“Hi
havia una vegada
No
hi va haver cap vegada
Fins
que una vegada va passar”
Un text que comença d’aquesta manera
és probablement un text que amaga moltes veritats, tensa molts sentiments,
recorda moltes escenes, reviu molts sentiments...
“Una llàgrima, un somriure” és la
narració d’una infantesa, la de la seva autora, Luna Al-Mousli, nascuda a Melk
(Àustria) i que va créixer a Damasc. Becària del programa austríac START per a
adolescents immigrants, continua compromesa en iniciatives per a la integració
com TANMU, un projecte de suport a l’aprenentatge per a joves refugiats.
Una obra que ens interpel·la i ens commou
El
llibre de Luna Al-Mousli, traduït per Montserrat Franquesa i publicat al segell
editorial Nandibú de Pagès Editors, és un d’aquells textos capaç de somoure les
nostres consciències i que, d’alguna manera, la seva lectura ens pot portar a
reaccionar, si més no, no ens deixarà indiferents.
“Vaig
viure catorze anys de la meva vida –diu l’autora- en una de les ciutats més antigues del món: Damasc. En 44 històries
de la meva infantesa recordo llocs que ja no existeixen i persones que ara no
són on eren abans..”
“Damasc,
una ciutat amb 1,834.740 habitants i jo- continua
escrivint. M’agradava el nostre pis
davant per davant de la Biblioteca Assad. I encara m’agradava més la vista des
de l’habitació...”.
La protagonista va descrivint com era la seva
vida a Síria, la de la seva família, la del seu poble... la dels avis, sobretot
l’àvia, que tenia molta cura dels nets i netes: “sempre es llevava la primera, quan sortia el sol, per a resar i anar a
passejar amb la veïna. De tornada collia gessamí i el posava en una safata, al
costat de la tetera de te verd. Era el seu ritual cada matí.”
El text segueix narrant molts episodis de la
vida siriana i l’editor els presenta en la seva versió doble català-àrab,
completant d’aquesta manera una petita joia plena d’emoció, de delicadesa i de
sensibilitat. Un llibre per llegir a poc a poc intentant assimilar tanta
vitalitat i i, alhora, tantes situacions conflictives i dramàtiques que omplen
la vida dels seus personatges...
En un apèndix final, l’autora resumeix en un
text més llarg com serà la seva vida fora de Síria i quines seran les
oportunitats que tindrà per refer la seva vida després d’un seguit
d’experiències dures i difícils entre les quals les impertinències dels
europeus i les seves preguntes i tafaneries: “Contínuament m’havia de justificar per ser diferent i posicionar-me en
temes sobre l’islam i el món àrab...
Em
vaig prendre seriosament totes les oportunitats que m’oferia el fet de viure a
Viena... Tinc
la sort d’haver viscut el dia a dia dels dos països i d’haver gaudit de les
vacances també en tots dos. Cap no és perfecte, però puc agafar els millors
moments d’aquí i d’allà i gaudir-los. Tots dos formen part de mi”.
No puc afegir-hi res més... Gaudiu bé
d’aquesta emocionant experiència. La història de la infantesa de la
protagonista Luna... El país on pel matí
l’àvia collia gessamí...
Josep Maria Aloy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada