“En Miquelet i els gatets” de Joaquim Carbó

Editorial Baula acaba de publicar el conte de Joaquim Carbó “En Miquelet i els gatets”, il·lustrat per Montse Tobella. El conte forma part d’una sèrie de la qual en Miquelet n’és l’únic protagonista. En aquest mateix bloc he comentat en diverses ocasions alguns d’aquests contes. En Miquelet és un noiet que està sempre amatent a les petites lliçons de la vida, al respecte als animals i a l’interès per tot allò que és viu i es mou. Són els ingredients que utilitza Joaquim Carbó per escampar bons hàbits, bones maneres i sobretot per transmetre al jovent una actitud ben positiva davant la vida.

En Miquelet, com és habitual, segueix anant al poble a passar una quants dies, a casa els avis, i continua mostrant interès per observar bé el seu entorn per tal de descobrir–hi alguna novetat o alguna sorpresa. La seva curiositat l’estimula i la seva inquietud per saber és inesgotable. En aquesta ocasió s’adona que la gata està molt més grassa del compte. També ha vist una merla vigilant el seu niu, un esquirol i una sargantana sense cua.... I amb aquests elements en té prou l’autor per teixir una historieta plàcida i agradable, carregada de tendresa i de bon humor.

       L’àvia li explica que la gata està grassoneta perquè a la panxa hi porta tres o quatre gatets i, certament, al cap de pocs dies en Miquelet descobreix la gata, que ja s’ha tornat a aprimar, i està ajaguda donant de mamar a quatre gatets golafres. Se sorprèn que la gata s’estarrufi i aixequi l’esquena quan el veu i encara se sorprèn més quan l’endemà s’adona que la gata ha traslladat el niu a un altre indret després que el noi descobrís el seu amagatall. La seva curiositat li permet aprendre i descobrir nous coneixements.

Miquelet és el nen que voldrien molts pares i mares. I és el tipus de nen que desitjaria Joaquim Carbó. Tots som conscients que la canalla d’avui està per altres fantasies que potser el complauen més però que també el priven de viure sensacions molt agradables i emocionants. Per exemple, la construcció d’un estel i la satisfacció de veure’l volar en el conte “En Miquelet i els estels”, o bé la brometa que li gasta el noi al seu avi fent-se passar per un cucut que li respon imitant el seu cant... Al conte “En Miquelet i les formigues”, l'observació continuada dels moviments i costums d’aquests petits insectes li fa l'efecte d'un gran espectacle, d'una posada en escena meticulosament assajada. L'autor, com a bon tafaner i encara més bon observador, recorda que quan era petit s'embadalia amb aquests senzills espectacles que la natura ens regala constantment. Són espectacles gratuïts que ens ofereix la vida.

Josep Maria Aloy