Un cànon de literatura juvenil, de Vicenç Pagès Jordà

Fa molt poc comentava el llibre de la Laura Borràs Per què llegir els clàssics, avui (Ara Llibres, 2006) i fa uns quants dies més Joan-Josep Isern citava, en un dels seus habituals articles del seu bloc -anomenats "Totxanes"- unes recomanacions sobre novel.les clàssiques que havia fet Vicenç Pagès Jordà. Doncs bé, avui afegeixo cullerada a aquest tema i vull parlar d'un llibre molt interessant per a tots aquells que han d'aconsellar, recomanar, incitar o seduir els lectors joves. El llibre es diu: De Robinsonn Crusoe a Peter Pan, amb un subtítol ben explícit: Un cànon de literatura juvenil. L'autor, el figuerenc Vicenç Pagès Jordà, és prou conegut no sols com a escriptor sinó també com a articulista i divulgador de lectures tant per a petits com per a grans.

Els qui treballem en el camp del llibre per a lectors en formació, com els anomena Vicenç Pagès, som conscients que els clàssics no estan massa de moda i tenen poca parròquia avui sobretot per l’amplíssima oferta de narracions més fàcils i d’una actualitat més propera que afavoreix que moltes obres i autors de prestigi es mantinguin allunyats dels gustos i prioritats de les modes actuals.

D’això n’és perfectament conscient Vicenç Pagès i aquest és el motiu que el va portar a confegir un cànon personal de la literatura juvenil, subjectiu però raonat. El propòsit -diu- és reunir un conjunt d’obres llegidores i incloure-hi comentaris i suggeriments per tal d’apropar la bona literatura als lectors joves.

Vicens Pagès no pretén confeccionar una llista exhaustiva de volums llegidors, sinó una mena de biblioteca ideal que penso -diu- que hauríem de trobar en totes les habitacions de lectors en formació... He preferit confeccionar el que, a falta d’una terminologia millor, anomeno "guies orientatives". Cada guia orientativa inclou, doncs: el títol original i per què és aconsellable el llibre, l’autor i l’obra, un resum del llibre, els personatges principals, l’estil, l’obra i l’època, els problemes de comprensió; també un interessant apartat, molt amè, anomenat Club de lectura que permet un debat posterior, si s’escau, per abordar qualsevol tema derivat de la lectura del llibre... La guia orientativa acaba amb dos apartats més: frases per comentar i parents i amics que condueixen el lector a obres similars o complementàries a la que han llegit.

La llista, tan discutible com legítima, va de l’illa de Robinson Crusoe (1719) a l’illa de Peter Pan (1911): de l’home condemnat a estar sol al solitari en companyia... I, al mig, una ingent possibilitat d’aventures com la del Viatge al centre de la terra o les protagonitzades per Huckleberry Finn o Tom Sawyer... passant  pels animals del Llibre de la Jungla o per l’enorme bèstia marina Moby Dick, per citar-ne només algunes de les vint-i-vuit. I sense oblidar, és clar, L’illa del tresor que és l’únic títol que comparteixen altres llistes o cànons com el de Bloom, el de Savater i el de Cotroneo. Vint-i-vuit guies orientatives per a vint-i-vuit grans obres que, sense oblidar els aspectes purament lúdics de la seva lectura, han de servir també per fer lectors madurs, més crítics, més savis i, òbviament, més feliços.

Josep Maria Aloy