dilluns, 10 de setembre de 2018

“El món fosc. Talps”, una trepidant novel·la de Jordi de Manuel




Jollibre/Grup Promotor acaba de publicar un relat tan insòlit com apassionant, obra de l’escriptor i biòleg Jordi de Manuel (Barcelona, 1962), posseïdor d’una àmplia trajectòria literària que cobreix diversos temes i diversos públics i que en el cas d’aquest “El món fosc. Talps” va de ciència ficció, gènere al qual l’autor està excel·lint de forma clara fins i tot pensant també en el públic juvenil. Es tracta d’una novel·la que el crític i escriptor Jordi Cervera ha qualificat de
“distòpia intensa, dinàmica i oberta que fa de molt bon llegir.”

L’autor, certament, té l’habilitat de saber situar el lector davant d’un escenari insòlit i descriure la vida d’una sèrie d’humans que des de fa anys viuen sota terra, en el món més fosc on la principal companyia que tenen són els talps que constitueixen alhora el seu principal aliment. Els protagonistes, un grup de nois i noies, adolescents, tenen la necessitat d’esbrinar quin és aquest seu món tan complex, dominat per actituds totalitàries i religioses, per la por i la inseguretat i on les mares desapareixen un cop han parit, abandonant els fills en la insòlita foscor d’aquest món inquietant.

Un grup d’amics inquiets capaç de rebel·lar-se per poder sobreviure

Explicada amb una trama molt ben elaborada, l’autor descriu amb detalls molt precisos tot el procés que portarà als joves protagonistes a descobrir quina mena de món és aquest que els ha tocat viure i de quina manera poden desfer-se’n i canviar-lo. Amb l’ajuda d’un robot –estem en una novel·la de ciència ficció- el grup d’amics resoldrà els seus dubtes i recuperarà la tranquil·litat i la normalitat aconseguint restablir una renovada llum a la fins ara obligada i angoixant foscor. L’aventura, però, serà llarga, complicada i difícil que posarà en evidència d’una banda la intel·ligent habilitat narrativa de l’autor i de l’altra l’interès pels coneixements científics sobre el món de la robòtica. Aquesta és la clau –diu Jordi Cervera- que les seves històries no siguin només entreteniment trepidant i que tinguin aquell pòsit de saviesa capaç de transformar una novel·la en alguna cosa més.

Certament, Jordi de Manuel aconsegueix un relat trepidant, digne de ser llegit pel seu interès, per la complicitat que estableix amb el lector, pel llenguatge veraç, pel ritme sense treva que domina tota la narració, de la qual no vull explicar-ne més coses per no privar al lector del plaer d’anar descobrint per si mateix cada una de les escenes, cada moviment dels diversos personatges, cada un dels insòlits capítols i cada nova troballa fins a un esperat i desitjat desenllaç, obert i satisfactori, que donarà sentit a tot el trajecte novel·lístic.

Amb aquest món fosc, l’autor ha sabut crear un món paral·lel al món clar de la superfície, un univers autèntic i emocionant i dotar-lo de tots els elements necessaris perquè res no xerriqui a l’hora de visitar-lo. Vull destacar, en aquest sentit, l’excel·lent descripció dels llocs on viuen i per on circulen els personatges de la novel·la, uns escenaris molt visuals on alternen passadissos foscos, túnels mal il·luminats, tuneladores abandonades, xiuladissa de fumeroles, canons de ventilació, llacs bioluminescents... O bé la descripció dels personatges, vestits alguns d’ells amb una túnica de porpra, amb una pala daurada impresa al pit... personatges que mengen estofat de cuixes de talp a les fines herbes, fermentat de baies hidroponeses, amanides hidropòniques i lloms de talps... Són detalls que completen el retrat d’un món i d’uns personatges que són seguits amb fruïció fins al final de l’obra i deixen el lector amb la satisfacció d’haver viscut una experiència si més no inhabitual i perfectament insòlita.

Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada