La Galera publica "Tirallongues del cel i la terra" del gran mestre italià Gianni Rodari

Vaig aprendre que Gianni Rodari encara

no havia perdut, als seus cinquanta anys llargs,

la capacitat d'admirar-se, la capacitat d'estrenar el món

cada dia, la capacitat de preguntar-se per què sí o per què no,

davant de cadascuna de les més petites i quotidianes coses que veia.

(Teresa Duran, en una visita de Rodari a Barcelona)

He parlat en diverses ocasions, en aquest mateix bloc, de la personalitat i l'obra de l'italià Gianni Rodari nascut l'any 1920 i mort als seixanta anys, l'any 1980. Rodari ha estat un important referent per a la literatura infantil i juvenil europea i, molt especialment, per a la catalana. Les seves obres han estat i són molt llegides encara avui.

A hores d'ara ja no cal convèncer ningú del carisma i prestigi de Gianni Rodari tant pel que es refereix a la narrativa per a joves -plena d'humor, d'ironia, de tendresa i de fantasia- com per les obres destinades a treballar la creativitat i la imaginació dels nostres joves i a enriquir la seva capacitat de comunicació a través del llenguatge i de la paraula. Obres com La gramàtica de la fantasia ha estat durant anys un bon manual d'ús per a molts mestres.

Edicions de La Galera acaba de publicar les Tirallongues del cel i la terra, un recull de poemes escrits amb una gran imaginació que tracta dels temes més diversos i insòlits com són un zoo multiforme que no para de bellugar-se, ascensors que es transformen en astronaus, comptables balancí i dinasties de poltrons, accents que desapareixen, parèntesis que es descuiden de tancar, punts i coma belluguets, rimes entremaliades i juganeres... Com tots els llibres de Gianni Rodari, aquest és una invitació a deixar-se arrossegar alegrement pel món de la fantasia, sense renunciar a una mirada crítica sobre el món.

(Gianni Rodari)

Rodari és el pare de la fantasia i, per tant, un provocador fantàstic, el mestre que pregunta als seus alumnes les coses més insòlites i que els proposa inventar relats, capgirar-los, com si tot fos real, com si tot fos possible: Si en comptes de cabells al caparró / ens hi sortissin flors, quina il.lusió! La fantasia i l'humor es barregen sovint, com en el poema "Problemes de temporada" on els escolars es troben que a la classe de matemàtiques han de calcular: el perímetre de l'alegria, la superfície de la llibertat i el volum de la felicitat. Una bona manera d'endinsar-se en el món de la imaginació amb un somriure als llavis. Com quan descriu el que passa al planeta Borralló, que ens recorda El Petit Príncep, un planeta tan petit que ... el calendari hi dura / tot just una setmana: / dilluns és dia de Reis, / dimecres és Quaresma, / i dissabte Sant Silvestre, / l'any acaba d'esma.

Malgrat que siguin textos on l'humor, la fantasia i el somriure en són els elements indispensables, també Rodari aprofita per enviar algun missatge crític als humans que tantes coses mal fetes fan. És el cas del poema "Després de la pluja" que, entre altres coses expressa que és una llàstima que l'Arc de Sant Martí sempre hagi de sortir després d'un temporal i es pregunta si no fora millor i més convenient saltar-nos-el directament: ... Un arc de Sant Martí sense tempesta, / aixo sí que seria una festa. / Una gran festa per tota la terra: / fer la pau abans que la guerra.

Tirallongues del cel i la terra, publicat per La Galera i amb il.lustracions de Bruno Munari està dividit en diversos apartats. En tots ells podem observar els típics ingredients de la literatura de Gianni Rodari: i.lusió, fantasia, humor i sempre sempre aquella nova mirada a la realitat per reconvertir-la i desenvolupar la capacitat d'inventar i sobretot la capacitat de ser una mica més crítics tots plegats. En aquest sentit, l'últim apartat porta per títol "Les faules a l'inrevés", la primera de les quals diu: Això era i no era /un pobre llop, un cadell, / que li duia a l'àvia / el sopar en un farcell. / I enmig del bosc, / on és més fosc, / va ensopegar la terrible / Caputxeta Vermella, / armada amb un trombó / com el del gegant gegantó. / El que tot seguit va passar / us ho podeu imaginar... I qui diu la Caputxeta diu la Blancaneus que clava un gec de mans als pobres set nans...o la bella Dorment que no agafa el son...

Per a Rodari la literatura i les paraules són joc i fantasia. Una joguina que diverteix tant a qui l'escriu com a qui la llegeix. La seva literatura és un doll de frescor i neix sempre d'una fecunda i incansable activitat creadora. Tots aquests ingredients el van convertir en un autor estimadíssim pels lectors joves. I encara ara, després de complir-se trenta-quatre anys de la seva mort, els seus llibres es continuen reeditant. Tot un reconeixement al mestre!

Josep Maria Aloy

Editorial Arcàdia publica, per als petits, un conte d'Anna Manso molt emotiu i embolcallat d'humor

        Allò que m'ha sorprès més d'aquesta història emotiva i explicada amb sensibilitat és la variada selecció dels personatges, tots ells amb característiques similars pel que fa a gustos i a dèries o "manies". Així tenim, d'una banda, el protagonista, Octavi, un nen que es passaria totes les tardes veient com el seu pare -un lutier important- treballa en la construcció de violins. En aquest personatge i en aquest tema se centra una vibrant història.

Però l'Octavi no està sol. Té un amic i una amiga: en Nicolau, sempre pendent de la seva col.lecció de cromos i la Georgina que dedica tota l'hora del pati a estudiar el cau d'una aranya peluda... Per completar l'escenari un personatge singularíssim: la iaia que es passa l'estona davant la màquina de rentar per recuperar de seguida els seus mitjons... És realment una troballa, per la seva comicitat, la idea de fer aparèixer al llarg del relat aquesta iaia esperant davant la màquina els seus mitjons.  És, aquest, un tema que recorre tota la trama i la traba de tal manera que li dóna una consistència i un atractiu divertit i ple d'enjòlit. Vull destacar també l'aparició al final del llibre d'un matrimoni tan estrafolari com curiós que hi acaba d'afegir un punt de surrealisme divertit.

Tot i l'humor intermitent que despunta a moments la història, el tema que tracta no és gens còmic i l'autora l'exposa amb tota la cruesa sabent que amb l'ajuda de la iaia les coses no arribaran a colpir tant el lector jove. El tema del relat és la pèrdua de facultats del pare -el lutier- i l'obligada decisió d'abandonar un ofici que sempre ha estat viscut com un exercici de precisió, d'art i de sensibilitat. L'Octavi s'adona des del primer dia de la pèrdua de facultats del pare i dels canvis d'humor que comporta aquesta pèrdua i ho pateix sense saber com pot ajudar a resoldre algun cosa.

No n'explico més per no trencar ni avançar les emocions que ha de viure el lector llegint la història. Sí que voldria destacar com l'autora ens descriu les feines d'un lutier i les eines per a la construcció d'un violí, com també com s'expressa literàriament a través d'alguna metàfora com la del "dits que ballen claqué" per expressar la malaltia del pare. Tot plegat amb una elegància extraordinària.

L’obra, segons explica el crític Pep Molist al seu bloc, està inspirada en un personatge real, en un dels millors luthiers del món, David Bagué, veí del barri de Gràcia, on també viu l’autora que, captivada per l’experiència vital del luthier, decideix escriure’n un conte.

 Les il.lustracions de Gabriel Salvador, senzilles però tendres, intenten expressar la diversitat d'emocions i de sensacions que va desprenent una història d'aquest calibre, al llarg de la lectura.

 Josep Maria Aloy

Editorial Mediterrània publica una petita biografia del poeta Joan Vinyoli per als lectors més joves

Tot i que no és fàcil apropar als nois i noies una poesia que en principi no ha estat escrita per a ells, Editorial Mediterrània, amb motiu de celebrar-se enguany el Centenari de Joan Vinyoli, ha publicat una petita biografia del poeta barceloní, acompanyada d'un petit tast d'algun dels seus poemes més planers i entenedors.

... de vegades, la poesia ens produeix un calfred

perquè connecta amb un aspecte molt íntim

 i molt sentit de la realitat.

(Joan Vinyoli)

       Aquest Joan Vinyoli, escrit en forma gairebé de conte, amb text de Cristina Palomar i il.lustrat per Isabel Mestres s'inicia amb unes frases de Salvador Espriu parlant de Vinyoli i tot seguit s'endinsa en un dels seus poemes "Platja dura" uns versos a través dels quals Vinyoli recorda la seva infantesa viscuda a Santa Coloma de Farners.

Seguidament quatre dades sobre el naixement del poeta, el tres de juliol de 1914, el naixement de la germana, la mort del pare, el canvi de residència a Sant Joan Despí on els germans al jardí juguen molt sovint i, sobretot, fan volar l'estel i en Joan tanca els ulls i somnia que vola...; la tornada a Barcelona i l'inici dels estudis als Escolapis, primer, i als jesuïtes del carrer Casp, després.

El relat comenta anècdotes que busquen alguna complicitat dels joves lectors amb Vinyoli, idea aquesta que és un dels propòsits del llibret. Per exemple quan explica que el poeta i la seva germana tenien el costum de fer el pessebre per Nadal ... amb els tous de molsa, les muntanyes de suro i la neu de farina. En Joan guardarà les figuretes de fang del Naixement durant tota la vida... 

I continua la biografia: l'estiu de l'any 1922 la família va a estiuejar a Santa Coloma de Farners. Aquí és on descobrirà el poder de les paraules estimulat pel toc de campanes del campanar de l'església... El text també ens dóna a conèixer els primers premis, la feina a l'editorial Labor, la creació d'un agrupament excursionista, l'amistat amb Carles Riba, la publicació d'alguns poemes i la inevitable guerra civil...

El casament del poeta l'any 1943 i el naixement dels seus tres fills; el premi Ossa Menor amb el llibre Les hores retrobades; els estiuejos de la família a Begur on en Joan s'enamora de les cales i de la proximitat de la muntanya al mar; una conjunció que li obre un nou món... Tot porta al lector a conèixer l'etapa més madura del poeta, les seves obres -que tracten sobretot de l'amor, de la poesia i de la mort, els reconeixements a la seva trajectòria entre els quals la Medalla d'Or al Mèrit Artístic atorgada per l'Ajuntament de Barcelona. La mort del poeta es produí el 30 de novembre de 1984.

El text d'aquesta publicació recull els moments més importants de la vida de Joan Vinyoli. Potser s'hi troben a faltar alguns fragments dels poemes més accessibles i que permetin als lectors joves tastar els mots sorgits de la seva ploma i que expliquen o intenten explicar alguns dels seus records més personals i l'abast de la seva experiència vital, malgrat que, com he dit al principi, no és fàcil traslladar als joves una poesia que no va, en principi, destinada a ells... Editorial Mediterrània ha apostat, malgrat tot, per intentar-ho. Ara ja dependrà d'altres mediadors.

Tira't el cércol de manera

que et passi pel cap,

salta al mateix temps els esglaons

de l'escaleta de l'entrada

que dóna a l'avinguda del jardí,

mira la grava del jardí,

tanca els ulls i

vola.

(Joan Vinyoli, "Retrat de família")

Josep Maria Aloy

Excel.lent "Bestiolari de Joana Raspall"

Pagès Editors acaba de publicar un recull de tots els poemes de Joana Raspall que tenen com a protagonista algun animal. El llibre es presentarà divendres que ve, dia 12, a la Setmana del Llibreen en Català, a Barcelona.

La producció poètica de Joana Raspall, destinada als lectors joves, supera els sis-cents trenta poemes dels quals cent onze tenen protagonista animal. Són poemes però que es trobaven escampats en dotze llibres. Ara apareixen recollits en una edició magnífica, amb il.lustracions d'Anna Clariana, unes il.lustracions que haurien agradat i molt a Joana Raspall.

 Joana Raspall ens va deixar aviat farà un any, el quatre de desembre, poc després de complir cent anys i de veure i viure, durant tot l'any del seu Centenari, com el país s'abocava a llegir i a difondre la seva poesia, molt especialment la infantil. Un bon reguitzell d'actes, exposicions, treballs, recitacions, homenatges i reconeixements va suposar, per a ella i per als seus lectors, un degoteig d'emocions sobretot durant els dos últims cursos.

A Manresa, un col.lectiu de mestres jubilats que col.labora donant suport escolar a un grup de nois i noies, va dedicar tot el curs passat a llegir cada dia un poema de la Joana Raspall. Alguns alumnes, amb molts problemes d'aprenentatge, fins i tot el van memoritzar i recitar en públic. Toni, de nou anys, un alumne d'una d'aquesta escoles que rebien ajuda va manifestar que li agradaven els poemes de la Joana Raspall perquè els entenia i va remarcar sobretot els que es referien a animals perquè els trobava molt divertits.

En Toni no sospitava en aquells moments que estava posant la primera pedra a una possible publicació-recull del que avui ja és el "Bestiolari de Joana Raspall". Ell, que va tenir la primera idea, potser no sabrà mai la transcendència d'aquell comentari seu, però qui la va recollir sabia que, en part, gràcies a ell, l'obra de la Joana podia créixer una mica més, podia difondre's una mica més i, sobretot, podia ser "disfrutada" per molts altres nois i noies d'aquelles mateixes edats.

Els poemes d'aquest Bestiolari s'han recollit i ordenat alfabèticament. El subtítol de llibre és "Per terra, mar i aire", expressió que agrupa totes les bèsties sense haver de fer-ne classificacions. Una breu introducció a la poesia de la Joana Raspall ajudarà a presentar els poemes a les aules i a assaborir-los amb més facilitat. Per altra banda, Carme Arenas, comissària dels Actes del Centenari de la Joana, és l'autora d'un pròleg que té la missió de presentar el llibre.

És la mateixa Carme Arenas qui qualifica la poesia de Raspall d'una obra que destil·la ofici, emocions, saviesa i unes grans dosis d'observació i no és mai gratuïta, ja que sempre proposa al lector una reflexió, un dubte, una admiració... i jo hi afegiria una rialla i un bon pilot de somriures. A través d'aquest Bestiolari s'entreveuen molts valors positius com l'esforç, la senzillesa, l'alegria, la solidaritat... que són els ingredients generals de tota la poesia de Joana Raspall.

Cal reconèixer que l'editorial s'hi ha lluït i que les il.lustracions a tot color d'Anna Clariana hi aporten una llum i una sensació d'amplitud que no sols haurien complagut molt a l'autora dels poemes sinó que ajudaran als joves lectors a treure tot el partit d'uns poemes que segur que els agradaran, com deia el Toni, perquè els entendran.

Com a primer responsable -o curador- d'aquesta edició celebro que la proposta hagi arribat a tan bon port. Joana Raspall s'ho mereixia!

Josep Maria Aloy

La presentació d'aquest Bestiolari, de la mà de la professora Laura Borràs i de l'actor Jordi Bosch, es durà a terme el proper divendres, dia 12 de setembre, a dos quarts de sis de la tarda, a la Plaça de l'Escriptura, a la Setmana delLlibre en Català, instal.lada a la plaça de la Catedral de Barcelona. Serà un nou homenatge a la poeta. Ens agradarà molt que hi sigueu!

Llibres per a les vacances, sense cap obligació de llegir-los

Hem acostumat als nois i noies a llegir per obligació i el verb llegir no hauria de conjugar-se mai en imperatiu.

És bo que els lectors joves sàpiguen que tenen oportunitats de llegir sense cap obligació de fer-ho.

Hi ha vacances per llegir però no vacances de llegir.

Llegir és una activitat lliure que ens ajuda a viure.

Heus aquí una selecció de deu títols per a tots els gustos i per a totes les edats:

Tots els petons del món

Montse Paneo

Il.lustr. de Mercè Galí
(Inclou DVD)

Edit. El Cep i la Nansa, 2013 (Per als més petits)

L'Editorial El Cep i la Nansa, de Vilanova i la Geltrú, ha publicat un àlbum, il.lustrat per Mercè Galí, titulat "Tots els petons del món". El conte, amb text de Montse Panero, va dirigit a un públic jove a partir ja dels tres anys. Un conte ple de petons. Petons afectuosos per donar i per vendre... (Mésinformació)

La nena que només es va poder endur una cosa

Eulàlia Canal

Il.lustracions de Valentí Gubianas

Animallibres, 2014 (Col. "La formiga blanca"). (A partir dels sis anys)

Eulàlia Canal i Valentí Gubianas donen vida a una història plena de tendresa que és alhora un cant a la màgia de llegir, escriure i explicar contes. Canal-Gubianas, un tàndem perfecte que ha donat com a resultat una petita i saborosa perla literària... (Més informació)

En Quim i el grill

Pere Martí i Bertran

Il.lustracions de Marta Ponce

Edit. del Roure de Can Roca, 2014

(Per explicar a partir de 5 anys i per llegir a partir del 8)

Els pares d'en Quim han de ser fora durant uns dies i el deixen a cals avis. En Quim està una mica ensopit perquè no falta gaire per al seu aniversari i no sap com el podrà celebrar. Però els dies passaran molt més de pressa que no es pensava... (Més informació)

En Miquelet i les formigues

Joaquim Carbó

Il.lustracions de Montse Tobella

Baula, 2014 (Col. "Capsa de contes") (A partir de sis anys)

Caminant pel bosc, en Miquelet descobreix un formiguer on entren i d'on surten constantment les formigues. L'observació continuada dels moviments i costums d'aquests petits insectes li fa l'efecte d'un gran espectacle, d'una posada en escena meticulosament assajada... (Més informació)

La rateta i el gat burleta

Marc Donat

Il.lustracions de Pedro Rodríguez

Cruïlla, 2013

(A partir dels sis anys)

Un inici ben normal d'un conte que coneix tothom. La gràcia d'aquesta versió de "La rateta que escombrava l'escaleta" i la seva originalitat és, d'una banda, la forma de narrar-la -en versos-rodolins escrits amb un llenguatge clar i net- i, de l'altra, les complicitats que va establint ja amb el lector ja amb la rondallística tradicional... (Més informació)

El guardià dels cinc secrets

David Navalón (Albaida, 1978)

Bromera, 2014 (Col. "El Micalet Galàctic")

Il.lustracions d'Esperança Martínez

(A partir dels deu anys)

David Navalón (Albaida, 1978) acaba de publicar el seu primer relat per a nois i noies, El guardià dels cinc secrets, editat per Bromera i il.lustrat per Esperança Martínez, que explica allò que els lectors joves han llegit tantíssimes vegades: l'estada d'un nét a casa del seu avi durant uns dies i la poca il.lusió que d'entrada té el noiet... (Més informació)

El petó de Lili Marleen

Pep Molist
Il.lustr. de Jorge del Corral

Barcanova, 2014 (Col. "Sopa de Llibres")

(A partir dels dotze anys)

El petó de Lili Marleen, publicada per Barcanova, és una història ben narrada i amb una excel.lent dosi de sensibilitat. El lector observa amb atenció la relació que s'estableix entre el protagonista, en Pere, un nen espantadís i insegur, i un fotògraf ja gran, el Sr. Salom, un home reservat que poca gent coneix. A poc a poc, aquesta relació creix i es converteix en una tendra complicitat... (Més informació).

La rosa de paper

Gemma Pasqual

Il.lustracions de Lalalimola

Alfaguara/Voramar, 2014

(A partir dels dotze anys)

La professora i escriptora Gemma Pasqual acaba de publicar, en homenatge a Vicent Andrés Estellés, un relat biogràfic del poeta titulat "La rosa de paper" editat per Alfaguara/Voramar i il.lustrat per Lalalimola. Una bona manera de conèixer el poeta Estellés. (Més informació).

La balada del funicular miner

Pau Joan Hernàndez 

Edició: Cruïlla, 2013 ("Gran Angular")

(A partir de 14 anys i adults)

Premi Gran Angular, 2013

Un petit poble rural, un funicular miner en desús, una bèstia salvatge en llibertat i uns personatges ben peculiars són els principals elements amb els quals l'autor ordirà un bon grapat d'intrigues que, explicades amb un ritme creixent, tens i sostingut, conduiran cap a un desenllaç frenètic i contundent. (Més informació)

La tomba de Tiangbotxé

Josep-Francesc Delgado

Edicions del Roure de can Roca, 2014 (478 pp.) (Per a joves lectors i adults)

La tomba de Tiangbotxé, de Josep-Francesc Delgado, tanca la seva tetralogia sobre l'Himàlia que va començar fa 25 anys amb Si puges al Sagarmatha (premi Joaquim Ruyra, 1988, 30ª edició el 2014) i va continuar amb Sota el signe de Durga (Premi Nacional de Literatura, 1993, 2ª edició 2013) i Nima el xerpa de Namtxe o la recerrca d'un norpa errant (segon Premi Internacional Europa 1992, 6ª edició 2014) (Més informació).

Bones lectures!

Bones vacances!

Fins al mes de setembre!

Josep Maria Aloy

Avui l'escriptor Josep Vallverdú compleix 91 anys

Estimat Josep Vallverdú:

En primer lloc, per molts anys! Noranta-un és una xifra prou important, i, per tant, un bon moment per a celebrar-ho i per repassar quina ha estat la teva trajectòria i com has estat capaç de portar-la a terme, lluny dels focs d'artifici propis de la capital, com tu molt bé has dit i repetit molt sovint. 

Ens vam conèixer, -recordes?- el desembre de 1982, o sigui fa gairebé trenta-dos anys... Òbviament vaig conèixer primer les teves obres, que llegia i feia llegir als meus alumnes i després, és clar, et vaig voler conèixer... Al cap d'uns anys, i sense saber potser massa bé on em ficava, em vaig convertir, modestament, en el teu biògraf. L'any 1991 publicava un estudi dels teus contes i el 1998 una biografia i un intent d'estudi de la teva àmplia obra, a part, és clar, d'una continuada difusió dels teus llibres en diverses publicacions. Encara uns anys més tard creava el teu web, un calaix de sastre organitzat per poder difondre al món no sols la teva obra sinó tot allò que tu ets i representes.

De totes aquelles referències a la teva persona i a la teva obra el trosset petit petit que vaig escriure i he assaborit amb més plaer són dues úniques pàgines, a l'inici de la biografia, on intento un retrat de la teva persona... I aquest text, concís, breu i descriptiu vaig col.locar-lo a l'inici de la biografia perquè em va semblar que sintetitzava els trets més visibles de la teva personalitat, sempre atractiva i vital. Trets que s'han anat confirmant dia a dia i que ara vull recordar.

Instantània (Un retrat literari de Josep Vallverdú)

Allí, doncs, a part de dir que havies nascut a Lleida el 9 de juliol de 1923, a les cinc de la tarda, feia esment tot seguit que has estat home de moltes residències però que a tot arreu per on has passat has deixat marca. Que has residit molt de temps a Puiggròs, lluny del brogit urbà i envoltat, sovint, de la boira espessa, que descrivies com a insidiosa, acotonada, estúpidament engolidora de colors, agrisada i inútil.

I continuava explicant que per sentir-te feliç et calia un ambient camperol, amb repòs i estabilitat, amb un hort per conrear personalment i que encara ara, als noranta-un conrees a estones. Per mostrar més felicitat encara, et calia escriure i, sobretot, novel.la per a gent jove.

I et descrivia així: individualista al servei de la col.lectivitat. Solitari però gens insolidari. Emotiu i sensible. Una trajectòria, la teva, que s'ha anat construint lluny dels crits i dels focs d'artifici i només dominada pel testimoni d'una fidelitat rigorosa al país. Esmentava, és clar, la teva principal dedicació a la docència, tot i que fer classes no era pas la teva vocació central.

Que has tingut sempre una gran dèria per publicar. Només a La Galera, a la col.lecció “Els Grumets”, tens una vintena de títols que sumen més d'un centenar d'edicions. El teu llibre Rovelló en porta ja una trentena en català i està traduït, a més, a l'italià, al francès, al basc, al gallec, al castellà i, fins i tot, al rus i és el llibre infantil català que més premis ha guanyat durant els últims quaranta anys. No es pot dubtar -diu el crític Francesc Boada- de la transcendència social de la teva obra, si es té en compte com és de reduït el nostre mercat.

(Josep Vallverdú)

Has guanyat multitud de premis i has estat candidat al Premi Andersen, que ve a ser el Nobel de literatura per a joves. Has estat un autor capaç de crear una línia pròpia i de ser-hi fidel, lluny dels batzacs de la moda -tal com diu Teresa Duran. Una bona part de la teva obra és una reflexió crítica sobre els homes i les dones i llurs conductes i febleses. Pedrolo -que m'agradaria saber què diria de tu avui-, et qualificava de fabulador i Francesc Danès de grafòman impenitent. Altres persones han dit  que ets un dinamitzador cultural, un home xop de cultura o un pedagog del civisme.

Algú t'ha definit com a un dels grans creadors d'opinió i un dels grans teòrics del pensament ponentí contemporani. Irònic irreductible, conversador intel.ligent, elegant i exigent... Els teus articles a la premsa són un bon antídot contra les bajanades amb què se'ns bombardeja permanentment. T'embadaleix -ho sabem tots- l'estoicisme dels gossos i la seva fidelitat. No podries viure, en canvi, sense tenir algun gat a la vora.

Autor d’una obra variadíssima, no puc evitar de comentar que, amb noranta-un anys, ets un dels escriptors per a gent jove més prolífics i prestigiosos del país. Per a molts ets el degà d’aquesta literatura sovint poc valorada. La teva obra, destinada a aquest públic, està formada per una setantena de narracions escrites amb una prosa elaborada, suggerent i rica.

La teva especialitat és l’aventura, -i com t'agrada que el lector assaboreixi el vent de l'aventura, quan et llegeix! Però en la teva obra s’hi observa un desig de varietat que t’ha anat portant a tocar tots els temes i totes les formes narratives. Una obra amb una trajectòria sòlida, bastida sobre uns valors que, sense oblidar el vessant lúdic, propi de la narrativa per a joves, plantegen alhora el repte d’una reflexió constant i d’un enriquiment personal del lector.

En el camp del llibre per a adults destaquen els llibres sobre Lleida -Lleida, sempre Lleida!- i les terres de Ponent, entre ells la inoblidable sèrie de Catalunya visió i l'excel.lent Proses de Ponent, així com els volums que recullen una bona part dels teus articles a la premsa, com també els llibres de conferències, de pregons i de pròlegs. Vull remarcar però, de forma especial, el pes i la categoria dels teus llibres anomenats personals o del jo, especialment els dietaris, obres en les que mostres amb més claredat i contundència no sols les teves opinions i pensaments sobre el país, la societat, la cultura... sinó també les teves cabòries, -com dius tu, molt bé- les teves preocupacions i neguits davant el pas del temps, la pèrdua dels amics, la poca traça dels polítics i el procés de regressió que s'observa, en molts aspectes, al nostre país que han provocat que sobretot en els últims anys, hagis mostrat el teu desencís general i hagis endurit el teu discurs, accentuant el teu nacionalisme i denunciant els atacs i el poc tremp que els teus conciutadans han manifestat a l'hora de reinvindicar els seus drets.

Homenatge a l'Institut d'Estudis Ilerdencs amb motiu dels seus 90 anys (20.06.13)

I, mentrestant, segueixes treballant. I sempre barrinant nous projectes i rebent continus reconeixements d’entre els que destaco el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat l’any 2000, i el Doctorat Honoris Causa per la Universitat de Lleida l’any 2004. Durant els últims mesos has rebut també el Memorial Joan XXIII i el Premi Jaume Fuster. Homenatges a dojo i també algun contratemps dolorós que has afrontat amb valor.

Vull que sàpigues que, amb la teva obra, milers i milers de lectors de diverses generacions, avui són més rics i més feliços. Algun dia la societat t'haurà d’agrair, amb més fermesa i convicció, que hagis dedicat el teu temps i la teva capacitat fabuladora a ajudar a trobar una mica més de sentit a la vida i a fer-la una mica més civilitzada i humana. I, és clar, també una mica més divertida.

(Homenatge de L'Espluga de Francolí pels 90 anys de l'escriptor) (15.09.13)

Una figura pont entre generacions

Has estat un "autor tot terreny" -com et va definir l'Isidor Cònsul- però no ho has tingut fàcil malgrat haver escrit 160 títols, haver traduït 70 volums i haver estat una dinamitzador cultural de primer ordre. No ho has tingut fàcil perquè en aquest país, pel fet de dedicar-te al llibre infantil i juvenil pots arribar a ser considerat un escriptor secundari; i si, a més, ets de Ponent, difícilment t'inclouran a la llista d'autors coneguts i reconeguts... Sé que això t'ha molestat en moltes ocasions però has contestat sempre de la millor manera: amb més obra, amb més feina i amb més dedicació... I sempre amb una envejable generositat!

Per als qui et coneixem, esperem que aquest noranta-unè aniversari sigui un motiu més per a demostrar-te el nostre afecte i la nostra admiració... I, és clar, per als qui encara no et coneixen una possibilitat per poder constatar -ai, las!- tot el que s'han perdut i tot el que s'estan perdent.

Per molts anys, Josep Vallverdú! I enhorabona!

Josep Maria Aloy

"El guardià dels cinc secrets", un atractiu relat de David Navalón

David Navalón (Albaida, 1978) acaba de publicar el seu primer relat per a nois i noies, El guardià dels cinc secrets, editat per Bromera i il.lustrat per Esperança Martínez, que explica allò que els lectors joves han llegit tantíssimes vegades: l'estada d'un nét a casa del seu avi durant uns dies i la poca il.lusió que d'entrada té el noiet.

Doncs bé: anem a pams i comencem pels tòpics ingenus: l'Albert ha d'anar a passar dues setmanes al poble del seu avi perquè els seus pares, entre altres coses, creuen que massa ordinador i telèfon no era gens bo per a un xiquet de nou anys (primera ingenuïtat) i també perquè així ells dos podrien anar a fer un viatge (segona ingenuïtat). Naturalment l'Albert no en té ganes perquè sap que amb l'avi s'avorrirà molt (ingenuïtat número tres). Qualsevol lector, de qualsevol tamany i edat, de qualsevol país i nacionalitat, arribat a aquest punt, sap de bell antuvi, i és capaç de posar les mans al foc, que aquestes dues setmanes que l'Albert passarà sol amb l'avi en un poblet de mala mort, a la falda d'una muntanya de terra que embruta i amb plantes que punxen, i sense internet i sense pràcticament res, seran recordats com els millors dies de la seva vida o, si més no, almenys de la seva infantesa.

He perdut ja el compte de les novel.les per a nois i noies que contenen aquests mateixos elements: vacances, avis, poble de mala mort... I després resulta que (quarta ingenuïtat) l'avi és un bon home, que sap moltes coses, que explica contes, que es fa estimar i el nen retorna a casa dels pares amb un cor encongit ple de bons records i de nostàlgia. Ignoro també quants avis trobaríem avui amb les mateixes condicions joganeres i bonhomioses que les d'aquests avis de novel.la.

Deixo de banda, però, aquests tòpics més aviat ingenus i molt propis d'un primer relat o d'una primera novel.la i si presento aquesta història no és només perquè li han atorgat el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre sinó perquè l'autor ha sabut desenvolupar-la amb aportacions originals que la fan molt atractiva. És a dir, després dels típics tòpics apareix la literatura de veritat. Després de les ingenuïtats totalment evitables, el lector troba les belles paraules, la fascinació de l'autor per les rondalles, la passió per les històries.

Resulta, doncs, que ja el primer dia, donant voltes per la casa, l'Albert, el protagonista, entra a l'habitació de l'avi i veu a la paret un paper estrany i arrugat que penjava emmarcat darrere d'un vidre. Pareixia un diploma... i és aquí on acabaran els tòpics ingenus ja que aquell detall serà el desencadenant d'una experiència que canviaria la vida de l'Albert per sempre. S'endevina que l'avi el farà el seu successor com a guardià d'uns secrets però abans el noi haurà de descobrir els secrets de la muntanya i ser capaç de guardar-los. I el noi, amb un mapa entre les mans i una aventura a punt de començar, no necessità, ni se'n recordà dels videojocs...(l'autor però no es desempallega encara dels tòpics i, el dels videojocs, ens el recordarà de manera insistent i pesada).

A partir d'aquí, la història del guardià dels cinc secrets es converteix en un text atractiu que dóna molt de si. Tot es planteja com una mena de joc o viatge iniciàtic on el noi ha d'assumir les seves arts i també els seus possibles errors... (i aquí és on valoro la novetat del relat). I a través d'un enigma o endevinalla el noi ha de trobar el primer secret, un secret que se'ns presenta a través d'una petita llegenda delicada i plena de lirisme que aporta un bon nivell de sensibilitat al llibre.

I així es van succeint els secrets... cada secret associat a un enigma i cada enigma vinculat a una breu historieta o anècdota. Així, el segon fa referència a la bruixa més vella i sàvia del moment, la Balanguera. Cada secret o cada historieta va acompanyada d'alguns missatges a favor dels valors de l'esforç, del respecte als animals i a la natura en general... El tercer secret té a veure amb un pi que són dos pins i dos pins que són un pi... el pi de les dues branques, vaja... i l'avi n'explica la interessant història sense fer-se pregar gens.

I vénen el quart enigma que dóna peu a la quarta història: la del Llamperol, un ser estrambòtic que tenia l'encàrrec de recollir els llamps que queien en una tempesta. I per fi ja, l'últim secret que, en aquesta ocasió, va acompanyat d'una lenta preparació, amb força intriga i amb certa expectació ja que es produirà a la sortida del sol i que li permet gaudir d'un moment màgic... és el del pescador de desitjos o el Xiulador de Benicadell, l'home que passejava amb barca per damunt les boires i pescava els desitjos que la gent havia deixat volar i s'havien quedat enganxats a les boires... Tot plegat, poesia, sensibilitat i emotivitat.

Es tracta doncs d'un llibre ple de màgia i de fantasia, explicada amb passió i que, des del punt de vista literari, manté un bon nivell de qualitat i d'originalitat. Malgrat els tòpics, el relat es manté atractiu i digne. I això sí que no és un secret. El lector s'ho passarà bé.

Josep Maria Aloy