"L'extraordinari doctor Rupert", d’Eulàlia Canal i Glòria Marin

“Sóc el doctor Rupert Grip

i tracto tota mena de mals:

mals que corren o s'estan quiets,

pors estranyes i fòbia a les aranyes,

espasmes i col·lapses,

tristeses de l'ànima i ràbies vàries,

abandó i desamor,

manies que molesten com mosques

i preguntes que punxen...

La consulta cal fer-la per carta

amb una descripció breu dels símptomes.

En uns dies més o menys raonables,

segons la lluna,

rebreu la resposta convenient.

Els horaris oscil·laran segons bufi el vent.

La bústia la trobareu penjada

al roure roig a l'entrada del bosc tenebrós.”

Així comença un divertit relat escrit a quatre mans per dues escriptores reconegudes i il·lustrat, en blanc i negre, per Carles Arbat. El llibre ha estat editat per Animallibres a la seva àmplia col·lecció “La Formiga”.

Un relat que llueix per la capacitat d’inventiva de les seves autores

Un dia, tornant en tren, el narrador va trobar un paquet que deia "confidencial" i que feia olor d'encanteri i confessions a cau d'orella. A dins del paquet, una pila de cartes, ordenades i separades en cinc apartats esperaven ser llegides... I mentre el truquen per telèfon deixa que els lectors fem una ullada a aquest conjunt de cartes...

Apartat 1: cartes amb coses que passen tot sovint

Dins d’aquest primer apartat, trobem la carta d’una tal Mònica que li diu que se li ha enganxat un xiclet a la cara... i també la del Jaume que diu que quan es lleva es posa l'ull esquerre al cantó dret, el nas al front i un dia fins i tot es va posar la boca al costat de les orelles. Una carta més: la de la Margarida que comenta que té uns somnis que van a gran velocitat i es desperta molt cansada... N’hi ha més i totes busquen una resposta que el Dr. Rupert haurà de complaure, òbviament.

Apartat 2: Cartes amb problemes peculiars que cal estudiar en profunditat:

Les del segon apartat ja són una mica més insòlites i recargolades. La primera és d’un tal Marià i diu que durant dotze hores al dia és humà mentre que les altres dotze hores és un robot... La Janet l'escriu per demanar-li un remei per als seus cabells que s'estiren com volen i l'estiren amb tanta força que li fan mal... i així podem anar llegint, cada carta amb la seva demanda d’una solució.

Apartat 3: Post-its d'urgència

A partir d’aquest tercer apartat la història es dispara i els seus personatges intervenen directament creant una sèrie de relacions i trifulgues on l’amistat, l’enamorament, les discussions i la complicitat es fan els amos del relat. En Marià, la Janet, la Lliberta, el mateix doctor Rupert... estableixen un conjunt de contactes que van portant el lector cap a un desenllaç ple de situacions divertides que no puc explicar i que, per tant, les deixo aquí perquè sigui cada lector qui vagi seguint el fil de la història al seu ritme.

 Els diàlegs de les cartes, tots molt breus, són divertits i enginyosos. Preguntes i respostes que van teixint converses simpàtiques amb missatges i moments de grans complicitats... Els missatges van des dels que tenen un regust un pèl surrealista fins als més positius com la resposta que rep la Margarida: ...dediqui estones durant el dia a somiar, a mirar els núvols com ballen, les formigues com fan esses, els colors dels peixos, per exemple... o bé el missatge que trobem en una altra resposta: Allò que importa no és si cantes bé o no, és el coratge de cantar al teu monstre pelut... Quan la Lliberta escriu al doctor i li demana consell el doctor li contesta: -Ha arribat el moment que prenguis les teves pròpies decisions. Has demostrat tenir el coratge necessari per fer-ho. Ara saps que no cal que tanquis totes les portes.

“L’extraordinari doctor Rupert” és, en definitiva, un relat que encomana alegria i que divertirà els lectors joves, fins i tot aquells a qui no els acaba d’agradar del tot la lectura. Amb aquest relat tenen un bon motiu per passar-s’ho la mar de bé.

Josep Maria Aloy