dilluns, 12 de juny del 2017

"Un llop com cal", un conte com cal, de Joaquim Carbó



El llop és una de les bèsties més presents en els contes infantils. Hi són descrits de les més variades maneres i amb tota mena de característiques atenent al grau de ferotgia, de bondat, de complicitat i de generositat que manifesten. I també del grau d'humor de l'autor. N'hi ha per a tots els gustos i sensacions, per a totes les conductes i emocions. La història l'ha tractat de tot, sovint injustament.
El llop del veterà escriptor Joaquim Carbó, publicat per Nandibú i il·lustrat per Pedro Rodríguez Rodríguez, és  "Un llop com cal".

Com molt bé diu la contracoberta del llibre, un llop, fill d'una lloba de molt bona família del Pirineu, decideix escapar-se del jardí d'una casa de ciutat on va néixer perquè la seva mare havia estat capturada feia uns anys. La mare li ha explicat les delícies de viure en llibertat. El llop, il·lusionat per arribar al Pirineu on van viure els seus avantpassats, aprofita la primera ocasió que se li presenta per escapar-se.

Em sembla que els homes,
quan deixen de ser infants,
ja només pensen a dir
i a fer criaturades

En començar el conte, el llop es presenta i explica al lector com són aquests animals, què fan, com viuen, com es reprodueixen, què mengen... i ho fa a base de pictogrames, en les dues primeres planes del llibre, un gènere, el dels pictogrames, que agrada molt als lectors joves. A partir d'aquesta breu i original presentació, arrenca la història d'aquest "llop com cal", explicada en primera persona. S'afanya a aclarir que els llops tenen mala fama per culpa d'un parent seu que fa molts anys es va menjar l'àvia d'una nena molt simpàtica que es deia Caputxeta Vermella, cosa que qualifica de mentida podrida... quin llop es pot empassar ell sol una iaia sencera vestida i calçada amb esclops, guarnida amb arracades, ulleres. agulles de fer mitja, anells..? Em sembla que els homes, quan deixen de ser infants, ja només pensen a dir i a fer criaturades. I comença a explicar la seva vida... que ve d'una família del Pirineu però que sempre ha viscut en captivitat... El "llop com cal" explica que es troba dormint al carrer perquè ha aprofitat la primera ocasió que se li ha presentat per escapar-se de casa i anar al Pirineu, a les terres on van viure els meus avantpassats... Per estalviar-se problemes amb els humans només viatjarà de nit... I, de cop, s'acomiada del lector: Us prometo que quan arribi a Ribes de Freser us enviaré una postal perquè estigueu contents. Serà senyal que la meva aventura ha acabat bé.


 Amb aquest final sobtat i contundent, que ens deixa amb un somriure als llavis, el lector es queda amb les ganes de saber com acaba l'aventura d'aquesta intrèpida bestiola. Però ja no cal perquè el missatge de l'autor ha quedat fixat en els sentiments dels petits lectors: el camí de la llibertat serà difícil de seguir però és l'únic que ens aportarà satisfacció i que ens permetrà viure allà on vulguem i acompanyat de qui vulguem que és en definitiva allò a què aspirem tots els éssers vius, llops i humans. Tot i així esperarem la postal... Una lliçó com cal, mestre Carbó!


Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada