols l'home surt ben parat.

Per tant, una commemoració com la de la mort de Ramon Llull convida -segons Borràs- a la trobada de l'homenatjat amb les noves generacions. Aquest homenatge ve de la mà de quatre editorials i de quatre autors que amb la seva personal versió, intenten acostar Ramon Llull i una de les seves obres més accessibles al públic jove.

"Acabat és el "Llibre de les bèsties",
el qual va portar Fèlix a un rei per tal que
veiés la manera segons la qual, en allò que fan
les bèsties, es representa com un rei ha de regnar
i guardar-se de malvat consell i d'homes falsos."
("Llibre de les bèsties", últim capítol)



Josep Maria Aloy

2 comentaris:

  1. Gràcies, Josep M, per aquesta comparativa dels "LLibres de les bèsties". Molt interessant i aclaridora. Em penso que el Pere Martí té encarregada també una versió adaptada per al públic adolescent. Suposo que ja en sentirem a parlar.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  2. Els meus alumnes de 1r de batxillerat l'han llegit enguany en la 1a avaluació. Els ha agradat.

    ResponElimina