dilluns, 1 de febrer del 2016

"Fils i tisores" de Ricardo Alcántara, un conte exquisit


 Ricardo Alcántara (Montevideo, 1946) ha consolidat una llarga i sòlida trajectòria en l'art d'explicar contes, la característica dels quals és molt sovint l'excel·lent i l'extrema sensibilitat. L'última seva petita joia, que acaba de publicar l'editorial Animallibres, es titula "Fils i tisores" que, il·lustrat per Rebeca Luciani, reincideix en el tema de les pors infantils i la manera de tractar-les i superar-les.

       La protagonista del conte és una nena, la Raquel, que entre el canvi de casa i l'absència del pare, es mostra insegura i tot li fa molta por. La casa immensa a la que s'acaben d'instal·lar ella i la seva mare la veu de seguida plena de fantasmes i malsons cosa que obliga a la mare a enginyar-se-les perquè la nena, a poc a poc i de manera molt natural, vagi vencent aquests pors i acabi per circular sola per la casa -i, és clar, per a tot arreu- amb total llibertat.



Hi ha recursos per a tot i per a qualsevol problema. Només cal posar-s'hi. I els recursos que utilitza la mare perquè la Raquel agafi confiança en ella mateixa són diversos però ben efectius perquè es basen en la confiança i sobretot en l'afecte. I és que res no motivarà tant el nostre fill o la nostra filla com la confiança que sapiguem dipositar damunt d'ells així com l'afecte que domini totes les relacions que hi puguem establir. I Ricardo Alcántara i Rebeca Luciani ho saben explicar molt bé. L'un amb les paraules justes i adequades i la Rebeca amb la sensibilitat poètica de les seves il·lustracions. Un tàndem atractiu i amb un resultat exquisit. La resta ja depèn dels pares i mestres que sabran fer arribar aquest bon clima afectuós als futurs lectors.


Josep Maria Aloy

1 comentari:

  1. El llibre transmet un missatge molt emotiu i enriquidor, m´ha agradat molt.
    Salvador

    ResponElimina